Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Conceptos Generales del Barroco

Etimología y Valoración

La palabra "Barroco", de etimología incierta, aparece utilizada con sentido despectivo por los tratadistas neoclásicos a fines del s. XVI, referida a la arquitectura del periodo anterior como sinónimo de extravagante e irregular. A fines del siglo XIX, el término se utiliza para denominar el estilo artístico de la cultura occidental que sucedió al Renacimiento, iniciándose entonces una valoración positiva del período.

Cronología

Cronológicamente, se inicia en las últimas décadas del s. XVI (tras el agotamiento del Manierismo) y se extiende hasta el Rococó (mediados del s. XVIII), la culminación del Barroco que da paso a la reacción Neoclásica de la segunda mitad del XVIII.... Continuar leyendo "El Barroco: Origen, Características y Contexto Histórico" »

Eros i Psique

1. Documentació general

Obra de Canova, realitzada entre 1787 i 1793, prèvia a la Revolució Industrial i al final de l'Antic Règim. Es tracta d'una escultura exempta, tallada en marbre monocrom. Amb una composició centrípeta, l'obra es troba actualment al Museu del Louvre de París i pertany al moviment neoclàssic.

2. Anàlisi formal

Les dues figures, Eros i Psique, es troben en un tendre abraç, amb els caps emmarcats entre els braços, creant una forta càrrega eròtica. La composició, dirigida cap al centre del grup, forma una X que genera un contrast entre el buit i el material. Canova construeix una piràmide visual, mostrant un equilibri entre moviment i repòs, amb una clara voluntat d'eternitat. El sentiment universal... Continuar leyendo "Anàlisi d'Obres d'Art: Del Neoclassicisme al Realisme" »

Arquitectura i Escultura del Barroc

Gian Lorenzo Bernini (1598 - 1680): Biografia, Formació i Vida

Gian Lorenzo Bernini va néixer el 7 de desembre de 1598 a Nàpols. Va ser el màxim representant de l'escultura i l'arquitectura barroca a la Roma del segle XVII, influint àmpliament en l'art del segle XVIII. Basava el seu reconeixement en un estil propi i distintiu, un domini de la tècnica que ratllava el virtuosisme i la increïble expressivitat en els gestos, els moviments i les expressions de les seves escultures. Va ser reconegut com un dels genis capaços de donar vida al marbre malgrat la seva falta d'una educació acadèmica reglada.

La seva formació es va forjar en el taller del seu pare, escultor d'origen florentí, que es va traslladar... Continuar leyendo "Barroc: Art, Escultura i Pintura al Segle XVII" »

Diego Velázquez (1599-1660): Vida, Obra i Llegat

Biografia: Formació i Evolució Artística

Diego Velázquez, nascut a Sevilla el 1599 i mort a Madrid el 1660, fou el pintor barroc espanyol més important. Va destacar per la seva excel·lència en tots els gèneres: pintura religiosa, mitològica, retrats, escenes històriques, paisatges i natures mortes.

La seva obra es desenvolupà durant el regnat de la Casa dels Àustries, i fou pintor de cambra de Felip IV. Es divideix principalment en dues etapes:

1. Etapa Sevillana (1599-1623)

En aquesta fase, Velázquez es formà sota el mestratge de Francisco Pacheco a Sevilla. Allà aprengué l'art del dibuix i la composició. Les seves primeres obres s'inscriuen en el tenebrisme, una tendència italiana... Continuar leyendo "Velázquez: Etapes i Obres del Geni Barroc" »

Eros i Psique de Cànoves

1. Documentació General

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Cànoves
• Cronologia: 1787-1793
• Context històric i cultural: Època prèvia a la Revolució Francesa i fi de l'Antic Règim. Inici del regnat de Carles IV a Espanya.
• Estil: Neoclàssic
• Tipus: Escultura exempta i monocroma. Talla de marbre.
• Lloc: Museu del Louvre, París
• Materials: Marbre

2. Anàlisi Formal

L'obra representa el moment en què Eros s'apropa a Psique per besar-la. Els braços dels amants s'entrellacen, emmarcant els seus caps i creant un punt focal d'atenció. El cos de la jove es presenta com una prolongació de l'escultura. L'acabat de la superfície del marbre permet que la llum llisqui suaument, creant un efecte difuminat. Hi ha un equilibri entre... Continuar leyendo "Eros i Psique de Cànoves i El Jurament dels Horacis" »

Enterrament a Ornans (Gustave Courbet, 1849-1850)

Autor: Gustave Courbet | Ubicació: Musée d'Orsay | Tècnica i suport: Oli sobre tela.

Obra realista de grans dimensions. L'anàlisi formal destaca:

• Elements plàstics: Gamma cromàtica reduïda amb predomini del color sobre la línia.
• Colors: Predominen el negre (dramatisme), el vermell (vestits), el blanc (focus de llum en els clergues) i els ocres, verds i grisos del paisatge.
• Llum: Natural i tènue (alba), crea clarobscurs que donen corporeïtat a les figures.
• Composició: Estàtica, tancada i sense acció. La línia de l'horitzó és alta. Les figures es distribueixen com un fris, trencant l'horitzontalitat amb la verticalitat del crucifix.
• Agrupacions: No és homogènia; es divideix en dones

El Surgimiento del Arte Gótico

El Gótico rompe con la tradición románica, impulsado por una mejora económica, el crecimiento demográfico y mejores condiciones de vida a partir de los siglos XII y XIII. Diversos factores intervinieron en este cambio:

• Reforma cisterciense: San Bernardo fundó una nueva orden basada en la pobreza, el aislamiento y la vida comunitaria. Sus construcciones son austeras, sin retablos, portadas complejas, triforios o torres, utilizando vidrieras sencillas y geométricas para decorar muros y capiteles.
• Humanismo: San Francisco de Asís (siglo XIII) defendió que el cuerpo es una obra de la creación divina.
• Nueva realidad social: El esplendor del comercio, impulsado por figuras como Marco Polo, quien llegó hasta

Torre Eiffel

Fitxa tècnica:

• Títol: Torre Eiffel
• Cronologia: 1887-1889
• Autor: Alexandre Gustave Eiffel
• Tipologia: Monument commemoratiu
• Material: Ferro forjat
• Estil: Arquitectura del ferro
• Localització: Champs de Mars (París)

Context històric i cultural

Construïda per a l'Exposició Universal de París de 1889, va celebrar el centenari de la presa de la Bastilla (1789). La torre va servir com a arc d'entrada a la fira, que va cobrir 96 hectàrees amb la participació de 35 països.

Anàlisi formal

Està formada per unes 18.000 peces de ferro i 2,5 milions de reblons. La seva estructura, basada en quatre pilars i arcs, és un prototip de simetria i estabilitat davant el vent. Té tres plataformes a 57m, 115m i 274m d'alçada.

Interpretació

Símbol de... Continuar leyendo "Obres mestres de l'arquitectura i l'escultura del segle XIX" »

Escultura: El Pensador d'Auguste Rodin

Fitxa tècnica

• Autor: Auguste Rodin
• Cronologia: 1880-1900
• Tècnica: Fosa en bronze
• Estil: Impressionista

Descripció

Es tracta d'una escultura exempta de bronze que representa un home nu amb els braços, mans i peus desmesurats. Assegut sobre una roca, el veiem en actitud de profunda reflexió amb el cap descansat a la seva dreta. La composició escultòrica és centrípeta perquè no es relaciona amb l’exterior. El modelat en tensió de tots els músculs contrasta amb l’estat de reflexió.

Iconografia

Representa un personatge anònim, una metàfora de l’home enfrontat a la tragèdia del destí mortal.

Context històric

Aquesta escultura formava part d’un programa iconogràfic titulat La Porta de l’Infern,... Continuar leyendo "Anàlisi d'obres mestres: De l'Escola de Chicago al Romanticisme" »

1. Fitxa tècnica

• Títol
• Autor
• Cronologia
• Tècnica
• Mides
• Tipologia
• Localització
• Materials
• Estil

2. Context històric, cronològic i cultural

En aquest apartat cal:

• Datar l'obra, identificar l'autor i analitzar la seva trajectòria.
• Situar l'obra en l'espai i el temps.
• Definir els conceptes clau de l'època.
• Explicar l'estil artístic corresponent.

3. Anàlisi conceptual o interpretació

Significat i funció de l'obra.

4. Característiques del Neoclassicisme

Arquitectura

• Models principals: l'arquitectura grega i romana.
• Utilització de grans cúpules.
• Rebuig a l'ornamentació.
• Columnes commemoratives i arcs de triomf.
• Desaparició de l'arquitectura religiosa.
• Construcció d'edificis públics.

Escultura

• Models clàssics de l'antiguitat.
• Temes mitològics.
• Materials: bronze