Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis: Vida, Obra i Predicació a l'Edat Mitjana

Otras lenguas extranjeras4,29 KB

Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis

Sant Vicent Ferrer

Fill d’un notari gironí, sant Vicent Ferrer va nàixer a València el 1350. Va ingressar a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa de Llenguadoc, va residir a la seua ciutat, on va ser mestre de teologia de la catedral i va iniciar les predicacions, que van tenir una gran repercussió social.

Al mateix temps que duia a terme la seua tasca missionera i predicadora, sant Vicent va obtenir una gran influència com a conseller en els diversos sectors dirigents de la societat de l’època, fins al punt de participar en el Compromís de Casp i en les negociacions per a posar fi al Cisma d’Occident. El 1416 va emprendre l’últim viatge missional que el va allunyar per sempre més de les nostres terres. Va morir el 1419 a Vannes (Bretanya) i va ser canonitzat per un papa valencià el 1455.

La vida de sant Vicent va estar envoltada d’una fama sorprenent de miracles i prodigis de tota mena, que han perdurat en la tradició popular, sobretot a la ciutat de València, on és objecte d’un culte molt viu. Durant la festa del sant, en aquesta ciutat, es munten al carrer nombrosos altars o cadafals on xiquets i xiquetes representen els miracles de sant Vicent (escenes dramàtiques breus sobre episodis de la seua vida).

La predicació de sant Vicent Ferrer

La predicació de sant Vicent Ferrer va commoure i va arrossegar la massa amb un èxit com Europa no havia tingut mai. Hi contribuïa el fet d’anar acompanyada d’elements que reforçaven el clima de fervor: els penitents que seguien el sant, les processons, les misses i el sermó, que podia durar més de tres hores.

S’han conservat col·leccions senceres de sermons gràcies a escrivans que anotaven paraula per paraula tot el que sant Vicent deia, intentant reproduir-ne fins i tot les exclamacions i els crits. Així doncs, aquests sermons ens transmeten directament la seua predicació i constitueixen un exemple de literatura parlada.

De tota manera, sant Vicent Ferrer no volia fer literatura, sinó convéncer i corregir la gent que l’escoltava. Ell predicava a la massa popular —el poble menut— i això determinava les característiques dels seus sermons:

  • Ús d’una varietat complexa de jocs teatrals: Sant Vicent situava en una escena concreta tot el que volia dir: muntava quadres senzills i dramatitzava les històries, en què incloïa diàlegs, canvis i inflexions de la veu —modulada per mitjà d’exclamacions, crits, onomatopeies...— que dotaven d’expressivitat i vivesa els sermons.
  • Interpel·lacions a l’auditori: Sant Vicent s’adreçava sovint al públic que l’escoltava per mantenir la seua atenció, plantejant-los preguntes que ell mateix contestava tot seguit.
  • Utilització d’exemples i semblances: Recursos extrets de la vida quotidiana (exempla) que aporten un to literari i entenedor als sermons.

Siga com vulga, quan sant Vicent vol criticar els vicis del seu temps, abandona el pla imaginatiu dels exemples i descriu directament i cruament la conducta que vol condemnar. Així, els sermons ofereixen una panoràmica de la societat valenciana de la fi del segle XIV i principi del XV. Són, a més, un document extraordinari per a conéixer la llengua parlada d’aquell temps, plena d’expressions típiques, modismes i diminutius del valencià.

Francesc Eiximenis

Va nàixer a Girona entre els anys 1327 i 1332. Va ingressar en el convent dels franciscans de la seua ciutat i va completar la seua formació intel·lectual estudiant a les universitats d’Oxford, de París i de Tolosa de Llenguadoc.

El 1383 es va traslladar a València, on va viure fins al 1408. En aquesta ciutat va actuar com a conseller i home de confiança dels jurats del cap i casal, i hi intervingué més d’una vegada per a resoldre els conflictes socials que s’hi plantejaven. A València va escriure la major part de les seues obres, moltes de les quals estaven en una sala de l’ajuntament a l’abast de qualsevol ciutadà que les volguera llegir. El 1408, Benet XIII el va consagrar bisbe d’Elna, i el 1409 va morir a Perpinyà.

Descargar

PDF Word HTML