Romanticisme, Realisme, Naturalisme, Renaixença, Modernisme i Noucentisme: moviments literaris catalans

Romanticisme (final segle XVIII – segle XIX): La literatura romàntica rebutja el racionalisme de la Il·lustració i propugna el subjectivisme de l’individu, valorant-ne especialment els sentiments. Els romàntics són idealistes i menyspreen la realitat quotidiana, busquen l’evasió en la fantasia i en la recreació d’èpoques i espais exòtics; valoren la natura, s’interessen per la història i el folklore, i reclamen la llibertat dels pobles, de manera que propicien l’aparició dels nacionalismes.

Realisme (mitjan segle XIX): La subjectivitat del Romanticisme dóna pas a l’objectivitat del Realisme, que s’ocupa de la realitat que envolta l’artista. Els autors realistes es proposen analitzar el món real des de tots els punts de vista i aprofundir en la psicologia dels personatges. La novel·la és el gènere que més s’adiu amb aquests propòsits.

Naturalisme (final segle XIX): Aquest moviment deriva del Realisme i va encara més enllà en l’anàlisi de la realitat. L’escriptor naturalista intenta fer un estudi científic del comportament humà; considera que els éssers humans no són lliures, sinó que estan determinats per tres lleis: la raça (herència genètica), el medi (ambient en què es desenvolupen) i el moment històric en què viuen. La novel·la naturalista descriu els ambients més marginals de l’època.

El Romanticisme fomenta el desenvolupament del sentiment nacionalista, les noves condicions socials i econòmiques són favorables: aquests i altres factors donen pas a la Renaixença.

La Renaixença és un moviment que té com a finalitat la recuperació social, política i cultural de Catalunya després de tres segles de Decadència. El Romanticisme europeu, que afavoreix l’estudi del passat dels pobles, influeix positivament en les terres catalanes: el coneixement del passat medieval (d’esplendor política, cultural i literària) obre les portes a la consciència diferencial catalana i a l’intent de recobrar una identitat perduda.

La Renaixença va promoure el conreu de la literatura en català mitjançant els Jocs Florals, antiga festa medieval. Els Jocs Florals es restauren l’1 de maig del 1859. Va tenir efectes positius: va donar prestigi social a la literatura escrita en català, va crear un públic assidu i una infraestructura editorial, i va potenciar l’aparició d’una generació de poetes catalans.

Modernisme (1893-1911): La renovació estètica del Modernisme va afectar totes les arts, sobretot l’arquitectura i les arts plàstiques, i a Catalunya va manifestar-se especialment en la literatura i el pensament. Els escriptors modernistes volen superar els postulats de la Renaixença i europeïtzar la literatura catalana, sense perdre els seus signes d’identitat. Reben la influència de diversos corrents literaris europeus.

És un moviment artístic que es proposa la renovació de totes les arts: arquitectura, pintura, escultura, música, literatura i arts decoratives.

El Modernisme català se situa al tombant de segle: comprèn el període que va del 1893 al 1911.

Què pretén?

• Modernitzar la societat catalana, que viu ancorada en el passat.
• Transformar la cultura catalana, tradicional i regional, en una cultura moderna i nacional.
• Obrir la cultura catalana als nous corrents europeus del moment.
• Sistematitzar la llengua per convertir-la en vehicle eficaç d’expressió.

Noucentisme (1906-1923): El Noucentisme també busca obrir Catalunya al progrés i la modernitat, però a través d’un ambiciós programa polític i cultural que requereix la col·laboració dels artistes, els intel·lectuals i les institucions. Els escriptors noucentistes rebutgen l’individualisme i l’espontaneïtat dels modernistes, i defensen el retorn a l’harmonia dels clàssics.

El Noucentisme és un moviment cultural que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Contraris als postulats modernistes, els artistes i pensadors noucentistes defensen un retorn a la mesura i a les normes clàssiques. Comença l’any 1906 i acaba el 1923.

Què defensa?

• L’acció dels dirigents polítics, basada en l’impuls de la cultura, per construir una Catalunya ideal.
• El compromís i la col·laboració dels intel·lectuals en el programa polític i cultural.
• La Catalunya urbana per sobre de la rural. La ciutat, àmbit de la burgesia i del poder, s’estableix com a model de la Catalunya civil que es vol construir.
• La raó, l’ordre (i no el caos), el seny (i no la rauxa), l’esforç (i no la inspiració), la llum, l’equilibri…