Unitats de relleu i costes de Catalunya: Pirineus, Serralades i Depressions

Les unitats de relleu i les costes de Catalunya

L’historiador Pierre Vilar diu que Catalunya és una regió passadís i un laberint. Passadís perquè està orientada segons un sistema de comunicacions SW-NE. El relleu de Catalunya consta de 4 unitats: Pirineus, Serralades Costaneres, Depressió Central i Planes Litorals.

Pirineus

Dels 435 km de llargària dels Pirineus, 250 són territori català. Des del riu de Cinca fins al cap de Creus ocupen una tercera part de Catalunya i els formen dues serralades paral·leles:

Pirineu Axial

Prolonga el d’Aragó amb una estructura de blocs fallats i aixecats. Aquests blocs formats per llicorelles, granits, gneis i calcàries dures i antigues culminen al voltant dels 3000m d’altitud, amb ports de muntanya elevats. Algunes parts d’aquestes muntanyes tenen formes suaus, amb planes elevades. Unes altres formen crestes rocoses de parets verticals i fons pla.

Prepirineu

El formen materials sedimentaris de l’era Secundària plegats i fallats, on dominen les roques calcàries. A Catalunya aquestes serralades formen dues unitats:

• Serres Interiors: el Cadí o el Pedraforca
• Serres exteriors: Montsec o Mont-roig, separades per algunes depressions mitjanes com la Conca de Tremp.

Serralada Transversal

Formada per una sèrie de relleus situats al peu dels Pirineus que uneixen el Prepirineu amb les serralades litorals. Es tracta de blocs tabulars o basculats:

• Blocs elevats i que formen muntanyes com el Puigsacalm.
• Blocs enfonsats com la plana d’Olot i l’Empordà.

Serralades Costaneres

Format per una doble serralada paral·lela a la costa que s’estén des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre i separa les terres de la costa de les de l’interior de Catalunya.

El sector nord (des de Collserola fins Gavarres) de les serralades costaneres està constituït per materials paleozoics i cristal·lins. Es tracta de relleus de formes suaus, molt desgastats per l’erosió. El sector sud format per muntanyes d’origen sedimentari i de plegament. Predomini de roques calcàries.

El Sistema Mediterrani Català està format per:

• Serralada Prelitoral o Interior: la més extensa, amb cims importants, com el Montseny. Té dipòsits que han format conglomerats i que han quedat elevats a causa de la resistència que presenten a l’erosió quan l’aigua ha anat rebaixant les terres del voltant. Com Montserrat.
• Serralada Litoral o de Marina: suaument ondulada, no hi ha cap altitud important. Montnegre, Collserola. Alguns dels seus extrems s’apropen tant a la costa que formen penya-segats, com al Garraf.

Entre les dues serralades s’obre la Depressió Prelitoral, una fossa tectònica delimitada per dues línies de falla principals que s’estén al llarg de comarques de la Selva, el Vallès, Baix Llobregat, Penedès i Camp de Tarragona. Els rius que neixen en aquestes serralades com la Tordera, són de recorregut curt, cabal irregular i règim torrencial. El riu Llobregat és l’únic riu amb cabal continu dins d’aquest sistema, i l’únic d’origen pirinenc.