Xarxa hidrografica de Catalunya
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,24 KB
Xarxes hidrogràfiques peninsulars:Atlànticamés extensa i la que té els rius més llatgs. Conques dels rius Duero i Tajo (Submmeseta Nord) La conca del
Guadiana (Submeseta sud)Conca del Guadalquivir Aquests rius desguassen a l’Atlàntic a causa de la inclinació de la Meseta cap a l’oest.Règim pluvial i nivopluvial amb cabals importants però irregularls.També desguassen a l’Atlàntic els rius gallecs com el Miño Mediterrània
Força extensa. Els rius tenen un règim pluvial i torrencial o bé són rieres i rambles amb desnivells importants que sovint pateixen inundacions estacionals.Comprèn la conca del riu Ebre.Recull les aigües del Pirineu i el Sistema Ibèric, les conques del Fluvià, el Ter i el Llobregat I les conques que drenen les aigües dels relleus litorals o prelitorals en les quals destaquen el Millars, el Túria, el Xúquer i el Segura. El riu Ebreés un cas apart perquè neix a la Serralada Cantàbrica i desemboca a Catalunya. El més caudalós de la península Ibèrica i el segon més llarg (928 km). Forma un delta molt gran a la seva desembocadura i una gran biodiversitat Regim hidrogràfic: nivopluvial Cantábrica(
Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nerbion i Bidasoa)conques de petita extensió dels rius que neixen a la serralada Cantàbrica o al massís Galaicolleonés i que desemboquen a la mar cantàbrica.Força curts Règim hidrogràfic: nivopluvial o pluvial Cabals regulars amb formacions de ries i estuaris a la desembocadura
Guadiana (Submeseta sud)Conca del Guadalquivir Aquests rius desguassen a l’Atlàntic a causa de la inclinació de la Meseta cap a l’oest.Règim pluvial i nivopluvial amb cabals importants però irregularls.També desguassen a l’Atlàntic els rius gallecs com el Miño Mediterrània
Força extensa. Els rius tenen un règim pluvial i torrencial o bé són rieres i rambles amb desnivells importants que sovint pateixen inundacions estacionals.Comprèn la conca del riu Ebre.Recull les aigües del Pirineu i el Sistema Ibèric, les conques del Fluvià, el Ter i el Llobregat I les conques que drenen les aigües dels relleus litorals o prelitorals en les quals destaquen el Millars, el Túria, el Xúquer i el Segura. El riu Ebreés un cas apart perquè neix a la Serralada Cantàbrica i desemboca a Catalunya. El més caudalós de la península Ibèrica i el segon més llarg (928 km). Forma un delta molt gran a la seva desembocadura i una gran biodiversitat Regim hidrogràfic: nivopluvial Cantábrica(
Navia, Narcea, Nalón, Sella, Deva, Nerbion i Bidasoa)conques de petita extensió dels rius que neixen a la serralada Cantàbrica o al massís Galaicolleonés i que desemboquen a la mar cantàbrica.Força curts Règim hidrogràfic: nivopluvial o pluvial Cabals regulars amb formacions de ries i estuaris a la desembocadura
A Catalunya: Pirinenca els més llargs i cabalosos/règim hidrogràfic nuvopluvial, reben aigua del desgel i ls pluja, trobem embassaments i centrals hidroelèctriques l’orígen és el Pirineu i acaba a l’Ebre.
Medit neixen a la serralada Prelitoal o a la Litoral i desemboquen al mar medit.
Règim torrencial, només portem aigua quan hi ha aiguats, sense cabal continu, creen inundacions.
Pirinenca-Medit
Neixen al Pirineu i desemboquen al Mediterrani, recorregut llarg o mitjà Règim pluvial.Medit neixen a la serralada Prelitoal o a la Litoral i desemboquen al mar medit.
Règim torrencial, només portem aigua quan hi ha aiguats, sense cabal continu, creen inundacions.
UNITATS de relleu català:
Catalunya té dos sistemes muntanyosos principals: El Sistema Pirinenc i el Sistema Mediterrani.Entre el Sistema Pirinenc i el Sistema Mediterrani trobem la Depressió Central, que es un territori enfonsat.
Pirinenc
Els pirineus ocupen 1/3 del territori català, s’estén del nord en direcció oest-est fins al mar(Cap de Creus). És una gran reserva d’espais naturals.Està format per la serralades interiors (Pirineu axial) i exteriors (Prepirineu).
Els pirineus ocupen 1/3 del territori català, s’estén del nord en direcció oest-est fins al mar(Cap de Creus). És una gran reserva d’espais naturals.Està format per la serralades interiors (Pirineu axial) i exteriors (Prepirineu).
El Pirineu Axial és format per roques antigues (esquits i granit) i té pics més alts de 3000m (Pica d’Estats). Presenta la fesomia pròpia dels paisatges alpins.El Prepirineu és compost per roques més modernes (calcàries) i presenta cims que poden superar els 2000m (Pedraforca). La seva fesomia és pròpia del mediterrani, amb plegaments espectaculars i congostos profunds oberts per l’acció del riu.
GLOSSARI Paisatge alpí:
relatiu la paisatge propi del Alps Conca d’erosió:
Depressió excavada per l’erosió dels cursos fluvials Xarxa hidrogràfica:
la determinen diferents conques fluvials Règim hidrogràfic:
Evolució del cabal d’aigua d’un riu o d’una conca hidrogràfica durant un cicle anual.
Territori que comparteix uns trets geomorfològics, climàtics, de vegetació i paisatgístics comuns Climograma:
Gràfic en que es representa en 2 eixos i mitjançant dues corbes, l’evolució mensual de les temperatures i les precipitacions.
Més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada en nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyada de llamps i de calamarsa. Afecta superfícies molt reduïdes i segueix trajectòries imprevisibles, causant fortes pluges i vents.
relatiu la paisatge propi del Alps Conca d’erosió:
Depressió excavada per l’erosió dels cursos fluvials Xarxa hidrogràfica:
la determinen diferents conques fluvials Règim hidrogràfic:
Evolució del cabal d’aigua d’un riu o d’una conca hidrogràfica durant un cicle anual.
Domini climàtic
Territori caracterizat per unes condicions climàtiques comunes.Marinada
Brisa diürna que bufa del mar cap a terra.Fogony
Vent calent i sec que fa fondre ràpidament la neu.Domini de vegetació
Territori caracteritzat per la presència d’uns paisatges vegetals similars Regió biogeogràfica:Territori que comparteix uns trets geomorfològics, climàtics, de vegetació i paisatgístics comuns Climograma:
Gràfic en que es representa en 2 eixos i mitjançant dues corbes, l’evolució mensual de les temperatures i les precipitacions.
Regió fisiogràfica
Àrea territorial amb un aspecte homogeni que li proporcionen les caràcterístiques del relleu la vegetació i la climatologia.Aridesa
Àrees amb poca o gens d’aigua.Bosc de ribera:
Bosc que es desenvolupa a prop dels cursos d’aigua.Espècie al·lòctona
Que prové d’un altre domini de vegetació.Espècie escleròfil·la:
Espècie vegetal de fulla endurida adaptada a temperartures altes i sequera.Conca hidrogràfica:
Territori que vessa les seves aigües superficials en un mateix riu principal o en els seus afluents.Anticicló: és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.La gota freda:Més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (depressió aïllada en nivells alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyada de llamps i de calamarsa. Afecta superfícies molt reduïdes i segueix trajectòries imprevisibles, causant fortes pluges i vents.