El sistema polític de la Restauració borbònica (1876)
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,54 KB
1. El sistema polític de la Restauració
1.1. Un nou sistema polític
Els grups conservadors van rebre amb satisfacció la Restauració borbònica perquè pensaven que posaria fi als intents de revolució democràtica i social. Cánovas cercava un nou model polític que superés alguns problemes del liberalisme precedent. Per aconseguir-ho, va elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i la pacificació del país.
La primera mesura política d'importància va ser la convocatòria d'eleccions per a unes Corts constituents. Cánovas va disposar que les primeres eleccions es fessin amb sufragi universal.
La Constitució del 1876
La Constitució del 1876 és una mostra de liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el rei (constitució de caràcter conservador, inspirada en valors històrics tradicionals).
El text constitucional considera la monarquia com una institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política, constituint un poder moderador.
Les Corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats. El 1878, la constitució va establir el vot censatari. Com a resultat, els electors catalans van disminuir molt.
La constitució també proclamava la confessionalitat catòlica de l'Estat. El nou text constitucional també incloïa una declaració de drets, però es remetien a lleis posteriors.
Bipartidisme i torn pacífic
Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i l'alternança en el poder. S'acceptava que hi hauria un torn pacífic de partits que garantia l'estabilitat institucional.
L'exèrcit va establir que la seva missió era exclusivament la defensa de la seguretat i la independència, segons les lleis posteriors.
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics
A Catalunya, les forces carlines van aconseguir algunes victòries, com la d'Alpens (1873) i la de Castellfollit (1874). El febrer del 1876, la guerra es va considerar acabada en tot el territori peninsular. La conseqüència immediata de la derrota carlina va ser l'abolició del règim foral. L'any 1878 es van establir nous sistemes econòmics.
L'acabament de la guerra va posar fi a la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), i l'any 1878 es va signar la Pau de Zanjón. L'incompliment de les promeses del tractat va generar la Guerra Chiquita.