Varietats del català: diferències fonètiques i morfosintàctiques

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB
Actualizado el

Resumen

El document compara les principals varietats del català, sobretot l'occidental i l'oriental, i en detalla els dialectes (rossellonès i català central). Repassa les diferències en la pronúncia de les vocals i consonants, en la flexió verbal, en la col·locació dels pronoms febles i en el lèxic. Serveix per reconèixer els trets que distingeixen cada parla.

Puntos clave

  • La varietat occidental distingeix les tòniques tancades (francés, café) de les obertes de l'oriental (francès, cafè).
  • El català oriental forma els plurals en -s i neutralitza les vocals A/E i O/U en posició àtona.
  • El català accidental pronuncia de manera diferenciada les vocals àtones A/E i O/U i sona la -i- davant x (caixa, coix).
  • El rossellonès tendeix a tancar les o tòniques en u (mosca: musca) i té la desinència -i a la 1a persona del present d'indicatiu (jo canti).
  • El català central presenta el fenomen de la iodització o ieisme (cella: ceia) i l'emmudiment de les oclusives finals en grups com -mp, -nt.
  • En el lèxic, els gal·licismes i occitanismes són trets diferencials, com cotxe: votura o banyes: cornes.

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Varietat occidental

Varietat oriental

E
Tòniques tancades: francés, café
Tòniques obertes: francès, cafè
Obertura en a en verbs com: nadar, xarrar, nàixer
Tancament en e: nedar, xerrar, nèixer
Pronuncia lateral del dígraf tl: ametla, vetlar
Palatalització del dígraf -tll: ametlla, vetllar
Emmudiment de la v- davant el diftong ui: hui, huit
Realització de la v- davant el diftong ui: avui, vuit

  • Diferències morfosintàctiques

Respecte a la morfosintaxi, les diferents varietats poden presentar divergències en la flexió verbal, en la sintaxi i en la forma d'alguns demostratius i possessius.

CATALÀ ORIENTAL
1. Forma els plurals en –s: joves, homes...
2. [-u], [-i] o [ ] a la 1a persona del present d’indic.: cant[u], cant[i], cant.
3. Ús força generalitzat de les formes dels pronoms febles: em, et, es, etc.
4. Desinència [e] en els verbs incoatius al present
5. Neutralitza les vocals A/E en posició
6. Neutralitza les vocals O/U en posició
7. No sona la –i- davant x: ca(i)xa, co(i)x
CATALÀ ACCIDENTAL
1. Pronuncia de manera diferenciada les A/E en posició àtona
2. Pronuncia de manera diferenciada les O/U
4. Sona la –i- davant x: caixa, coix.
10. Ús de les formes plenes dels pronoms febles: me, te, se
DIALECTES ORIENTALS:
ROSSELLONES:
FONÈTICA - Tendència a tancar en (u) les (o) tòniques: mosca: musca agost: agust minyó: minyú
- Supressió de la vocal neutra en les paraules esdrúixoles acabades en -ia: gàbia: gabi família: famili
- Caiguda de la d en el grup -dr-: tendre: tenre vendre: venre
- Desaparició de la x en les paraules acabades en -ix: peix: pei calaix: calai Morfosintaxi
- La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu és -i: jo canti, pensi, amagui, mengi...
- Els pronoms febles es col·loquen sempre al davant del verb: te veure te casar la veient -
Eliminació de la n en els plurals en -ns: camins: camís mans: mas
LÈXIC: - Gal·licismes (paraules d'origen francès): despatx: bureu (fr. bureau) conill: llapí (fr. lapin) cotxe: votura (fr. voiture) - Occitanismes: banyes: cornes pescador: pescaire got: veire ganivet: cotell
CATALÀ CENTRAL
FONETICA
- En algunes zones del català central (Barcelonès, Baix Llobregat, Anoia…) es produeix el fenomen anomenat iodització o ieisme (substitució de ll per i): cella: ceia palla: paia assolellat: assoleiat
- Emmudiment dels sons oclusius finals en els grups –mp, -mb, -nt, -nd, -lt, -ld: Cam(p) sal(t) difun(t)
- Les vocals e tòniques procedents d’una e tancada del llatí vulgar es pronuncien obertes [ ]: Ceba pera cabell
- Són freqüents les pronúncies del diftong GUA com ga: aigua: aiga llengua: llenga MORFOSINTAXI
- La desinència de la 1a persona del singular del present d'indicatiu es pronuncia u: jo penso: jo pensu
- La desinència del subjuntiu en –i: canti mengéssim - Alternança de l'article personal masculí el/en: En Joan/El Joan
- Ús de les formes reforçades dels pronoms febles: Em et us ens LÈXIC
- Bon nombre de barbarismes (sobretot en el parlar de Barcelona): *bueno, dugues, acera, pues, lavadora, suelto, rat - Presència de nombrosos mots argòtics: dormir: clapar marxar: pirar diners: peles por: canguelo

Preguntas frecuentes

Què és la iodització o ieisme?

És la substitució del so de ll per i en algunes zones del català central, com en Barcelonès o el Baix Llobregat. Per exemple, cella es pronuncia ceia i palla es pronuncia paia.

Quina diferència hi ha entre els pronoms febles de l'oriental i de l'accidental?

El català oriental fa servir de manera generalitzada les formes em, et, es, mentre que l'accidental usa les formes plenes me, te, se. Aquesta diferència afecta també la col·locació dels pronoms.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quina és la pronúncia de la -i- davant x en el català accidental?
2. Quina varietat presenta la iodització o ieisme?
3. Com es realitza la 1a persona del singular del present d'indicatiu en rossellonès?
4. Quin exemple mostra un gal·licisme segons el text?
5. Què passa amb les oclusives finals en català central?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.