Com es va unir Castella i Aragó
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,97 KB
Actualizado el
El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill i hereu de Joan II, rei de la Corona d'Aragó, i la princesaIsabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. A la mort del seu pare, el 1479, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó.
-La unió dels dos monarques no va significar la unificació de les dues corones, sinó que va ser una unió dinàstica, acordada a la Concòrdia de Segòvia(1475). D'aquesta manera, tots dos regnes van mantenir les seves fronteres, la seva moneda, el seu sistema fiscal i les seves lleis i institucions. Van actuar units en afers militars i en política exterior.
-Els Reis Catòlics van iniciar l'expansió territorialper unir sota la seva Corona tots els territoris peninsulars: van conquerir elregne nassarita de Granada(1492), van impulsar una política d'enllaços matrimonials ambPortugali es van annexionar elregne de Navarra(1515).
El regne de Navarra, que s'havia aliat amb França, va ser envaït per un exèrcit castellà sota el comandament del rei Ferran, que reclamava drets de successió. El 1515 Navarra va ser incorporada a Castella, però va conservar les lleis i les institucions.
Uniformitat religiosa:
es va instar els jueus a convertir-se, i els qui no ho van fer van ser perseguits i, finalment, el 1492 van ser expulsats. Els qui s'havien convertit al cristianisme van rebre el nom de conversos
tot i que després de la conquesta de Granada es va garantir als musulmans que podrien mantenir la seva religió i els seus costums, a partir del 1499 el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris.
L'any 1502, i després d'una sèrie de revoltes iniciades a El Albaicín de Granada, es va obligar tots els mudèjars de Castella, i després els de València i d'Aragó, a convertir-se o a marxar. N'hi va haver molts que van optar per convertir-se i van ser anomenats moriscos.
La inquisició va sotmetre a una vigilància estricta els judeoconversos i els moriscos. Si eren considerats sospitosos d'heretgia, eren jutjats públicament (acte de fe
) i, si eren condemnats, podien ser cremats a la foguera
Reformes Ferran :
Ferran II no va imposar l'autoritat règia als seus regnes (Aragó, Catalunya i València) d'una manera tan contundent com Isabel a Castella. Va respectar el principi de monarquia pactista i confederal i va mantenir vigents les institucions i les lleis medievals (corts i Generalitat).Així, amb la promulgació de laConstitució de l'Observança (1481), s'obligava totes les autoritats a jurar fidelitat a les lleis catalanes.Per solucionar els conflictes entre l'autoritat reial i els grups privilegiats del Principat (noblesa i gran burguesia), que havien estat la causa de la guerra civil durant el regnat del seu pare, Ferran II va introduir algunes reformes en el funcionament de les institucions.Per tal de limitar el poder dels privilegiats, el 1493 va introduir el mètode de lainsaculació(sorteig), per elegir els càrrecs al govern de la Generalitat i el Consell de Cent de Barcelona. El nou sistema establia una representació proporcional a la importància de cada estament.D'aquesta manera va disminuir la influència de l'oligarquia urbana, i es va permetre l'entrada a la petita burgesia a les institucions de les ciutats i del Principat.