Varietats Lingüístiques i Història del Català

Varietats Dialectals i Funcionals

Variació Diacrònica (Històrica)

Fa referència a l'estat de la llengua en una època determinada i estudia la seva evolució.

Variació Diatòpica (Geogràfica)

Relacionada amb les característiques lingüístiques de grups de persones que viuen en llocs pròxims. La dialectologia estudia aquesta variació.

Variació Diastràtica (Social)

Originada per la pertinença dels parlants a diferents grups socials. Pot donar lloc a l'argot social o professional.

Varietats Funcionals o Registres (Diafàsica)

Conjunt de formes lingüístiques que s'adeqüen a situacions específiques. Els factors que les determinen són: el tema, el nivell de formalitat, el canal de comunicació i la intenció.

Tipus de Registres

• Formals:
  • Cientificotècnic: canal escrit, tema específic, denotació, claredat, objectivitat, tecnicismes.
  • Literari: canal escrit, connotació, subjectivitat, intenció estètica, figures retòriques.
• No formals:
  • Col·loquial: canal oral, temes quotidians, subjectivitat, frases fetes, interjeccions.
  • Vulgar: canal oral, no segueix la norma, expressions grolleres, pobresa lèxica.
• Especialitzats:
  • Juridicoadministratiu: canal escrit, estil formal, fórmules prefixades.
  • Periodístic: canal oral o escrit, claredat informativa, ús de fotografies i gràfics.
  • Publicitari: canal oral o escrit, recursos expressius, missatge breu, imatge i música.

La Variació Social

Manera de parlar característica d'un grup social concret, com l'argot i els parlars xava, bleda i ultra.

L'Argot

Parla privada d'un grup social. Dos tipus:

• Professional: persones de la mateixa professió.
• Marginal: sectors socials reduïts amb finalitat críptica.

Parlar Xava, Bleda i Ultra

Vinculats al grau de culturització lingüística. El xava i el bleda són propis de parlants habituals de castellà. L'ultra és propi de persones que fan ultracorreccions.

Conceptes Clau

Llenguatge: capacitat humana de comunicar-se.

Llengua: sistema de signes verbals d'una societat.

Parla: realització individual de la llengua.

Llengua i dialecte: la llengua té prestigi, el dialecte connotacions pejoratives (erròniament).

Variació/Varietat lingüística: possibilitats/realització de la variació.

Lingüística/Sociolingüística: estudi de l'estructura/ús de la llengua.

Ús lingüístic: manifestacions verbals d'una comunitat.

Àmbit d'ús: ocasions d'ús de la llengua.

Normes d'ús: usos comuns i habituals.

Comunitat/Consciència lingüística: grup amb mateixa llengua/sentiment de regles.

Contacte/Conflicte lingüístic: llengües en contacte/competència entre llengües.

Bilingüisme/Diglòssia: ús alternatiu de dues llengües/ús diferenciat segons formalitat.

Lleialtat lingüística/Autoodi: resistència/abandonament de la llengua pròpia.

Interlingua: comunicació entre grups amb llengües diferents.

Pidgin/Crioll: interlingua per intercanvis/interlingua a Amèrica.

Llengua minoritària/minoritzada: pocs parlants/retracció d'àmbits d'ús.

Interposició/Interferència: relacions en llengua dominant/canvis per influència.

Canvi lingüístic: transformació constant de la llengua.

Assimilació: minoria absorbida per la societat.

Substitució lingüística: abandonament de la llengua pròpia.

Normalització lingüística: recuperació d'àmbits d'ús.

Influències Lingüístiques

Superstrat

Influències de pobles conqueridors sense substituir la llengua.

• Germànic: paraules com bandera, guerra; antropònims com Bernat; topònims com Campdevànol.
• Àrab: paraules com guerra, matalàs; topònims amb bini- i al-; cognoms com Medina.

Adstrat

Influències de llengües consolidades per convivència (castellanismes, occitanismes, gal·licismes, italianismes, anglicismes).

Història de la Llengua Catalana

Romanització

Procés d'incorporació de la Península Ibèrica a l'Imperi Romà i substitució de llengües autòctones pel llatí. Arribada dels romans a Empúries (218 aC).

Català Preliterari

Formació del català fins al primer ús escrit (s. XII). Primers textos: Capbreu de l'Acta de consagració de la catedral d'Urgell (839), Llibre Jutge (s. XII).

Nom "Català"

Apareix al s. XII (Liber Majolichinus). Etimologia: de Catalunya (Joan Coromines).

Primers Textos (s. XII-XIII)

• Llibre Jutge (text jurídic, 1150).
• Homilies d'Organyà (sermons, 1204).
• Les ordenades dels corredors de Llotja (1271).
• Llibre de Repartiment de Mallorca.

Llengües Abans del s. XIII (Illes Balears)

• Eivissa: influència púnica.
• Mallorca i Menorca: població diversa, llengua enigma.
• Romanització (123 aC - 465 dC).
• Ocupació vàndala i bizantina (sense petjades).
• Conquesta àrab (s. IX).
• Conquesta de Jaume I (s. XIII).

Expansió de la Llengua (s. XIII-XIV)

Conquestes de Mallorca, Eivissa i València per Jaume I. Expansió pel Mediterrani (Sicília, Sardenya, Nàpols). Creació de la Cancelleria Reial per Jaume I, reorganitzada per Pere el Cerimoniós.

Prosa Historiogràfica

Quatre grans cròniques:

• Crònica de Jaume I o Llibre dels feits.
• Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere.
• Crònica de Ramon Muntaner.
• Crònica de Pere el Cerimoniós.

Prosa Literària

Ramon Llull (1232-1316): creador de la prosa catalana, ús del català per a literatura, ciència i filosofia.

Cancelleria Reial

Organisme administratiu (creació de Jaume I). Pere el Cerimoniós la reorganitza (s. XIV), model unificat de prosa catalana.

Llengua al s. XV

Esdeveniments polítics, socials i culturals. Ausiàs Marc. Hegemonia de València. Impremtes. Prosa administrativa. Novel·la (Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc). Estil de valenciana prosa (Joan Roís de Corella). Corrent satíric (Bernat Fenollar, Jaume Roig). Preocupació per la correcció (Liber elegantiarum, Regles d'esquivar vocables).

s. XVI i XVII

Unió catalanoaragonesa i castellana. Castellanització. El català s'especialitza en gèneres populars. Guerra de les Germanies. Guerra dels Trenta Anys. Fragmentació territorial i dialectalització. Defensa de la llengua (Pere Antoni Beuter, Pere Gil, Cristòfor Despuig).

Concepte de Decadència

Trasllat de la cort, castellanització de la noblesa. Expulsió dels moriscos. Prohibicions contra el català a Catalunya Nord. Denominacions particularistes de la llengua (valencià, mallorquí...). Diglòssia en usos literaris.

s. XVIII

Guerra de Successió (1702-1714). Decrets de Nova Planta (1707-1716): atac legal a la llengua catalana. Prohibicions de Carles IV (Reial Cèdula de 1768). Il·lustració: recuperació econòmica, acadèmies, diccionaris. Apologies en defensa de la llengua (Baldiri Reixac, Gaspar Melchor de Jovellanos, Antoni de Capmany).