Què era el Front Popular?

Era una coalició d'esquerres formada per republicans, socialistes i comunistes per a les eleccions del febrer de 1936. A Catalunya s'anomenava Front d'Esquerres i va guanyar les eleccions.

Quin va ser el detonant de la Guerra Civil segons el text?

L'assassinat del guàrdia d'assalt José del Castillo a mans de la Falange i la resposta amb l'assassinat de José Calvo Sotelo, líder del Bloque Nacional, van ser la guspira que va portar a la guerra. El 17 de juliol va esclatar el cop militar.

Qui va elaborar el Diccionari General de la Llengua Catalana?

El va elaborar Pompeu Fabra, publicat l'any 1932.

El Front Popular i la Generalitat Republicana (1931-1936): resum

Resumen

El document explica la formació del Front Popular i de la coalició de dreta a les eleccions de febrer de 1936, i com aquests fets van portar a l'esclat de la Guerra Civil. També descriu l'organització de la Generalitat Republicana, la seva política social, educativa i cultural, l'organització territorial de Catalunya i els principals partits polítics de l'època.

Puntos clave

Per a les eleccions del febrer de 1936 es va formar el Front Popular (a Catalunya, Front d'Esquerres), que va guanyar.
La dreta es va agrupar al voltant de la CEDA en el Bloque Nacional (a Catalunya, Front Català d'Ordre).
L'assassinat de José del Castillo i la resposta amb l'assassinat de José Calvo Sotelo van ser la guspira de la Guerra Civil.
El Parlament de Catalunya era elegit per sufragi universal a partir dels 21 anys i elegia el President de la Generalitat.
Es va promoure l'Institut-Escola, la laïcitat, la coeducació i l'ús del català, i es va crear la UAB.
Pompeu Fabra va publicar el Diccionari General de la Llengua Catalana (1932).
La Llei de divisió territorial proposava 38 comarques i 9 vegueries, amb un caràcter antiprovincial.

Ponte a prueba

El Front Popular i les eleccions de 1936

Per a les eleccions del febrer del 1936 es forma una coalició d’esquerres (republicans, socialistes i comunistes) anomenada Front Popular. A Catalunya, aquesta coalició s’anomena Front d’Esquerres. A la dreta també es forma una coalició liderada per la CEDA anomenada Bloque Nacional (a Catalunya s’anomena Front Català d’Ordre). Les eleccions estaven polaritzades (esquerra per un costat i dreta per l’altre) i guanya l’esquerra. La dreta va començar a conspirar per enderrocar la República. Manuel Azaña és nomenat president i el primer que fa el govern és alliberar els presos de la Generalitat i restablir l’Estatut d’Autonomia, la Generalitat i la Llei de Contractes de Conreu.

Franco és enviat a les Canàries i la Falange comença a protagonitzar actes violents al carrer. L’assassinat d’un guàrdia d’assalt (José del Castillo) a mans de la Falange i la resposta amb l’assassinat del líder del Bloque Nacional, José Calvo Sotelo, va ser la guspira que va donar pas a la Guerra Civil. El 17 de juliol esclata el cop militar pensat des de la clandestinitat pels militars espanyols.

La Generalitat Republicana

Organització de la Generalitat

El poble de Catalunya elegia, mitjançant el sufragi universal a partir dels 21 anys, els diputats del Parlament de Catalunya. El Parlament elegeix un President de la Generalitat que nomena el Consell Executiu. També s’elegeix per sufragi l’administració local (els alcaldes dels ajuntaments). La Generalitat, juntament amb el govern de la República, nomenaven els fiscals de justícia militar, i en derivava el Tribunal de Cassació, jutges i magistrats.

Política social i sanitat

Es va aprovar la Llei de Bases (1934, llei que pertany a la reforma agrària), es van construir hospitals, habitatges socials i es va promoure la vacunació contra la pneumònia.

Educació i cultura

Es va promoure l’Institut-Escola (infantil, primària i secundària; actualment n’hi ha 79), la laïcitat, la coeducació, l’ús del català, l’exercici físic, la música i un ensenyament sense qualificacions ni llibres de text. Es van realitzar les següents accions:

Colònies d’estiu.
Escola mixta.
Creació de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona).
Xarxa de biblioteques comarcals i arxius.

Pel que fa a la cultura, destaca la realització del Diccionari General de la Llengua Catalana per Pompeu Fabra (1932).

Organització territorial

Es va aprovar la Llei de divisió territorial de Catalunya. Amb un caràcter antiprovincial, la província es mantenia només com a àmbit administratiu del govern central. El conseller de cultura, Ventura Gassol, va proposar la divisió comarcal (38 comarques i 9 vegueries). La comarca es definia com la unitat territorial d’administració de serveis.

Llei de Contractes de Conreu

(Referència al punt 6 del document original).

Partits polítics de la República

Partits d'esquerra

Acción Republicana: (Izquierda Republicana a partir de 1934), liderada per Azaña.
Esquerra Republicana (ERC): Liderada per Francesc Macià i Lluís Companys, d'ideologia autonomista.

Partits de dreta i centre-dreta

Centre-dreta: Partit Radical de Lerroux i Derecha Liberal Republicana d’Alcalá-Zamora (republicans contraris a una Espanya laica).
Dreta: CEDA, liderada per Gil-Robles; antimonàrquics, republicans, catòlics i a favor de la propietat privada.
Monàrquics: Renovación Española (Calvo Sotelo, partidaris d'Alfons XIII) i Comunió Tradicionalista (carlins, partidaris de Carles).
JONS: Feixistes basats en el model italià (Onésimo Redondo).
Falange: Liderada per José Antonio Primo de Rivera (fill del dictador Primo de Rivera).