Quants Decrets de Nova Planta hi va haver i quins territoris afectaven?

Hi va haver quatre decrets, aplicats a Aragó, Catalunya, València i Mallorca. Cadascun es va implantar en un moment diferent segons quan el territori va ser ocupat.

Quina institució substituí el virrei?

El Capità General, màxima autoritat política i militar amb atribucions executives, va substituir el que abans era el virrei.

Quina va ser la conseqüència principal dels Decrets de Nova Planta?

Es va establir un model polític absolutista inspirat en el francès i la centralització de l'Espanya borbònica basada en el model administratiu castellà.

Decrets de Nova Planta: abolició dels furs i centralització borbònica

Resumen

El document explica com Felip V va imposar l'absolutisme a la Corona d'Aragó després de la Guerra de Successió mitjançant els Decrets de Nova Planta. Detalla la cronologia dels decrets per territori (València, Aragó, Catalunya i Mallorca), els canvis institucionals i llengua de l'administració en cada cas, i les noves institucions borbòniques que els substituïren. També resumeix les conseqüències principals d'aquesta centralització.

Puntos clave

Els Decrets de Nova Planta van ser la via per implantar l'absolutisme borbònic a la Corona d'Aragó com a represàlia pel suport a l'arxiduc Carles.
Cronologia: València (1707), Aragó (1711), Mallorca (1715) i Catalunya (1716).
A Catalunya s'abolien les Corts, la Diputació del General o Generalitat, el Consell de Cent i els somatents, i s'imposava el castellà.
A Mallorca es va abolir el Gran i General Consell, i els jurats van ser substituïts per regidors amb funcions municipals; el Consolat de la Mar es va mantenir.
Les noves institucions borbòniques foren la Reial Audiència, el Capità General, el Corregidor i l'Intendent.
El Regne de Navarra va mantenir les seves institucions i furs.

Ponte a prueba

Els Decrets de Nova Planta i la implantació de l'absolutisme

El triomf de Felip V a la Guerra de Successió (1702-1714) va significar la implantació de l’absolutisme monàrquic segons el model establert a França des del segle XVII.

A tots els territoris de la Corona d’Aragó, que durant la guerra havien donat suport a l’arxiduc Carles, això va suposar l’abolició de totes les institucions pròpies i la imposició d’un sistema centralitzat que seguia el model castellà. La implantació d’aquest nou model es va fer a través dels anomenats Decrets de Nova Planta, quatre decrets legislatius que es van implantar a cadascun dels components de la Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya, València i Mallorca) com a represàlia per no haver donat suport al bàndol Borbó a la Guerra.

Cal destacar que al Regne de Navarra es van respectar les seves institucions i furs (lleis pròpies).

Cronologia dels Decrets de Nova Planta

Els quatre Decrets de Nova Planta es van implantar en diferents moments, en funció de quan eren ocupats els diferents territoris:

1707: Decret de Nova Planta de València.
1711: Decret de Nova Planta d'Aragó.
1715: Decret de Nova Planta de Mallorca.
1716: Decret de Nova Planta de Catalunya.

Canvis institucionals per territori

València i Aragó

S’abolien els furs i les Corts dels dos regnes, quedant substituïts pels nous òrgans de govern.
El privilegi d’estrangeria va quedar suspès, de tal forma que ara els càrrecs podien ser assumits per castellans, aragonesos o valencians indistintament (aquesta mesura es va aplicar a tots els territoris de la Corona d’Aragó).
La llengua de l’administració passa a ser el castellà, mesura que va afectar més a València que a Aragó (on el castellà ja havia anat substituint el català des del segle XVII).

Catalunya

Abolició de les Corts catalanes i de les dues institucions principals de Catalunya: la Diputació del General o Generalitat, encarregada de dur a terme les decisions preses per les Corts i, per tant, de dirigir la política catalana, i el Consell de Cent, òrgan director de la ciutat de Barcelona des del segle XIII.
Eliminació dels somatents, una milícia pròpia de Catalunya des del segle XI.
El castellà també es va establir com a llengua oficial.

Mallorca

Abolició del Gran i General Consell, òrgan director del Regne de Mallorca des de la seva creació per part de Jaume I.
Els jurats, encarregats de l’administració de la ciutat de Palma i de la formació del Gran i General Consell, van ser substituïts pels regidors, amb funcions únicament municipals.
Es va mantenir el Consolat de la Mar de Mallorca, que era un tribunal mercantil propi de la Corona d’Aragó (el de Mallorca va ser l’únic que es va mantenir).

Les noves institucions borbòniques

Les noves institucions que els Decrets de Nova Planta van imposar van ser:

La Reial Audiència: Organisme suprem de l'administració de justícia i òrgan consultiu de les decisions de govern de cada regió.
El Capità General: Màxima autoritat política i militar amb atribucions executives, substitut del que abans era el virrei.
El Corregidor: Directors dels corregiments, noves divisions regionals, que controlaven els batlles i els regidors municipals. Els corregidors eren militars i la seva missió era la d’assegurar el domini de la monarquia absoluta.
L'Intendent: Màxima autoritat fiscal de cada regió, encarregat de recaptar els impostos, com el Reial Cadastre (nou impost directe de Catalunya) o l'anomenat Equivalent a València.

Conseqüències dels Decrets de Nova Planta

Les conseqüències dels Decrets de Nova Planta es poden resumir en dues principals:

Establiment d’un model polític absolutista inspirat en el model francès.
La centralització de la nova Espanya borbònica basant-se en el model administratiu castellà.