Anàlisi del sonet barroc de Garcia i de la cançó popular «A la vora del mar»

Anàlisi de "A una hermosa dama de cabells negres"

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia (també conegut com el Rector de Vallfogona) va néixer l'any 1579 a Tortosa, ciutat on va passar la seva infància. Va estudiar filosofia i teologia a Lleida, va ser ordenat sacerdot i es va incorporar a la diòcesi de Vic, on va obtenir per oposició la rectoria (1607) de Vallfogona de Riucorb (Segarra). No va deixar de banda els deures pastorals, però es va absentar diverses vegades de la parròquia, ja que era una persona famosa i es relacionava amb figures importants. La seva obra de contingut satíric va ser prohibida per la Inquisició el 1782. Va morir el 1623, amb només quaranta-quatre anys. Se'l considera el primer gran escriptor de la literatura catalana barroca.

El Sonet: Estructura i Mètrica

El poema "A una hermosa dama de cabells negres que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil" és un sonet, compost per dos quartets i dos tercets. En total, té 14 versos decasíl·labs, fets a la italiana sense censura, amb rima consonant: ABBA en els quartets i CDE en els tercets.

Figures Retòriques i Temàtica Barroca

En aquest poema hi trobem l'hipèrbaton, molt característic del Barroc, que consisteix en el desordre d'una oració, com es pot observar en la primera estrofa. A més a més, presenta un joc de contrastos en el qual ens parla d'un "combat dolç", referint-se a la força que fa la dama amb la pinta per pentinar-se. També hi ha un epítet que emfatitza el color blanc pur com la neu de la pell de la dama. Una altra figura retòrica és la personificació, on el poema personifica el color or, referint-se als cabells rossos de les dones que es descrivien en aquella època.

Garcia trenca el cànon de la descripció de la dona angelicata amb pell clara i suau, ja que, per altra banda, no segueix el tòpic de descriure-la rossa, sinó que la descriu amb els cabells negres i en una escena quotidiana, donant lloc al realisme típic del Barroc.

En aquest poema, l'autor no només ens descriu una dama de la qual està enamorat, sinó que també ens transmet el seu desig que ella es fixi en ell.

Conclusió: Culteranisme i Barroc Català

Com a conclusió, es pot extreure que aquest poema pertany al culteranisme barroc per la seva temàtica amorosa i per les figures retòriques que utilitza l'autor. La major part d'aquestes són característiques del Barroc, sobretot l'hipèrbaton i les castellanitzacions, les quals ens permeten situar l'autor en el segle XVII.

Anàlisi de la Cançó Popular "A la vora del mar"

"A la vora del mar" o "El Mariner": Origen i Tradició

El poema "A la vora del mar", també conegut amb el títol "El Mariner", és una cançó popular anònima transmesa oralment. Se suposa que aquest tipus de cançó servia d'acompanyament en les feines del camp i s'ha difós en l'àmbit familiar fins a l'actualitat.

Estructura Mètrica del Poema

L'estructura del poema consta de 27 estrofes de quatre versos. Aquests versos són heptasíl·labs i tetrasíl·labs, amb rima assonant als versos parells. Els versos senars són d'art menor i els parells d'art major.

La Història: Un Rapte Amorós a l'Edat Mitjana

La història del poema ens situa a l'Edat Mitjana, amb donzelles i reines. La donzella s'imagina que està a la vora del mar amb un mocador de seda. Veu venir un vaixell i un mariner, que li ofereix pujar a bord. Ella s'hi queda adormida i, en despertar-se, es troba envoltada d'aigua, adonant-se que està en alta mar amb el mariner i que ha estat raptada.

Seguidament, ella li explica que les seves germanes són més afortunades, ja que es casaran amb gent noble i rica, mentre que ella ho farà amb un simple mariner. A continuació, ell li diu que no es preocupi de res, perquè ell és el Rei d'Anglaterra i ella serà la seva Reina.

Tema Principal: L'Amor i el Rapte del Mariner

El tema principal d'aquesta cançó es basa en aquest fet, amb la particularitat que el mariner està enamorat de la donzella, raó per la qual la rapta.