Fonètica i fonologia catalana: vocals, semivocals i síl·laba

Fonètica i Fonologia Catalana

Sistema Vocàlic: Tònic i Àton

Sistema Tònic

En el sistema tònic, les vocals es realitzen així:

• i- [i]
• e tancada [e]
• e oberta [ɛ] (Nota: En el text original apareixia [ə], que correspon a la vocal neutra àtona. S'assumeix que en posició tònica es refereix a la 'e' oberta fonètica /ɛ/ o es manté la notació original si es refereix a un sistema fonològic específic, però per claredat ortogràfica es corregeix a la notació habitual per a la 'e' oberta tònica, tot i que el símbol [ə] és la vocal neutra.)
• a [a]
• u [u]
• o oberta [ɔ]
• o tancada [o]

Sistema Àton

En el sistema àton:

• i- [i]
• u- [u]
• vocal neutra [ə]
• /o/, /ɔ/, /u/ $\rightarrow$ [u]

Excepcions de Neutralització

• Terminacions -ea, -ae
• Adverbis acabats en -ment
• Mots compostos

Les paraules acabades en -ia són planes perquè la tonicitat cau en la i.

En els derivats, el desplaçament de la síl·laba tònica afecta el sufix.

Funcionalitat de Semivocals

Funcionalitat: i $\rightarrow$ [j], u $\rightarrow$ [w]

• Semivocals: Quan la i o la u segueixen una vocal que funciona com a nucli.
• Semiconsonant: Quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucli.
• Consonants: Quan la i o la u van a començament de mot o entre vocals.

El So [ə] (Vocal Neutra)

Noms i Adjectius

Les terminacions àtones dels noms i els adjectius poden presentar formes diverses. Cal seguir les normes:

• El singular dels noms: Generalment amb a en femení i amb e en el masculí, però n'hi ha excepcions. Altres mots tenen diferents significats segons la terminació sigui -a o -e.
• El singular dels adjectius: Segueix generalment la terminació del nom que acompanyen, però n'hi ha alguns que només tenen una terminació. La terminació del plural és en masculí i femení -es; hi ha mots que acaben en -es i són invariables.

Els radicals arrossegats en mots derivats s'escriuen amb a o e segons la vocal tònica del mot primitiu.

Formes Verbals

Les desinències àtones dels paradigmes verbals s'escriuen amb a si la vocal neutra és l'última lletra, i amb e si la vocal neutra és la penúltima lletra. En els radicals àtons cal buscar la primera o tercera persona del present d'indicatiu perquè sempre són tònics. Els radicals dels verbs jeure, treure, néixer i els seus derivats s'escriuen amb e quan són tònics i amb a quan són àtons.

El So [u]

Noms i Adjectius

Les terminacions àtones amb el so [u]:

• Els mots acabats en -s, -sc, -ç, -x, -ix, -tx, -xt, -st, -ig fan el plural en -os.
• Hi ha un conjunt de mots invariables que acaben en -us.

Radicals Àtons

Els radicals àtons dels mots derivats s'escriuen amb o o u segons indiqui la vocal tònica del mot primitiu. Hi ha mots del llatí que no compleixen aquesta norma.

Formes Verbals

• La desinència de la primera persona del present d'indicatiu és o.
• En els radicals àtons cal buscar la primera o tercera persona del present d'indicatiu.
• Els radicals dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir s'escriuen amb o llevat del present de subjuntiu i l'imperatiu.

La Síl·laba

La síl·laba és un so o un grup de sons pronunciats en un sol cop de veu. Les síl·labes estan formades per un nucli i altres sons marginals.

El Diftong i el Triftong

Un diftong és una agrupació de dues vocals formada per un nucli i un so marginal.

• Diftongs decreixents: La primera vocal és el nucli i la segona és [i] o [u].
• Diftongs creixents: Són els grups -gua, -güe, -güi, -guo; -qua, -qüe, -qüi, -quo.
• Al principi de mot: io.
• Després de vocal cauen.

Fora d'aquestes posicions no hi ha diftongs creixents.

El triftong és la combinació d'un diftong creixent més un de decreixent: [i/u] + Vocal forta + [i/u].

Fenòmens de Contacte Vocàlic

Sinalefa

Sinalefa: Diftong entre dues paraules que es pronuncien enllaçadament i sense pausa.

Hiat

Hiat: És la concurrència de dues vocals successives que pertanyen a dues síl·labes diferents, i que per tant no formen diftong.

• Dues vocals fortes seguides (po-e-ta).
• Una vocal dèbil i una forta (fa-mí-li-a).
• Dues vocals que formarien diftong on la segona porta accent (ve-í).
• Dues vocals que formarien diftong on la segona porta dièresi (ve-ïns).

Elisió

Elisió: Supressió de la vocal entre dues paraules que es pronuncien enllaçadament i sense pausa.

L'Apòstrof i la Contraccions

L'Apòstrof

L'apòstrof és el signe ortogràfic que indica que s'ha elidit una vocal.

• L'article masculí: el, en, de $\rightarrow$ davant vocal o h.
• L'article femení: la, na $\rightarrow$ davant vocal o h, sempre que no siguin i, u, hi, hu àtones.
• Els pronoms febles em, et, es, en, la, el, s'apostrofen davant vocal o h + VERB.

La Contraccions

Consisteix en la unió de preposició + article, ex: al, del, pels.

L'Accentuació i la Dièresi

L'Accent Diacrític

Exemples d'accent diacrític:

• molt, molta: quantitatiu.
• mòlt, mòlta: participi de moldre.
• mòlta: acció de moldre.

Dièresi

S'utilitza per:

• Marcar el so [u] dels grups güe, güi, qüe, qüi.
• Marcar hiat:
  • Vocals que no s'accentuen.
  • Algunes formes del present i l'imperatiu, verbs acabats en (-iar, -oar, -ear, -uar).
  • Derivats cultes (-al, -tat, -itzat).

No s'utilitza en:

• Formes d'infinitiu, gerundi, futur i condicional (-ir).
• Mots amb el sufix -isme, -ista.
• Compostos amb els prefixos co-, re-, anti-, contra-, auto-.
• Terminacions llatines (-us, -um).