La Gran Guerra: Un Resum Complet

Introducció

Els estats europeus es podien dividir en dos grups: els estats democràtics, com França, Gran Bretanya i Alemanya, i els estats amb monarquia absoluta, com Rússia i l'Imperi Austrohongarès. Aquests estats van iniciar al segle XIX una etapa colonial.

Les fronteres d'aquella època no corresponen a les fronteres actuals. Hi havia països amb un immens territori, com Àustria-Hongria, que avui ha vist reduït el seu territori.

1. Causes de la Guerra (1914-1918)

Aliances Internacionals

A l'inici del segle XX, la majoria d'estats europeus formaven part d'aliances que s'havien anat creant des de l'època colonial.

El país que havia iniciat el sistema d'aliances va ser Alemanya. L'objectiu d'Alemanya era aconseguir un predomini a Europa. Per això, havia d'aïllar tant França com Gran Bretanya.

La primera aliança la van formar Àustria, Rússia i Alemanya.

Més endavant, es va constituir la Triple Aliança, formada per Alemanya, Àustria i Itàlia.

A començaments del segle XX, Gran Bretanya i França van formar un acord. Rússia, al seu torn, havia signat un acord amb França.

El 1914, Europa es trobava dividida en dos grans aliances que buscaven obtenir el predomini: la Triple Aliança (Alemanya, Àustria i Itàlia, que abans de la guerra va marxar) i la Triple Entesa (França, Rússia i Gran Bretanya).

Enfrontaments Colonials

El repartiment d'Àfrica entre els estats europeus va significar l'inici de rivalitats entre alguns d'aquests estats. Així, el 1905, a la zona del Marroc, es van enfrontar alemanys i francesos, un enfrontament que va acabar amb la victòria de França.

Alemanya va renunciar a obtenir territoris al Marroc a canvi d'ampliar els territoris que tenia a la colònia del Camerun.

Rivalitats entre les Potències

Les rivalitats als territoris colonials i a la zona dels Balcans (el territori de Sèrbia se'l disputaven Àustria i Rússia) van estimular els enfrontaments entre les potències europees.

La rivalitat entre França i Alemanya a la zona del Marroc va incrementar el nacionalisme a França i l'expansionisme a Alemanya.

També hi havia rivalitat entre Gran Bretanya i Alemanya per la competència naval (pel control dels mars).

A Europa, la majoria de països estaven enfrontats per qüestions econòmiques i territorials. Tan sols faltava una excusa, un detonant, perquè comencés la Primera Guerra Mundial.

2. Desenvolupament de la Guerra

El detonant del conflicte va ser a la zona dels Balcans, quan el juny de 1914 el príncep de la corona austríaca i la seva dona van ser assassinats a Sarajevo per un estudiant relacionat amb els nacionalistes de Sèrbia.

Alemanya i Àustria van declarar la guerra a Sèrbia, acusada d'organitzar l'atemptat.

El joc d'aliances va fer que en una setmana la majoria de potències europees es declaressin la guerra:

• Rússia va declarar la guerra a Àustria i Alemanya.
• França va declarar la guerra a Àustria i Alemanya.
• Gran Bretanya va declarar la guerra a Àustria i Alemanya.

La classe obrera, majoritàriament socialista, en un principi era contrària a la guerra, però el nacionalisme de cada estat va fer veure que els culpables de la guerra eren els adversaris. Els partits polítics de cada estat es van unir amb les anomenades unions sagrades. La prioritat de cada estat era guanyar la guerra i, per tant, s'havia de donar suport al govern.

Guerra de Moviments i Trinxeres

Els Imperis Centrals (Alemanya i Àustria) volien aconseguir una victòria ràpida. Tenien exèrcits molt poderosos i comunicacions on el desplaçament era molt fàcil, però havien de lluitar en dos fronts: el front oriental (est) i el front occidental (oest).

Així, Alemanya pensava conquerir el territori francès en sis setmanes, fet que no va aconseguir. Els alemanys van ser aturats per l'exèrcit francès a 40 km de París.

A partir d'aquest moment, el front occidental va quedar estabilitzat i va començar la coneguda guerra de trinxeres, on cap dels dos exèrcits no avançava.

Al front oriental, l'exèrcit alemany va aconseguir conquerir una part del territori rus, però de seguida el front es va estabilitzar.

Guerra/Conflicte Mundial

Itàlia va entrar en la guerra al costat dels aliats (Rússia, Gran Bretanya i França).

L'Imperi Otomà (turc) i Bulgària van entrar en la guerra al costat dels Imperis Centrals.

Alhora, la guerra es va estendre als territoris colonials africans.

A Àsia, s'enfrontaven la Xina i el Japó.

A Europa, Gran Bretanya i Alemanya s'enfrontaven al mar. L'enfonsament del vaixell Lusitània per part d'un submarí alemany va provocar una protesta del president dels EUA. L'any 1917, els EUA van entrar a la guerra al costat dels aliats.

Dos milions de soldats van ser enviats a Europa, fet que va suposar un gran canvi en el desenvolupament de la guerra. Els Imperis Centrals no van poder resistir.

3. La Pau (1919)

Els Tractats de Pau

Una vegada acabada la guerra, els països vencedors (EUA, França, Gran Bretanya i Itàlia) es van reunir a París i van redactar uns tractats de pau.

El més important va ser el Tractat de Versalles. En aquest tractat, es va fer responsable de l'inici de la guerra a Alemanya i se li van imposar unes sèries de condicions ("Diktat"):

• Els territoris d'Alsàcia i Lorena van passar a França.
• Una part del territori alemany també va passar a Polònia.
• Alemanya va quedar dividida amb el corredor de Danzig.
• Les colònies africanes van ser repartides entre els països vencedors.
• Alemanya va haver de pagar per la destrucció comesa a la guerra amb les anomenades reparacions de guerra.
• L'exèrcit alemany va quedar restringit a 100.000 homes.
• Van ser confiscats els béns alemanys que hi havia a l'exterior, i també la flota mercant (vaixells).

La Societat de Nacions

Un acord del Tractat de Versalles va ser crear una nova organització, la Societat de Nacions, que tenia per objectiu garantir la pau i afavorir la col·laboració entre països.

La seva seu seria a Ginebra (Suïssa). Aquesta organització estaria encarregada del desarmament i d'administrar els territoris que havien cedit Alemanya i Turquia.

El problema que va tenir aquesta organització va ser que ni els EUA, ni Rússia, ni els països vençuts hi van participar, per això no va poder imposar cap decisió.

4. Conseqüències de la Guerra

Conseqüències Econòmiques i Demogràfiques

La pèrdua de vides humanes va ser molt alta (8.000.000). A més, la guerra va provocar 6.000.000 d'invalids i molts ferits.

A la rereguarda, la taxa de mortalitat s'havia incrementat molt per la falta d'aliments.

A nivell econòmic, la Primera Guerra Mundial va suposar la pèrdua de l'hegemonia europea en l'economia global/mundial. Aquesta guerra havia empobrit tots els països participants (França va perdre el 30% de la seva riquesa).

Tots els països europeus estaven endeutats amb els EUA, que van ser els grans beneficiats de la guerra. La seva economia va passar a ser la capdavantera de les finances mundials. A més, la seva flota va substituir la flota de Gran Bretanya com a líder del comerç mundial.

Conseqüències Polítiques i Territorials

Una conseqüència territorial va ser que es van crear nous estats. A més, a molts països europeus hi va haver transformacions polítiques: els antics imperis van desaparèixer i la democràcia anava guanyant terreny. Gairebé a tota Europa es va implantar el sufragi universal masculí.

Al final de la Primera Guerra Mundial, les dones van anar adquirint un paper més important en la societat europea.

Un dels primers drets que van reclamar va ser el sufragi, amb el moviment sufragista que va aparèixer a Anglaterra.