La victòria de les dretes a les eleccions de 1933 i el Bienni Conservador

Exerceixin el seu dret al vot, però també significaran la marxa enrere al seguit de reformes que van protagonitzar els dos anys anteriors en arribar al poder una coalició de partits de dretes clarament antireformistes i lligades als sectors de poders més conservadors. Republicans i socialistes es van presentar per separat i enfrontats pel resultat del Bienni Reformista mentre que els anarquistes van defensar l’abstenció. Ara bé, durant els dos anys següents, les esquerres es radicalitzaren impulsades també per la CNT.

3.1. Resultats de les eleccions de novembre de 1933: la victòria de les dretes: Aquesta coalició, que aconseguirà una amplia majoria absoluta estava encapçalada per la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, 115 escons) i el Partit Republicà Radical (104 escons) mentre que a Catalunya, la Lliga Catalana, nou nom de la Lliga Regionalista, guanya per poc a ERC. El primer d’aquests partits està dirigit per l’advocat José María Gil Robles, líder de la dreta i que manté lligams amb els feixistes italians. El Partit Republicà Radical, en canvi, està dirigit per un personatge molt particular: Alejandro Lerroux, home que havia fet de la política una manera de viure: l’any 1890 es va unir al Partit Republicà de Ruíz Zorrilla, va treballar en diferents diaris com a periodista, va fundar el diari El Progreso, va mantenir bones relacions amb el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia i era conegut com “l’Emperador del Paral·lel” i pertanyia a un republicanisme que no volia ser socialista ni anarquista. Més endavant, després d’haver aconseguit l’èxit amb certs negocis a l’Argentina, es mostrà ambigu amb la repressió que el govern central va portar a terme durant la Setmana Tràgica i evoluciona cap a un republicanisme moderat. L’any 1930 signa el Pacte de San Sebastià i fou ministre d’Estat durant el primer govern provisional d’Alcalà - Zamora i també amb Azaña.

Val a dir que la victòria de la dreta es produeix, en bona part, perquè el sistema electoral espanyol feia que el vot majoritari rebi més escons, el que evitava que els partits d’esquerres, llavors dividits, perdessin les eleccions.

3.2. Uns governs basats en una coalició massa inestable: Encara que la CEDA havia tret més escons que el Partit Republicà Radical, el president de la República, Niceto Alcalà Zamora, veia a Gil Robles com a un individu massa perillós o va encarregar la formació de govern a Lerroux que comptaria amb el suport parlamentari de la CEDA a canvi de la promesa de la rectificació immediata de les reformes del bienni d’esquerres.

3.3. La contrareforma del Bienni Conservador: La política de la coalició CEDA-Partit Radical anirà, evidentment, destinada, a desmantellar l’obra legislativa del Bienni Reformista. Pura contrareforma

· Derogació de la reforma agrària: La reforma agrària es derogada progressivament i s’introduiran reglamentacions que tornen a la situació anterior a 1931, clarament favorable als terratinents als que tornarà les terres expropiades els dos anys anteriors i amb la llibertat total de contractació provoca, un cop més, la baixada de sous dels jornalers.

· Reducció del pressupost en educació encara que es manteniren certes mesures.

· Amnistia per als conspiradors de 1932: Els participants en el cop d’Estat encapçalat l’any 1932 pel general Sanjurjo són amnistiats. Així, els militars poc partidaris de la República tornen a ocupar el seu lloc dins l’Exèrcit.

· Retorn de l’Església: L’Església torna a gaudir del seu paper preponderant dins la societat espanyola i el govern torna a aprovar un pressupost de culte i clero a més d’iniciar les negociacions d’un nou concordat amb la Santa Seu.

3.3. El conflicte rabassaire a Catalunya (abril de 1934): El Parlament de Catalunya, amb la Llei de Contractes de Conreu, el 1934, havia de permetre als rabassaires, mitjançant prèvia indemnització als terratinents, de fer-se els amos de la terra, però aquesta llei fou abolida per la pressió dels grans propietaris catalans (Institut Agrícola Català de Sant Isidre) amb el suport, sobretot, de la Lliga Catalana, i afavorits per l'arribada al poder de la CEDA. Per tal d’anul·lar els efectes de aquesta llei la portaren al Tribunal de Garanties Constitucionals, que en determinà la inconstitucionalitat i en va anul·lar els efectes. Aquest conflicte ja demostraria la ferma oposició entre el govern de la Generalitat amb ERC i Companys al capdavant, i el govern de dretes a Madrid, quelcom que encara es faria més pales a la revolta de 1934.