Serralades Exteriors de la Meseta: Pirineus i Serralades Litorals Catalanes

Serralades Exteriors de la Meseta

Les serralades exteriors de la Meseta es van formar durant el moviment alpí, conseqüència del xoc i trencament de les plaques de l’escorça terrestre que van comprimir i plegar els materials sedimentaris de les fosses marines.

Pirineus

Els Pirineus són muntanyes joves d’uns 440 km que van des del Golf de Biscaia al cap de Creus, amb una amplària de més de 100 km, amb alineacions paral·leles des de la part central o axial que davallen de forma esglaonada.

La seva formació es produeix durant el moviment alpí, a partir d’un procés de sedimentació de l’antic fons marí de l’era secundària, dividit en dues parts, separades per la zona axial formada a l’era primària. El fet de ser muntanyes recents fa que estiguin poc erosionades i, per tant, presentin cims escarpats, amb forts desnivells al vessant francès, i poc pronunciat al vessant peninsular.

Els rius presenten força desnivell i pertanyen a la conca hidrogràfica de l’Ebre (Aragó, Gallego, Cinca, Segre …) i en aquelles zones amb roca calcària trobem formacions càrstiques (canyons, gorges, coves …)

Als pics més elevats hi trobem les darreres glaceres actives de tota la península (Mont Perdut, Aneto …).

Pirineus Axials o Centrals

És l’eix central de la serralada. Hi trobem les majors altituds (Aneto 3.404 m., Mont Perdut 3.355 m, Pic d’Estats 3.143m.). L’alçada dificulta els passos destacant el de Somport. La part central formada per materials hercinians amb roques antigues, dures i fracturades (quarsites, pissarres i algun granit), que donen lloc a massissos elevats i crestes, on es mantenen les restes de glaceres.

Prepirineu

De menys altitud i formes més suaus, els formen dues serralades paral·leles a la zona axial, de materials calcaris i margues d’origen sedimentari (era Secundària):

1. Serres interiors: alçades de més de 2.500 m com Guara i Peña.
2. Serres exteriors: Cadí, Montsec, d’altituds menors.
3. Al mig de les dues serralades trobem la Depressió Mitjana pirinenca, allargada, estreta i interrompuda per altres relleus.

Serralades Litorals Catalanes

Tanca la depressió de l’Ebre per l’est i separa els Pirineus i el Sistema Ibèric amb un seguit de falles i terrenys volcànics. Al nord presenten materials antics paleozoics (restes d’un antic massís enfonsat Catalanobalear, que emergeix al nord de Menorca i a les cares nord de totes les serralades del sistema). Però la major part dels materials al sud són secundaris (roques sedimentàries), on predominen les calcàries.

Distingim dues serralades paral·leles i una depressió:

1. La Serralada Prelitoral: amb el Montseny (Turó de l’Home, 1706 m), Montserrat i el Montsant amb materials conglomerats.
2. La depressió Prelitoral va des de Girona al Camp de Tarragona. Es tracta d’una fossa tectònica (graben, bloc enfonsat limitat per dues falles normals o per sistemes de falles normals subparal·leles) que es va omplir de sediments durant el terciari i quaternari i avui en dia acull les comarques amb més valor agrícola de Catalunya (la Selva, el Vallès, el Penedès).
3. La serralada litoral té un desenvolupament escàs i no més de 600 m.