Context històric i el nou poder revolucionari
A partir del 20 de juliol de 1936, a la zona republicana es van donar tres fenòmens: l'aparició d'un nou poder, la creació de les milícies populars i la col·lectivització de l'economia. Una vegada vençuda la insurrecció militar a Barcelona, el president de la Generalitat, Lluís Companys, va proposar a la CNT un nou organisme de poder amb totes les forces antifeixistes.
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes
Així es va formar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (CCMAC), que havia d'actuar com a govern de Catalunya. Les desfetes militars dels republicans, l'expansió dels comitès i la dificultat de coordinar-los van motivar la creació, el 26 de setembre, d'un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas. El CCMAC es va dissoldre l'1 d'octubre, però les discrepàncies polítiques no van cessar.
- D'una banda, la CNT i el POUM defensaven fer la revolució alhora que la guerra.
- D'altra banda, el PSUC, l'ERC i la UGT eren partidaris de guanyar la guerra primer i ajornar la revolució.
D'aquí van sortir les milícies populars. La revolució s'havia iniciat aquell mes de juliol amb la col·lectivització espontània de l'economia (on "tot sigui de tots").
La col·lectivització de l'economia catalana
Després dels primers dies de lluita contra els insurrectes, els treballadors, en retornar, es van trobar que la majoria dels amos havien fugit de les empreses. Així, la classe obrera es va fer càrrec de les empreses. A diferència de la nacionalització, la col·lectivització es caracteritzava per l'autogestió dels treballadors.
El Decret de Col·lectivitzacions i control obrer
L'expansió d'aquest procés va portar al Consell d'Economia de Catalunya a redactar el Decret de col·lectivització i control obrer d'indústries i comerços. A Catalunya, la propietat estatal va ser gairebé inexistent. Les transformacions revolucionàries van anar acompanyades d'altres mesures, com la municipalització de les cases de lloguer (el lloguer es pagava a l'ajuntament).
La repressió i el govern de Largo Caballero
La repressió es va caracteritzar per un profund anticlericalisme; tothom qui donava suport a la revolta militar va patir una repressió irracional. La necessitat de formar un govern estable va dur a José Giral a dimitir, i va ser substituït per Largo Caballero, qui formà un govern d'unitat integrat per socialistes, sindicalistes, republicans, comunistes i nacionalistes. El seu govern va anar recuperant lentament els poders de l'Estat.
Els Fets de Maig de 1937 a Barcelona
La crisi política a la rereguarda republicana va esclatar arran dels Fets de Maig de 1937 a la ciutat de Barcelona. Del 3 al 7 d'aquell mes va tenir lloc un enfrontament armat entre les forces anarcosindicalistes i el POUM, d'una banda, i les forces d'ordre públic de la Generalitat i militants del PSUC i la UGT, de l'altra. La pugna política ja venia de lluny (prioritat de revolució o de guerra) i havia culminat amb l'assassinat de Cortada, dirigent del PSUC.
L'ocupació de l'edifici de Telefònica
El 2 de maig es va ordenar l'ocupació de l'edifici de Telefònica, controlat per la CNT, a fi de limitar el poder dels anarquistes. Aquests s'hi van resistir per les armes i, durant sis dies, Barcelona s'omplí de barricades i hi hagué enfrontaments armats. La crisi es va resoldre amb l'enviament, pel govern central, de guàrdies d'assalt.
El govern de Juan Negrín i la resistència
Aquests fets van suposar la supressió de les competències sobre seguretat de la Generalitat en favor del govern de la República. Els comunistes van precipitar la crisi del govern central i van posar com a condicions per continuar col·laborant la dissolució del POUM i la dimissió de Largo Caballero. Aquest, però, es va negar i Azaña (president de la República), davant d'aquesta situació que es plantejava, el va destituir i va encarregar la formació d'un nou govern a Juan Negrín, que es mantindria fins al final de la guerra.
Negrín va orientar la seva política a resistir a ultrança, a enfortir l'Estat i a potenciar un exèrcit popular. També va treure competències a la Generalitat. La seva política es plasmà en un programa anomenat els 13 punts, amb què pretenia temptejar la possibilitat d'un armistici (pau negociada), però Franco s'hi va negar, ja que volia la rendició incondicional.
catalán con un tamaño de 5,04 KB