Mill: Justícia, Utilitat i Llibertat

Què diu Mill sobre la idea i el sentiment de justícia? Quina relació estableix entre el principi d'utilitat, la justícia i la llibertat?

En ètica, se solen dividir els deures en deures d'obligació perfecta (aquells que impliquen drets correlatius per a una persona o persones específiques) i en deures d'obligació imperfecta (aquells en què, tot i que l'acció és obligatòria, podem escollir els moments per a la seva realització).

Els deures d'obligació perfecta corresponen a la justícia, i els deures d'obligació imperfecta a les altres obligacions de la moralitat.

La noció que és l'essència de la idea de justícia és la d'un dret que resideix en un individu: on hi ha un dret, hi ha un cas de justícia. Això és el que diferencia la justícia de les altres obligacions morals. Aquesta idea ve acompanyada per un sentiment que anomenem el sentiment de justícia.

Els ingredients per a aquest sentiment són el desig de castigar la persona que ha causat un dany i el coneixement o la creença que hi ha un individu identificable com a víctima d'aquest dany. El desig d'una persona de castigar-ne una altra que ha produït un dany sorgeix de dos sentiments naturals: l'impuls d'autodefensa i el sentiment de simpatia. Aquest últim fa que el desig de càstig esdevingui aplicable a aquelles ofenses, a aquells mals, que ens afecten a nosaltres a través de la societat en general o juntament amb ella.

Per tant, la idea de justícia suposa dues coses: una regla de conducta i un sentiment que sanciona la regla. La primera s'ha de suposar que és comuna a tota la humanitat i que vetlla pel seu bé. El segon (el sentiment) és el desig que aquells que infringeixen la regla puguin ser castigats. A més a més, conté la idea d'una persona identificada com a víctima d'una infracció que viola els seus drets. Així, el sentiment de justícia s'apareix com un desig animal de repel·lir o venjar l'atac causat a un mateix o a aquells amb qui un simpatitza, ampliat a totes les persones gràcies a la capacitat humana d'estendre la simpatia i al concepte humà d'un interès propi intel·ligent. El sentiment deriva la seva moralitat d'aquests últims elements.

La justícia és el nom de certs requeriments morals que, contemplats col·lectivament, estan situats més amunt en l’escala de la utilitat social que qualsevol altre. La justícia és el nom que rep una certa classe de regles morals que tenen una relació molt més estreta amb l’essència del benestar humà i, per tant, constitueixen una obligació més absoluta que qualssevol altres regles de conducta en la vida. L’espècie d’utilitat de la qual deriva l'obligació és la seguretat.

El principi d’utilitat distingeix que nosaltres podem tenir plena llibertat en la nostra esfera privada, sempre que no interfereixi amb l'esfera pública. I que, en la nostra esfera pública, hem d’estar sotmesos a la justícia i als deures morals.