Utilitarisme de J.S. Mill: Felicitat i Llibertat

J. S. Mill: Utilitarisme i Llibertat

J. S. Mill defineix l'utilitarisme com la recerca de la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Aquest ideal de felicitat general es basa en un càlcul utilitarista i una jerarquia de plaers. Mill critica el naturalisme econòmic i proposa un reformisme social i econòmic. Defensa les llibertats bàsiques com el pensament, l'opinió, el dret de vaga i el dret de vot per a les dones, així com les llibertats cíviques i socials i els drets individuals. També estableix limitacions a la llibertat individual, criticant el principi del paternalisme i el principi de la moralitat, i acceptant el principi del dany.

L'Utilitarisme: La Major Felicitat

L'utilitarisme és una ètica teleològica que considera que la finalitat de l'acció humana, la felicitat, està vinculada a la realització d'accions útils. Aquesta ètica afirma:

• És bo allò que ens és útil per ser feliços.
• Hem de mesurar els nostres actes per les seves conseqüències, amb vista a la felicitat que provoquen en nosaltres i en la societat.

L'utilitarisme sorgeix de la idea de progrés, considerant el món com una realitat objectiva i les decisions racionals com a mesurables i avaluables per les seves conseqüències. Defensa:

• Es pot arribar a un ordre moral a través dels desitjos dels individus, considerant que uns tipus de plaers són més desitjables que altres.
• El valor d'un plaer no es redueix a l'aspecte quantitatiu, sinó també al qualitatiu.
• Els individus valen pel que fan i no pel que representen.

Característiques de l'Utilitarisme

1. És teleològica: les accions humanes tenen sentit per la seva finalitat, que és ser feliç. La utilitat i la llibertat són instruments per arribar-hi.
2. És conseqüencialista: el bé ha de ser avaluat per les seves conseqüències; l'útil és bo perquè podem avaluar les conseqüències d'aquesta tria.
3. És prudencial: les accions i la utilitat han d'estar en relació amb la societat amb la qual es vol ser feliç. De vegades es pot considerar relativista.
4. És agregativa: es pot fer una suma dels plaers o de la felicitat.

Conclusió sobre l'Utilitarisme

L'utilitarisme implica una teoria del coneixement, una sociologia i una ètica que tenen com a denominador comú la idea que hem de ser feliços fent el que és útil. És una ètica constructivista: la felicitat humana es pot construir refundant l'ètica sobre principis racionals, empíricament avaluats, contrastats i útils.

Utilitarisme i Individu

"És millor ser un humà insatisfet que un porc satisfet; millor ser un Sòcrates insatisfet que un neci satisfet." - J.S. Mill

Només pot ser útil allò que ens resulta autèntic. Perquè els humans siguem feliços, cal que:

• Els individus puguin autodesenvolupar-se, tenint la capacitat de créixer, conèixer i modificar les seves opinions.
• Els individus puguin desenvolupar la seva individualitat, sense que la pressió de la societat coarti la seva llibertat.

Aquests dos elements són requisits per a la felicitat, que és fruit de la diversitat. La individualitat ha de tenir el seu contrapès en la lleialtat a la norma establerta com a regla acceptada per tots. La felicitat implica dignitat i autorespecte.

• Felicitat: gaudi solidari. Només es pot ser plenament feliç si es conviu amb persones que també ho són.
• Acontentament: gaudi purament personal; és l'"estar bé" i pertany a individus que no han assolit l'autonomia personal.

La Llibertat

La llibertat és l'espai de la pròpia individualitat on les nostres accions no repercuteixen nocivament en els altres. Per a una llibertat privada calen condicions socials amb un règim que afavoreixi les llibertats públiques i on la societat i l'Estat respectin la frontera entre l'esfera privada i la pública.

• En societat s'ha de renunciar a una part de la llibertat en favor de la protecció i el respecte dels drets dels altres.
• Per ajudar a aquesta protecció s'ha de col·laborar en la despesa de l'Estat per defensar els drets.
• Si la conducta d'un individu afecta la resta, l'Estat hi ha d'intervenir; si només afecta l'individu, l'autonomia d'aquest és sagrada.

Principi d'Individualitat

Els drets de l'individu, i sobretot el dret a la llibertat, garanteixen la màxima felicitat. Ningú pot ser obligat a realitzar actes en contra de la seva voluntat. Sobre actes que no involucren ni perjudiquen a tercers, només un mateix disposa de plena jurisdicció. La llibertat és útil en la mesura que fa els homes feliços i permet una individualitat més gran, fent-nos més creatius, més diversos i augmentant la utilitat de la vida social. La llibertat i la individualitat han de ser preservades de qualsevol tirania, especialment de la tirania de l'opinió pública.

Relació entre Utilitarisme, Llibertat i Felicitat

1. Per l'utilitarisme, una teoria ètica universal ha de vincular l'acció moral a la llibertat i la felicitat.
2. El que és útil des del punt de vista moral és que augmenti la llibertat i la felicitat general (maximitzar el benestar per a més gent).
3. Una maximització de la utilitat passa per acceptar que la felicitat individual té menys valor que la col·lectiva.

• La més gran utilitat és la més gran felicitat.
• És més gran la felicitat de molts que la d'un de sol.
• La perspectiva de Mill és qualitativa. El veritable plaer no rau a "tenir més", sinó a "ser millor".

Societat, Deures i Educació

Mill refusa la idea d'un pacte o contracte social com el proposat per Hobbes, Locke o Rousseau. Per a Mill, viure en societat implica el deure de respectar els drets individuals de cadascú i d'assumir la part equitativa del cost de viure en societat. Això implica participar en els treballs i sacrificis necessaris per a la col·lectivitat i la seva defensa. La societat té dret a exigir el respecte d'aquests deures.

L'educació ha de tenir la funció altruista de mostrar el bé i persuadir cada individu a exercitar les virtuts individuals i socials. Els éssers humans s'han d'ajudar mútuament a destriar allò que és bo d'allò que és dolent i a optar per allò bo. S'han d'animar els uns als altres a usar les seves millors capacitats i orientar els seus sentiments cap a objectius elevats i valuosos.

Llibertat Individual i Deures Socials

Per al liberalisme, tot individu amb ús de raó és lliure de fer allò que li plagui amb la seva vida privada sempre que no perjudiqui els altres. Els deures de cadascú envers ell mateix no són socialment obligatoris. Cadascú pot fer allò que vulgui, sempre que no afecti algú altre (excepte en circumstàncies on el deure envers nosaltres és també un deure envers els altres, com la dependència dels fills respecte dels pares).

El Paper de l'Educació

L'educació és el mitjà que la societat ha d'usar per millorar l'individu. Cada generació té el deure d'educar les següents procurant que siguin una mica millors. Per influir en positiu en l'àmbit individual han de ser suficients l'educació, l'autoritat de l'opinió comunament admesa i les sancions naturals o conseqüències negatives de la conducta errònia. Cal salvaguardar els drets personals; per tant, la societat no pot sotmetre l'àmbit individual a obediències, decrets o obligacions: l'última paraula sobre l'exercici de la llibertat individual la té qui ha de patir-ne les conseqüències.

Llibertat Religiosa i Economia

Els sentiments religiosos pertanyen a l'àmbit individual. Si una majoria pretén imposar la seva opció religiosa, envaeix la llibertat personal.

Es defensa l'economia liberal i es critica la reivindicació d'operaris de la indústria segons la qual tothom hauria de cobrar igual. Mill denuncia la vigilància social i la possible coacció física, i obre la possibilitat a la retribució d'acord amb la utilitat o el rendiment de la feina.