Tuson: valoració personal del llibre sobre prejudicis lingüístics i resums sobre la imatge i l'escriptura

VALORACIÓ PERSONAL

Tal i com s'ha comentat, mitjançant aquest llibre, Tuson Pretén la reflexió del lector respecte els temes que es tracten als diferents Capítols. Efectivament, s'aconsegueix aquesta reflexió, sobretot respecte el Futur de la nostra llengua, del català, i de la manca d'importància que reb en L'actualitat. Aquestes idees que es presuposen sobre les llengües, aquests Tòpics (“prejudicis lingüístics”, per Tuson), que en un principi semblen certs, Ja que no es qüestionen, són les que aquesta obra tracta i provoca que el Lector les miri amb uns altres ulls. Gràcies al llibre, ens adonam que les Llengües són part de la nostra manera de ser i que no podem permetre que ningú Intenti reprimir-ne els parlants. A més d'això, també aprenem que hem d'estar Oberts a la resta de llengües, que la nostra llengua no és la “correcta”, no és La que “ha de ser parlada”, sinó que cada llengua és única i que cadascuna ens Aporta un punt de vista diferent. D'aquesta manera, hem de defensar la nostra Llengua, però no hem de permetre que la resta de llengües vagin desapareixent Per la comoditat de persones tancades a allò que no és propi, a ignorants (com Diria Tuson, “monolingüistes militants”). Per tant, efectivament, s'aconsegueix L'objectiu del llibre: el canvi de consciència del lector respecte les Llengües. Tot i així, és necessari comentar que aquesta exageració i aquest Radicalisme amb què Tuson pretèn demostrar la falsetat dels prejudicis Lingüístics provoca que el seu punt de vista sigui menys fiable. És freqüent L'ús de la fal·làcia de reductio ad absurdum (reducció a l'absurd) a l'hora de Parlar sobre aquests tòpics per part de Tuson. L'exemple més clar de l'ús D'aquesta fal·làcia és al començament del capítol cinquè: “¿Com l'autobús, el Tren o la bicicleta? ¿Des d'on i cap a on ens porten les llengües? ¿Encara Arriben amb una hora de retard o ja han après la virtut delicada de la Puntualitat? ¿Que tenen gaires accidents o són, en canvi, mitjans de Comunicació força segurs?”. L'ús d'aquestes preguntes retòriques amb un to Irònic té l'objectiu ridiculitzar el tòpic (“El llenguatge és un mitjà de Comunicació”) i, d'aquesta manera, que sembli que aquest tòpic no es pot Prendre seriosament. Doncs aquest ús dels recursos literaris de la ironia i les Preguntes retòriques, que és efectiu en altres capítols del llibre, serveix per Fer que els lectors més inexperts caiguin en la seva trampa, tot i que no és Més que una fal·làcia, un engany per mitjà de falces aparences. Llavors, al Final d'aquest mateix capítol, Tuson escriu el següent: “Queda clar, doncs, que Les llengües són alguna cosa més que un mitjà de transport”.Té la intenció de Negar la veracitat de la frase que dóna nom al capítol, però amb la oració amb Què acaba el capítol demostra que, amb la seva argumentació, no està tractant Pròpiament el tòpic, sinó que es dedica a defensar altres aspectes de les Llengües. A més, si recordam el tòpic, “El llenguatge és un mitjà de Comunicació”, no suposa que les llengües siguin purament “mitjans de Transport”, aquesta relació l'estableix Tuson al principi del capítol, per Mitjà de la fal·làcia comentada just abans. En definitiva, el llibre presenta Certes mancances, que poden ser ignorades per la gran majoria de gent, però que Han de ser remarcades. Tot i això, és necessari admetre que Tuson aconsegueix El propòsit que es planteja a l'hora d'escriure el llibre: es produeix una Reflexió sobre les llengües i, a més, es relaciona el contingut expressat amb El català.

Resum 1:

Pel que Sembla això és un aforisme xinès molt antic. Quan entre dues persones s'arriba A la conclusió de que la comunicació oral és impossible, sí que una imatge val Més que mil paraules, però això n'és l'excepció. La parla és un dels Ingredients distintius de la humanitat. Vam arribar a l'estatus de sapiens Sense imatges. Potser abans no, dirà algú, però ara les imatges són Imprescindibles i poden arribar a copsar i commoure molt més que les paraules. El problema fonamental és quin tipus d'informació podem arribar a transmetre Amb aquests elements visuals. Amb imatges podem fer notar algunes coses més Aviat elementals i també podem donar ordres, però poca cosa més, en el fons. Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada; mentre que les paraules, Convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit. Donem dons La volta al mitjó: “Unes poques paraules, ben agermanades, valen molt més que Tot d'imatges”. I més encara, com representarem la “malvolença” i, més encara, La noció de “causa”? Conceptes abstractes. Ara sí: amb paraules, no amb Imatges. Però les imatges també són creació humana i, en determinades Circumstàncies, poden ser força útils. Per què no podrien conviure amb harmonia Imatges i paraules, sense dictaminar la superioritat de les primeres?

Resum 2:

Perdre L'escriptura conduiria a tornar al nivell de desenvolupament humà del Paleolític superior, ja que resultaria impossible mantenir una vida tan Complexa com la que tenim, que és el que el passa a pobles com els yanomanos. Sense l'escriptura, resultaria complicat continuar amb aquesta organització Social. Precisament, l'escriptura, inventada fa cinc mil anys a Mesopotàmia, va Sorgir per simplificar la manera de viure d'aquesta civilització. La Desaparició de l'escriptura comportaria un canvi de vida radical, en que Desapareixerien també gran part d'institucions i invents que ens permeten Mantenir i augmentar aquest nivell de desenvolupament. Així doncs, perd el Sentit qüestionar-se la desaparició de l'escriptura, ja que es tracta d'un Invent que ens facilita l'existència. Si perdéssim l'escriptura, hauríem D'acabar ideant un sistema que ens permeti emmagatzemar informació i que Estigués a l'abast de tothom, senzill. I quin sistema és més eficaç i simple Que aquest que utilitza poc més de dues dotzenes de lletres i permet codificar Qualsevol informació?

Resum 4:

La frase S'inscriu de ple en la mentalitat i actitud d'aquells que canten les glòries Del passat i menyspreen les coses d'avui. L'educació és a l'abast de tothom, i En el moment en que s'universalitza la pràctica de la lectura i l'escriptura és Normal que hi hagi de tot en la vinya cultural: des de gent que té dificultats Fins a gent que domina. El que no és decent, ni just, es llegir la premsa i les Revistes a la percaça de l'ensopegada. Tenim el dret de buscar la perfecció Però és d'il·lusos creure que l'assolirem. Les llengües canvien i, en part, els Canvis es produeixen perquè els parlants no seguim els models de les Generacions anteriors, no podem deturar pas les llengües. Això no significa que S'hagi de permetre tot. Les llengües son espais de coincidència i de Convivència, i caldria que ens esforçéssim per eliminar les ambigüitats i equívocs. Els joves no tenen cap problema, simplement fan ús de la funció fàtica del Llenguatge. Tenen el control del sistema i, quan toqui, deixaran de parlar com Adolescents. L'escola i altres institucions socials ja s’encarregaran dels Petits refinaments.