Revoltes de les Comunitats i les Germanies al segle XVI: causes i conseqüències

Resumen

El text explica les revoltes de les Comunitats de Castella (1520-1522) i de les Germanies de la Corona d'Aragó, sorgides a l'inici del regnat de Carles I. Analitza els seus components polítics, socials i antisenyorials, les reivindicacions de cada moviment i la derrota final a Villalar i València. Permet entendre per què aquests conflictes van fracassar i quines en van ser les conseqüències.

Puntos clave

Les Comunitats (1520-1522) es van originar a Castella per l'exportació de diners cap a Flandes, els càrrecs donats a estrangers i la poca atenció del rei als afers del regne.
Les Comunitats van agrupar la baixa noblesa (hidalgos) i les classes mitges urbanes, i les seves principals reivindicacions eren la protecció de la indústria tèxtil i més participació política.
Els comuners van ser derrotats definitivament a Villalar el 1521 pel regent Adrià d'Utrecht, amb el suport de la monarquia, dels exportadors de llana i de la gran noblesa terratinent.
Les Germanies van esclatar a la Corona d'Aragó a partir del 1519, amb el control de la ciutat de València per part dels agermanats dirigits per Joan Llorens, Guillem Sorolla i Vicent Peris.
Les Germanies eren una revolta d'artesans, petita burgesia i pagesos contra l'oligarquia ciutadana, la noblesa i l'alt clergat, que demanaven la democratització dels càrrecs municipals i la millora dels arrendaments.
Carles I es va aliar amb la noblesa i les Germanies van ser derrotades el 1521; el moviment també va fracassar a Mallorca i en alguns indrets de Catalunya.

Ponte a prueba

Revoltes de les Comunitats i Germanies al Segle XVI

Els conflictes entre determinades institucions reials i grups polítics i socials es van manifestar molt aviat al segle XVI. Tot just al començament del regnat de Carles I es van produir els alçaments de les Comunitats i de les Germanies que van tenir el caràcter de revoltes polítiques, però també van ser revoltes socials i antisenyorials.

Les Comunitats (1520-1522)

Les Comunitats (1520-1522) van sorgir a Castella on, des de la mort d’Isabel, s’havien registrat greus trastorns socials i polítics. Carles I va arribar a Castella després de les conflictives regències del seu avi Ferran i del cardenal Cisneros. Arribava acompanyat dels seus consellers flamencs i va ordenar la sortida d’importants quantitats de diners cap a Flandes, a més de recompensar els estrangers del seu seguici amb càrrecs i dignitats reservades als castellans.

Les corts li van reclamar més atenció als afers del regne, però el monarca només va convocar-les per demanar diners per a la seva coronació com a emperador. El 1520 el monarca se’n va anar cap a Alemanya enmig d’un malestar creixent.

Una sèrie de ciutats (Toledo, Àvila, Segòvia, Burgos) es van revoltar contra la monarquia, es van constituir en governs del regne (Comunitats) i van oferir la corona a la mare de Carles, la reina Joana. Aquest moviment, els principals dirigents del qual eren Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, agrupava el sector dels “hidalgos” (baixa noblesa) i de les classes mitges urbanes (artesans, mercaders i funcionaris).

Els comuners reclamaven protecció per a la indústria nacional, especialment la tèxtil, molt perjudicada per l’exportació de la llana, defensa davant de la competència estrangera, respecte per les lleis del regne i una participació política més gran. En pocs mesos, el conflicte s’escampà i es van produir també revoltes pageses de caràcter anti-senyorial.

Els revoltats es van trobar aviat davant l’oposició de la monarquia, dels grups exportadors de llana i de la gran noblesa terratinent. Amb el seu ajut, el regent Adrià d’Utrecht, en absència del rei Carles, va derrotar definitivament els comuners a Villalar l’any 1521.

Les Germanies

Les Germanies van esclatar gairebé paral·lelament i van afectar quasi tots els estats de la Corona d’Aragó, tot i que els fets més greus van succeir a València. A l’estiu del 1519, aprofitant la fugida de les autoritats municipals per la pesta, els agermanats van aconseguir el control de la ciutat de València, dirigits per Joan Llorens, Guillem Sorolla i Vicent Peris.

Les Germanies van ser una revolta d’artesans, de petita burgesia i de pagesos contra l’oligarquia ciutadana, la noblesa i l’alt clergat. Demanaven la democratització dels càrrecs municipals i la millora dels arrendaments camperols. Era una revolta dels més febles contra els poderosos i van demanar protecció al monarca davant els seus abusos. Però Carles I es va aliar amb la noblesa i els revoltats van ser derrotats el 1521. La revolta també fracassà a Mallorca i en alguns indrets de Catalunya.

Preguntas frecuentes

Quina era la diferència entre les Comunitats i les Germanies?

Les Comunitats van ser un moviment castellà (1520-1522) format per la baixa noblesa i les classes mitges urbanes, mentre que les Germanies van afectar la Corona d'Aragó, sobretot València, i les integraven artesans, petita burgesia i pagesos. Totes dues tenien un component polític i social.

Qui va derrotar les Comunitats?

Les Comunitats van ser derrotades definitivament a Villalar l'any 1521 pel regent Adrià d'Utrecht, en absència del rei Carles, amb l'ajut de la monarquia, dels grups exportadors de llana i de la gran noblesa terratinent.

Quins van ser els fets més greus de les Germanies?

Els fets més greus de les Germanies van succeir a València, on, aprofitant la fugida de les autoritats municipals per la pesta l'estiu del 1519, els agermanats van prendre el control de la ciutat.