Els Fets de Maig de 1937: Causes, Desenvolupament i Conseqüències

Els Fets de Maig (2 – 7 de maig de 1937)

A principis de maig, Indalecio Prieto va intentar trucar a Lluís Companys, però la Telefònica, en estar controlada per la CNT, va impedir la comunicació. Quan Manuel Azaña va trucar, la CNT va permetre inicialment la conversa, però poc després la centraleta va interrompre la trucada al·legant prioritat per a la guerra.

L'inici del conflicte a la Telefònica

Com a conseqüència, Artemi Aiguadé, conseller d'Interior, i Rodríguez Salas, comissari d'Ordre Públic, van ordenar el desallotjament de la seu de la Telefònica. L'operació va ser executada per Eusebi Rodríguez Salas (líder del PSUC), juntament amb la Guàrdia d'Assalt i altres membres del partit. En arribar, els anarquistes els esperaven i es va produir un enfrontament armat amb nombroses baixes. Els anarquistes actuaven així en defensa del decret de col·lectivització aprovat pel govern a l'inici de la guerra.

Els bàndols enfrontats

El conflicte va dividir les forces polítiques:

• Bàndol governamental: ERC, PSUC i comunistes.
• Bàndol opositor: CNT i POUM.

Lluís Companys va demanar ajuda a Largo Caballero, qui va enviar 5.000 guàrdies d'assalt i dos vaixells de guerra per sufocar el conflicte. Finalment, la Telefònica va tornar a mans del govern.

Conseqüències polítiques

• Els comunistes van acusar el POUM de ser feixistes i nazis camuflats davant Largo Caballero.
• Els anarquistes van criticar Largo Caballero per la pèrdua de Màlaga.
• Dos ministres comunistes van exigir a Largo Caballero la dimissió o la il·legalització del POUM, sota l'amenaça de dimitir ells mateixos, fet que hauria suposat la pèrdua del suport de l'URSS.

El govern de Juan Negrín

Pressionat pel seu propi govern, Largo Caballero va dimitir i va ser succeït per Juan Negrín (maig de 1937 – març de 1939), qui va formar un govern de concentració:

• Juan Negrín: Ministre d'Hisenda.
• Indalecio Prieto: Ministre de Defensa.
• Julián Zugazagoitia: Ministre de Governació.
• Altres membres: 2 ministres republicans d'esquerres, 2 comunistes, 1 del PNB i 1 d'ERC.

Negrín va traslladar la capital a Barcelona per controlar millor la indústria catalana i restar poder a la Generalitat. Durant el seu mandat, els comunistes van augmentar la seva influència i es va aconseguir crear l'Exèrcit Popular que Largo Caballero havia projectat.