Estat liberal espanyol (1833-1868): guerra carlina i conservadorisme

La Construcció de l'Estat Liberal a Espanya (1833-1868)

La Primera Guerra Carlina (1833-1840)

La Primera Guerra Carlina va ser un conflicte entre l'Antic Règim i els partidaris d’un estat liberal:

• Els liberals donaven suport a la reina Maria Cristina, regent de la seva filla, la futura Isabel II. Es van imposar a la major part del territori i controlaven l'exèrcit i gairebé tots els òrgans de poder. Van tenir el suport de bona part de la jerarquia eclesiàstica i de la noblesa, la burgesia i els sectors populars de la majoria del país.
• Els carlins, que van proclamar rei Carles Maria Isidre, van tenir una forta implantació entre la petita noblesa, el clergat rural i els camperols del País Basc i Navarra, l'interior de Catalunya i el País Valencià, i part d'Aragó. Defensaven l'absolutisme, el predomini de l'Església Catòlica i les lleis pròpies del País Basc i Navarra, amenaçades pel centralisme defensat pels liberals.

La guerra es va caracteritzar per l'enfrontament entre petites guerrilles de voluntaris carlins i l'exèrcit regular fidel al govern. Els carlins no van aconseguir generalitzar el conflicte a tot el territori ni ocupar cap gran ciutat durant força temps. A Catalunya, els carlins van dominar una àmplia franja de territori de l'interior.

El 1839 es va acabar la guerra al País Basc amb el Conveni de Bergara, signat pels generals Espartero (isabelí) i Maroto (carlí), que establia la rendició carlina a canvi del manteniment dels furs basconavarresos. A Catalunya, les tropes carlines, comandades per Ramon Cabrera, van ser definitivament derrotades el 1840.

L'Establiment de l'Estat Liberal (1833-1843)

Durant la Guerra Carlina, la monarquia va implantar el règim liberal. La timidesa de les reformes inicials va provocar moviments de protesta contra l'Estat en diverses ciutats que van dur la reina Maria Cristina a portar al govern Juan Álvarez Mendizábal, que va impulsar la legislació que va abolir definitivament l'Antic Règim:

• El 1836 va decretar la desamortització dels béns eclesiàstics. L'Estat es va apropiar de les terres de l'Església i les va vendre en subhasta pública.
• El règim senyorial va ser abolit. Els senyors van perdre el dret d'administrar justícia a les seves terres, però en van mantenir la propietat.
• Es va promulgar una nova Constitució de 1837, que establia la sobirania nacional, tot i que donava molt poder polític a la Corona, proclamava els drets individuals dels ciutadans i consagrava la divisió de poders. A diferència de la Constitució de 1812, el poder legislatiu, format per dues cambres (el Congrés dels Diputats i el Senat), havia de ser elegit per sufragi censatari masculí.

El Triomf del Conservadorisme (1843-1868)

Amb l'establiment de l'Estat liberal, els liberals es van dividir entre els moderats, que volien que la Corona conservés molt poder, i els progressistes, partidaris d'un liberalisme més ampli. Els moderats es van imposar a partir de 1843. Amb el suport de la reina van organitzar un estat liberal fet a la seva mida. La Constitució de 1845 restringia el sufragi i totes les llibertats. Així, els moderats van governar des de l'any 1843 fins al 1868, amb un breu parèntesi de govern progressista entre 1854 i 1856, gràcies als moviments populars i al cop d'estat militar de 1854.