Relleu de la Meseta i les Serralades d'Espanya: Guia Geogràfica

La Meseta i les Serralades Interiors de la Península Ibèrica

El relleu de la Península Ibèrica està constituït per la Meseta, les serralades exteriors, les grans depressions (Ebre i Guadalquivir) i els relleus litorals.

La Meseta: Unitat Central del Relleu Espanyol

La Meseta és la unitat principal del relleu espanyol i representa el 45% de la seva superfície. Es divideix en dos blocs principals:

• Submeseta Nord: Amb una altitud mitjana de 800-850 m. Els rius que creuen la Meseta baixen primer pel peneplà i finalment van encaixats entre cingleres i congostos.
• Submeseta Sud: Amb una altitud mitjana de 500-700 m, està formada per dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo. Està, a més, inclinada cap a l'Atlàntic. Entre tots dos altiplans se situa la planura de la Manxa.

Les Serralades Interiors de la Meseta

Formades principalment per granits i pissarres, aquestes serralades presenten formes suaus i arrodonides:

• El Sistema Central: Divideix la Meseta en dues meitats. Està integrat per serres com Somosierra, Guadarrama, Gredos, Gata i Serra da Estrela (Portugal). El pic més important és l'Almanzor.
• Les Muntanyes de Toledo: Divideixen la Submeseta Sud en dues parts. Les seves altituds són modestes. Destaquen la Serra de Guadalupe.

Les Vores Muntanyoses de la Meseta

Les serralades que envolten la Meseta són elements clau en la configuració del relleu peninsular. Aquestes inclouen:

• Massís Galaicolleonès: Abasta Galícia, les serres de l'oest d'Astúries, les Muntanyes de Lleó i les serres de la Cabrera i Segundera. L'altitud mitjana no supera els 500 m; el relleu està molt erosionat i cobert de vegetació.
• La Serralada Cantàbrica: Les seves dues parts, occidental i oriental, són asimètriques.
  • Part Occidental: Destaca el Massís Asturià, amb importants jaciments de carbó. El conjunt més elevat són els Picos de Europa.
  • Part Oriental o Muntanya Cantàbrica: Els cims perden altitud. Hi ha relleus plegats amb materials sedimentaris. Destaquen les Muntanyes Basques.
• El Sistema Ibèric: Limita la Meseta de nord-oest a sud-est i la separa de la depressió de l'Ebre. Destaquen dos sectors:
  • Sector Nord: Amb massissos de més de 2000 m, com la Serra del Moncayo, que és el seu punt més alt.
  • Sector Sud: Un conjunt laberíntic de serres solcades per rius i depressions. Destaquen les Muntanyes Universals i la Serra d'Albarrasí.
• Sierra Morena: Constitueix la vora meridional de la Meseta i la separa de la depressió del Guadalquivir. Presenta un relleu escarpat de 1200 m que cau fins als 100-200 m de la depressió del Guadalquivir. Hi ha importants jaciments de carbó, coure i mercuri. Les comunicacions són molt difícils a causa del seu relleu. L'únic pas important és el de Despeñaperros.