Formació de blocs antagònics i descolonització (1945-1947)

La Formació de blocs antagònics (1945-1947)

Consolidació de blocs: Acabada la Segona Guerra Mundial, l'antagonisme entre països occidentals, encapçalats pels EUA, i la URSS es va fer evident. Les conferències de Jalta i de Potsdam havien dividit Europa en dues zones d'influència, i americans i soviètics estaven decidits a mantenir-les i impedir que el rival pogués guanyar posicions.

Les discrepàncies consistien en motius territorials, militars i de tipus ideològic, perquè els dos Estats representaven dos models antagònics d'organització política, social i econòmica: el capitalisme liberal (EUA) i el socialisme comunista (URSS). Per consolidar el control a les zones, els EUA van obligar a expulsar els comunistes dels governs de coalició que s'havien format a alguns països de la seva àrea d'influència (França, Itàlia, Bèlgica i Dinamarca). La URSS procurà que als països sota la seva influència: Polònia, Romania, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària, Alemanya Oriental, Albània i Iugoslàvia, els partits comunistes aconseguissin el control del poder i instauréssin sistemes comunistes inspirats en el model soviètic.

Ruptura: El teló d'acer

La ruptura entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president americà exposa la Doctrina Truman, que denuncia la creació de règims comunistes als països ocupats per l'exèrcit soviètic i proposa la intervenció americana per frenar l'amenaça comunista a Europa. Augmenta el nombre de soldats i bases dels EUA a Europa i proposa el Pla Marshall (Pla de reconstrucció de l'economia europea impulsat pels EUA després de la Segona Guerra Mundial, pel secretari d'Estat americà George Marshall. Va consistir en ajudes i préstecs als països que s'hi van acollir i fou essencial per a la recuperació econòmica europea). Allunyant els països europeus de la pobresa, el risc d'expansió del comunisme és menor.

La majoria de països occidentals acceptaren l'ajuda americana, però fou rebutjada per la URSS i els països de l'Est. La URSS proposa l'Informe Jdanov, que denuncia l'actuació dels EUA com a via de domini d'Europa. La URSS manifesta la seva decisió d'ajudar els països que no se sotmetessin a la influència americana i potencia la creació del Kominform (Oficina d'Informació dels partits comunistes i Obrers. Organització creada el 1947 per intercanviar informació i experiències entre partits comunistes sota influència soviètica, sumant partits comunistes de França i Itàlia. Dissolta el 1956). El món queda dividit en dos blocs separats per la bretxa que Churchill anomena el teló d'acer (Després de la Segona Guerra Mundial, definia la frontera simbòlica que separava la URSS i els Estats aliats -ideologia comunista- dels EUA i els aliats d'Europa occidental -economia capitalista).

Per afirmar la cohesió dels blocs, cada potència organitza una aliança militar que integra els països afins. El 1949, els aliats dels EUA creen l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord). El 1955, la URSS i els seus aliats fan el Pacte de Varsòvia.

Les causes de la descolonització

• Desig d'independència de la població de les colònies davant la metròpoli, que havia imposat les seves formes de vida i cultura, governava de manera despòtica i havia desarticulat la seva economia.
• Augment dels moviments nacionalistes que enfrontaven els colonitzadors.
• Disminució del prestigi de les potències colonials que, durant la Segona Guerra Mundial, van ser derrotades per l'Eix i les seves colònies asiàtiques ocupades pel Japó. Aquesta derrota posa fi a la llegenda de la superioritat de la raça blanca i la imbatibilitat de les potències europees.
• L'expansió de l'opinió internacional contrària a la colonització, manifestada per la Carta de l'Atlàntic (Conjunt d'acords sobre política internacional que van elaborar el president EUA Roosevelt i el primer ministre britànic Churchill, l'agost de 1941. Fixava principis comuns que les potències aliades havien de seguir acabada la Segona Guerra Mundial), la Declaració de l'ONU (1946) i la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) van reconèixer el dret a l'autodeterminació.
• Suport a la descolonització dels EUA i la URSS.