Versions d'Antígona al Teatre Contemporani: Espriu, Brecht i Anouilh

Antígona i el Teatre Contemporani: Brecht i Anouilh

A part de l'obra Antígona de Salvador Espriu, en el teatre contemporani de mitjans del segle XX hi va haver dos autors que també van fer dues versions diferents d'Antígona amb la ferma voluntat de fer una transposició de la tragèdia clàssica a un fet d'actualitat concret que pogués ser identificat fàcilment pel públic. En el cas de Jean Anouilh i Bertolt Brecht, aquest fet va ser la Segona Guerra Mundial.

L'Antígona de Jean Anouilh (1944)

L'Antígona de Jean Anouilh va estrenar-se l'any 1944, però no es va publicar fins al 1946, finalitzada la II Guerra Mundial i alliberat el territori francès. En aquesta versió:

• Antígona és una adolescent que no tolera que el seu tiet Creont cometi la crueltat de prohibir enterrar Polinices.
• Antígona apareix aparentment amb feblesa i innocència, però es manté capaç de ser fidel als seus principis.
• Els dos germans, Etèocles i Polinices, són considerats dos brètols, ja que lluiten entre ells sent germans i es deixen enganyar pels altres.
• Creont es representa com un polític que ha de mantenir el principi d'autoritat; per tant, quan Antígona desobeeix les seves ordres, l'ha de fer morir.

Antígona és incapaç de riure en un món de tals injustícies que l'envolta, per tant, escull el càstig: desobeir i, per tant, ser condemnada a la mort.

L'Antígona de Bertolt Brecht (1947)

L'Antígona de Bertolt Brecht es publica el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948, situant l'acció al Berlín de 1943. El personatge d'Antígona és considerat com una heroïna de la resistència tebana, és a dir, un símbol de la lluita contra la tirania política. Pel que fa al teatre contemporani, Brecht és un model de renovació teatral europeu. Per tant, quan Espriu fa una versió de la seva obra l'any 1963, té a l'abast la de Brecht, i s'observa alguna influència, com una certa modernitat no present en el text inicial.

La Tragèdia Clàssica com a Mirall de la Guerra

En conclusió, en el teatre contemporani de mitjans del segle XX, no només Espriu utilitza la tragèdia d'Antígona com a mitjà d'expressar la concepció pessimista del món —cosa que esdevé una mirada aclaparadora davant l'horror de la destrucció, el dolor i el panorama dessolador de després de la Guerra Civil Espanyola—, sinó que hi ha altres autors com Jean Anouilh o Bertolt Brecht que també tenen la clara voluntat d'expressar els sentiments i les conseqüències que provoca la guerra, en aquest cas, la II Guerra Mundial.

Salvador Espriu i les Dues Versions d'Antígona

Salvador Espriu va redactar dues versions de la seva obra Antígona. Amb el mateix fons i acció, totes dues obres presenten algunes diferències entre elles a causa dels canvis que va fer Espriu d'una versió a l'altra, ja que una la va redactar en un moment històric i l'altra versió en un altre.

La Primera Versió d'Espriu (1939)

L'autor va redactar la primera versió de l'obra l'any 1939, any en què va finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Aquesta versió, però, no va ser publicada fins a l'any 1955. En aquesta primera versió, s'observa la clara relació que Espriu fa entre el mite de la princesa tebana i la situació actual espanyola. De la mateixa manera que la Guerra Civil divideix els habitants d'un país, la guerra entre els tebans i els argius també divideix les ciutats gregues. Tebes està representada per Etèocles, que li nega la corona al seu germà Polinices, cosa que li pertany; per tant, tots dos germans s'enfronten en una cruel lluita fratricida.

En aquesta primera versió, l'obra s'estructura de la següent manera:

• Hi ha dos actes.
• En el primer es presenten els fets i els personatges.
• El segon acte, dividit en dues parts, desenvolupa l'acció i es tanca l'obra amb la mort de la protagonista.

Canvis i Novetats a la Versió de 1967

Poc després, Espriu va fer una versió de l'obra i la va tornar a publicar l'any 1967 amb una sèrie de canvis establerts. L'acció és la mateixa, però aquest cop disposada de manera diferent, amb tres actes ben diferenciats. Entre una versió i l'altra s'aprecien clares diferències:

• La introducció del Lúcid Conseller, personatge no present en la primera versió de l'obra.
• S'ha produït un canvi de personatges, ja que alguns han desaparegut, altres s'han fusionat i altres n'han aparegut de nous.
• Cal destacar la introducció que fa Espriu al final del primer acte d'una espècie de cor grec, a manera de semblança amb les antigues tragèdies gregues. Es tracta d'un fragment escrit en vers (alexandrins).

Amb aquest cor de veus anònimes barrejades amb la de personatges, l'autor s'adreça directament al públic fent una mena de repàs de la qüestió una vegada presentat el drama i abans que aquest avanci. El Lúcid Conseller sempre està acompanyat d'un conseller anònim que només l'escolta, de manera que l'autor fa ús d'aquest personatge per adreçar-se directament al públic i assenyalar, amb ironia i cinisme, la soledat de l'heroïna.