La unificació d'Itàlia i Alemanya: Història i Etapes

La unificació d'Itàlia

Context i antecedents

Itàlia en aquell moment: es trobava dividida en estats desiguals i zones sota domini austríac. Les idees de nació i sobirania (provinents de la invasió napoleònica) s'havien mantingut vives en la societat.

1830: es va forjar un moviment d'afirmació nacional sota el lideratge de Giuseppe Mazzini i la seva organització, Jove Itàlia. El seu objectiu era crear una república democràtica, unitària i laica per mitjà de la insurrecció popular.

Tanmateix, es va produir el fracàs d'aquests intents revolucionaris; per tant, es va mantenir la fragmentació política i els règims absolutistes, especialment en els territoris sota el domini d'Àustria.

El comte de Cavour, com a president del govern del Regne del Piemont, serà qui finalment impulsi la unificació italiana.

Etapes del procés d'unificació

• 1859: derrota dels austríacs i annexió de la Llombardia i els estats centrals. Es produeix la cessió de Niça i Savoia a França per l'ajuda militar rebuda, a canvi del reconeixement del nou regne italià.
• 1860/61: ocupació de Sicília i Nàpols per part de Garibaldi i expulsió de la dinastia dels Borbons.
• 1866: annexió del Vèneto, que fins aleshores formava part de l'Imperi Austríac.
• 1870/71: dominació dels Estats Pontificis i establiment de la capital del nou regne a Roma.

Problemes per enfrontar

El nou estat va haver de gestionar diversos conflictes: l'hostilitat del Papa, el fort contrast socioeconòmic entre el nord industrialitzat i el sud agrari i endarrerit, i el caràcter encara incomplet de la unitat (amb territoris com Ístria i Trento sota domini austríac).

La unificació d'Alemanya

El camí cap a l'Estat-nació

Diversos nuclis liberals i democràtics reclamaven el dret a construir una nació basada en la voluntat dels ciutadans. D'aquesta manera, es va iniciar un procés que va conduir a la formació de l'Estat-nació alemany.

Després del Congrés de Viena (1815), es va crear la Confederació Germànica, on sorgirien les rivalitats entre Àustria i Prússia pel control de la futura Alemanya.

Durant la primera part del segle XIX, Prússia va experimentar una enorme industrialització, especialment en la indústria metal·lúrgica.

Cronologia de la unificació alemanya

• 1834: es crea la unió duanera (Zollverein), mitjançant la qual s'eliminen les fronteres internes entre els diferents territoris germànics, tot i que Àustria en quedarà fora.
• 1862: després del fracàs revolucionari de 1848, Guillem I (rei de Prússia) cridarà per formar govern al canceller Otto von Bismarck. Aquest assegurarà la neutralitat de Rússia en cas que Prússia s'enfrontés amb Àustria.
• 1866: Prússia entrarà finalment en guerra amb Àustria.
• 1870/71: Prússia s'enfrontarà amb França i n'aconseguirà la victòria.

Així, l'any 1871 neix el II Reich o Imperi alemany. El rei de Prússia es converteix en l'emperador Guillem I, amb Bismarck exercint com a canceller o primer ministre.