L'URSS sota Stalin: Política, Economia i Estalinisme

Estructura de l'Estat

• Soviet Suprem: Màxim òrgan legislatiu.
• Presidium: Comitè executiu, encapçalat pel president amb funcions de Cap d'Estat (Kalinin).
• Consell de Comissaris del Poble.

Estructura del Partit

• Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
• Politburó: Comitè polític de 15 membres, el cap visible del qual era el secretari general (Stalin).

La Nova Política Econòmica (NEP)

Un cop assegurat el poder comunista, era necessària una política econòmica. Fou concebuda com una fórmula mixta entre el capitalisme i el socialisme, anomenada capitalisme d'Estat.

• Base de la NEP: L'excedent agrari dels pagesos, una vegada lliurada una part a l'Estat, podia ser comercialitzat. Es permet la propietat privada al petit comerç, la inversió de capital estranger i la contractació de jornalers.
• L'Estat mantenia el control de sectors bàsics com els transports, la banca i la gran indústria.
• Els bons resultats de la NEP no es feren esperar i la producció cerealística i industrial es va triplicar.

Conseqüències no desitjades

La "llibertat de comerç" va provocar que alguns camperols s'enriquissin mentre els assalariats es quedaven igual de pobres. Dins el PCUS, alguns creien que la NEP era una rendició al capitalisme. A més, s'imposà la censura sobre la premsa, la cultura, la història i l'art.

Estat i Política

• 1936: S'aprova una nova Constitució.
• Desapareix la separació de poders: s'unifiquen els càrrecs de secretari general del PCUS i president de l'URSS.
• El PCUS i la seva ortodoxia dirigeixen l'Estat i la vida dels ciutadans.
• 1935: S'inicia una política de terror caracteritzada per les purgues, imposant la deportació als camps de treball a Sibèria i la creació d'una policia secreta.
• Nomenklatura: Nova classe social superior sorgida a Rússia, formada per privilegiats (planificadors econòmics, directors, gerents...).

L'Economia Planificada

• Derogació de la NEP i adopció de l'economia planificada per convertir el país en una potència industrial i armamentística, dirigida per l'oficina estatal Gosplan.
• El nou model es basava en els plans quinquenals, que marcaven objectius i potenciaven subsectors concrets.

La Terra

• Col·lectivització: Forçosa i immediata. Provocà una forta resistència per part de la classe agrària acomodada (Kulaks), que fou abocada a la desaparició.
• Koljós: Cooperatives fortament controlades per l'Estat on els cooperants són els amos de la producció, però no de la terra.
• Sovjós: Granges estatals amb treballadors assalariats on la producció i la maquinària pertanyien a l'Estat.

La mort de Lenin i el triomf d'Stalin

Lenin mor el 21 de gener de 1924. S'inicia una lluita de successió entre Trotsky i Stalin, amb postures oposades:

• Economia mixta vs. Continuació de la NEP.
• Democratització vs. Centralisme del partit.
• Revolució mundial vs. Comunisme a un sol país.
• Suport de bases i exèrcit vs. Suport dels dirigents del partit.

Aprofitant el control del partit, Stalin va dur a terme l'eliminació sistemàtica de qualsevol oposició. Trotsky fou condemnat a mort in absentia i tots els líders que envoltaven Lenin foren executats, consolidant la dictadura stalinista.

La Dictadura de Stalin

Les bases de l'estalinisme són:

• Interpretació pròpia del marxisme-leninisme.
• Concentració de tot el poder.
• Repressió contra tota l'oposició.
• Foment del culte a la personalitat (es feia dir "petit pare del poble").

Cultura

• Educació: Ensenyament públic, obligatori i gratuït, acabant amb l'analfabetisme crònic, però supeditat a la censura i a les necessitats de l'economia.
• Art: L'art es convertí en un instrument de propaganda (PROLETKULT). El realisme socialista fou l'art oficial, prohibint l'art d'avantguarda i exalçant el treball i la solidaritat obrera.

Model Polític i Socioeconòmic

L'URSS es va convertir en la segona potència mundial mitjançant:

• Partit únic, dogmatisme ideològic i culte al líder.
• Col·lectivització de la terra i nacionalització dels mitjans de producció.
• Economia planificada subordinada a la indústria i l'armament.
• Monopoli estatal del comerç exterior.
• Ús d'un immens aparell repressor contra qualsevol dissidència.
• Propaganda exterior per mantenir l'alternativa al capitalisme dels EUA.