Conceptes bàsics de sociolingüística i història del català

Conceptes fonamentals de sociolingüística

• Ecolingüística: disciplina que estudia les relacions del llenguatge i l'entorn des de la necessitat de la prevenció de la diversitat lingüística del planeta.
• La diversitat lingüística a Catalunya:
  • Pròpies: català, aranès, llengua de signes catalana.
  • Instal·lades: castellà, anglès.
• Sociolingüística: disciplina que estudia la llengua amb relació al seu ús en la societat.
• Conflicte lingüístic: situació de pugna entre dues llengües per ocupar àmbits d'ús en la societat.
• Bilingüisme individual: quan l'individu domina, més o menys, dues llengües i tria l'una o l'altra en funció de factors com la comoditat, etc.
• Bilingüisme territorial: quan un espai polític té dues zones clarament diferenciades des del punt de vista lingüístic (per exemple, el Canadà).
• Bilingüisme social: quan dues llengües coexisteixen en el si d'una societat determinada (com és el castellà a Catalunya).

Processos de canvi lingüístic

• Minorització: és el procés de disminució del seu ús per part de la comunitat que la parla. Aquesta comunitat fa una substitució lingüística.
• Normalització: és el procés que evita que les llengües de pocs parlants pateixin una substitució de llengua. Inclou els següents processos:
  • Normativització: establir i difondre la normativa oficial de la llengua.
  • Normalització: que els ciutadans utilitzin aquesta llengua per normalitzar-la.
  • Planificació lingüística: l'administració pública ha d'actuar de forma afavoridora per a la llengua, programar un conjunt d'actuacions favorables a la normalització i dotar-les econòmicament.

Notes gramaticals sobre verbs

• Verbs (jeure, treure, néixer, péixer): alternança àtones a tòniques (a/e).
• Verbs (collir, cosir, escopir, sortir, tossir): tònica u / àtona o.
• Verbs (poder, voler): àtones o / tònica u.

Orígens i evolució de la llengua catalana

El català té el seu origen en l'evolució del llatí vulgar, gestat a l'alta edat mitjana entre els segles VII i VIII.

L'expansió de la llengua catalana va ser possible gràcies a la literatura catalana medieval, que va assolir la plenitud al segle XV. A més, es va expandir territorialment cap a les Illes Balears, el País Valencià, Sardenya, Múrcia, etc.

Al segle XV, va assolir la plenitud territorial i literària. El català era conegut a la cort de Nàpols i a la cort papal dels Borja, a Roma, i es considerava una llengua administrativa i literària. L'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, després de l'extinció del llinatge dels comtes-reis del Casal de Barcelona (1412), va provocar la castellanització de la cort i, seguidament, la subordinació política i cultural.