Conceptes clau de la filosofia de Friedrich Nietzsche

Principals conceptes de la filosofia de Nietzsche

La moral dels esclaus i del ressentiment

La moral dels esclaus i del ressentiment és, segons Nietzsche, la moral occidental. És una moral antinatural, ja que imposa lleis o imperatius categòrics en contra dels instints primordials de la vida. L’ideal de la moral tradicional és fer "l’home bo, modest, diligent i benintencionat", la qual cosa el converteix en esclau d’aquestes virtuts fictícies. Com a moral cristiana, postula l’existència d’un altre món vertader, el de més enllà, el món de la perfecció platònica. La conseqüència d’aquest postulat és el rebuig d’aquest món i de la pròpia vida. La moral dels esclaus defensa l’altruisme com a norma suprema de comportament, per això menysprea tots els valors de la vida; és una moral que considera que les accions més elevades no poden ser obra dels homes, sinó d’un ésser perfecte que s’anomena Déu; així, situa l’home entre les coses vulgars i dèbils. En conseqüència, tots els valors de la moral tradicional són ficticis i propis dels dèbils, per la qual cosa aquesta moral és immoral.

La mort de Déu

La mort de Déu representa la negació de tots els transmóns inventats per la religió. Aquests són la gran mentida que converteix la vida en una aparença, en una mera ombra. La idea de Déu, en tant que fonament del món vertader, és la gran enemiga. L’esperit lliure és aquell que és capaç d’assumir la seva mort, d’acabar amb la metafísica i acceptar que res no s’hi pot posar al seu lloc (ni la ciència, ni la racionalitat, ni la tècnica, ni la política, etc.).

La voluntat de poder

La voluntat de poder és una voluntat lliure, vital i expansiva. L’impuls vital és expressió de la voluntat de poder, que sempre aspira a més. Tota força impulsora és voluntat de poder que, en aquest sentit, és l’essència mateixa de l’ésser, i que, com a principi animador, està situat més enllà del bé i del mal. La voluntat de poder no consisteix en cap anhel ni en cap afany d’apoderar-se de res ni de dominar ningú, sinó que és pura creació.

La mala consciència

La mala consciència és també una acusació contra la vida, però ara amb una interiorització de la culpa (per culpa meva, per culpa meva…). L’home s’autoacusa, es considera pecador i veu la vida com una forma de "mal". L’exemple més clar de mala consciència és el cristianisme, que considera tota la vida des del punt de vista del pecat. La mala consciència forma comunitats reactives, contràries a la vida. En la mala consciència apareixen l’enemistat, la crueltat i el desig de perseguir tothom qui sigui creador i no se senti angoixat. Els creients estan units no pel gaudi, sinó per la consciència de culpa i de pecat.

La moral de senyors

La moral de senyors és la moral noble en la qual bo és tot el que eleva l'individu, tot el que porta a afirmar la vida; bo és igual a noble, poderós, bell, feliç, grat a Déu. Òbviament, dolent és el seu contrari.

La veritat

La veritat és una forma de mentida col·lectiva que permet a l’ésser humà la supervivència en grups socials. El mecanisme de formació d'aquesta "veritat" —com el de la formació dels conceptes— procedeix, a través del llenguatge i de la ciència, d’una falsificació i igualació de la realitat que no té en compte les diferències. Així, per exemple, s’eliminen les diferències de totes les fulles per quedar-se solament amb el concepte de fulla, i aquest concepte-falsificació es considera veritat.

Genealogia de la moral

Nietzsche també entén la genealogia de la moral com a mitjà per fer una valoració filosòfica crítica de la moral que tradicionalment s’ha defensat públicament a Occident. Aquesta moral tradicional també va constituir la filosofia de Schopenhauer, mestre de Nietzsche, qui subratllava els instints de compassió, autonegació, autosacrifici i no-egoisme. Nietzsche rebutja aquesta filosofia moral perquè representa un "no" a la vida i a un mateix, i així és el símptoma més evident de la decadència de la cultura europea.