Quina és la diferència entre una notícia i una crònica?

La notícia relata un fet d'actualitat de manera breu i es divideix en titular, subtítols i cos. La crònica és un relat més extens que detalla el fet, en tercera persona o impersonalment, i combina objectivitat i subjectivitat.

Quins són els tipus de textos periodístics d'opinió?

Els textos d'opinió inclouen la columna, l'article de fons, l'editorial, la crítica, la carta al director, els gèneres gràfics, la tertúlia, el debat i la revista de premsa.

Textos periodístics: tipus, característiques i usos lingüístics

Resumen

El document explica què són els textos periodístics, les seves característiques i intenció, i classifica els tipus informatius (entrevista, notícia, crònica, reportatge, enquesta) i d'opinió (columna, article de fons, editorial, crítica, carta al director, gèneres gràfics, tertúlia, debat, revista de premsa). Inclou també apunts sobre l'ús de l'infinitiu, del gerundi, del que i del què, els verbs pronominals, les alternances vocàliques i la dièresi en les formes verbals.

Puntos clave

Els textos periodístics es transmeten pels mitjans de comunicació de massa i tenen intenció informativa i d'incidència.
La notícia es divideix en titular, subtítols i cos i ha de respondre a què, qui, on, quan i per què.
La crònica és més extensa que la notícia i combina objectivitat i subjectivitat, en tercera persona o impersonalment.
El reportatge és un text expositiu d'extensió llarga, amb passatges narratius i descriptius, que tracta un tema en profunditat.
L'editorial és un text expositiu i argumentatiu escrit per un membre del consell de redacció del mitjà.
De + infinitiu funciona com a proposició condicional (si) i en/al + infinitiu expressa valor causal (com que).

Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba

Els textos periodístics són textos específics que es transmeten a través dels mitjans de comunicació i tenen una intenció informativa i d’incidència.

Característiques específiques:

o Àmbit d’ús: mitjans de comunicació de massa

o Temes: relacionats amb l’actualitat propera o llunyana que interessa al receptor

o Intenció: informar amb precisió i orientar la formació d’opinió sobre els fets

o Llenguatge: directe i entenedor amb noms propis, fraseologia específica, amb una estructura determinada (titular/entradeta/cos/destacat) que es diferencia.

Tipus de textos periodístics informatius:

o Entrevista: consisteix en una conversa amb un personatge destacat

o Notícia: relat d’un fet d’actualitat breu que es divideix en titular, subtítols i cos i que te la informació suficient per respondre a què?, qui?, on?, quan? i per què?

o Crònica: relat més extens que la notícia que detalla un fet, tot en tercera persona o impersonalment i amb un balanç entre objectivitat i subjectivitat

o Reportatge: text expositiu, amb passatges narratius i descriptius, d’extensió llarga que aporta informació sobre un tema tractat amb profunditat

o Enquesta: recull les respostes que una mostra representativa ha donat al respondre un qüestionari, tot de manera objectiva.

Tipus de textos periodístics d’opinió (l’article d’opinió):

o Columna: disposada en una columna, ofereixen una valoració d’un tema

o Article de fons: extens, escrit per una autoritat, per reflexionar profundament

o Editorial: escrita per un membre del consell de redacció del mitja de comunicació, text expositiu i argumentatius, objectiu.

o Crítica: text argumentatiu centrat en la valoració d’un producte cultural

o Carta al director: opinió sobre temes d’actualitat política o social

o Gèneres gràfics: vinyetes i tires còmiques sobre política o societat

o Tertúlia: textos conversacionals gestionat pel moderador i els tertulians

o Debat: text conversacional entre persones amb idees contraposades a un tema

o Revista de premsa: recull les opinions publicades en altres mitjans

Usos de l’infinitiu:

 No porta article al davant

 De + infinitiu  Proposició subordinada adverbial condicional (si)

 En/al + infinitiu (valor causal)  Com que

 No te imperatiu

 Sempre forma personal + infinitiu

Usos incorrectes del gerundi: Les proposicions formades amb un gerundi expressen una acció anterior o simultània respecta la principal o la manera com es fa l’acció principal. No s’utilitza el gerundi per expressar una acció posterior, una conseqüència o com un enllaç

Us del QUE:

Quan te valor de conjunció: penso que cal donar-li una oportunitat

Quan és el segon element d’una locució conjuntiva: Encara que...

Valor exclamatiu: Que ben plantat, Pere!

Quan reforça una interrogació: Que no saps estar-te quiet?

Introdueix un desig: Que tinguis molta sort, noi

Pronom relatiu sense preposició: L’habitació què vam llogar era neta

Us del QUÈ:

Valor interrogatiu equivalent a “quina cosa”: Què us preparo per dinar?

Pronom relatiu amb preposició: El llibre de què parles és llarg

Els verbs pronominals són verbs que sense el pronom tenen diferent sentit o no en tenen:

 Haver: verb auxiliar (han guanyat)/ Haver-hi: amb sentit d’existir (hi haurà novetats)

 Ser: verb copulatiu amb el sentit de tenir lloc com a fet (el partit és avui) / Ser-hi: verb amb sentit de trobar-se en un lloc (Ell no hi és aquí)

 Sentir: percebre amb l’oïda (he sentit una soroll)/ Sentir-hi: funcionament correcte de la capacitat auditiva (últimament no hi sento bé)

 Anar: dirigir-se a un lloc (demà anem a la platja)/ Anar-hi: verb amb sentit d’anar a un lloc (demà hi aniré)/ Anar-se’n: marxar d’un lloc (se n’ha anat enfadat)

 Veure: percebre amb la vista (veig la masia des d’aquí)/ Veure-hi: tenir la capacitat de la vista en bon estat (amb ulleres hi veig millor)/ Veure-s’hi: percebre les coses amb la vista malgrat la foscor (no s’hi veia gens bé sense llum)

Alternances vocàliques en l’arrel de certs verbs:

 Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i derivats presenten dues arrels:

o Formes tòniques: s’escriuen amb a o amb e

o Formes àtones: s’escriuen només amb a

 Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i derivats presenten dues arrels:

o Formes tòniques: s’escriuen amb u

o Formes àtones: s’escriuen amb o

 Els verbs poder, voler i derivats presenten dues arrels:

o Formes tòniques i la majoria d’àtones: s’escriuen amb o

o Formes tòniques pronunciades amb u i les formes “puguem, pugueu, vulguem i vulgueu”: s’escriuen amb u

La dièresi en les formes verbal:

 En els verbs acabats en -air, -eir i -uir, la vocal + la i es troben en posició de hiat i es reflecteix ortogràficament així:

o Accent gràfic

o Sense cap signe en l’infinitiu, gerundi, futur i condicional

o Amb dièresi

 En els verb acabat en -ear, -iar, -oar i -uar, s’escriu dièresi en les terminacions -i, -is, -in del present de subjuntiu i de l’imperatiu. No s’escriu en els verba acabats en -guar i -quar, on la dièresi s’escriu sobre la u

 En els verbs acabats en -aiar, -eiar i -oiar, s’escriu dièresi en les terminacions -i, -is, -in del present de subjuntiu i de l’imperatiu. S’elimina la repetició de la i

 En alguns verbs acabats en -aure o -oure, les tres persones del singular i la tercera del plural del perfet d’indicatiu porten dièresi