El Cafè de la Granota de Jesús Moncada: resum dels relats de Mequinensa

El Cafè de la Granota: Un recull de relats de Jesús Moncada

"Paraules des d'un Oliver": Un conte sobre l'amistat i la desconfiança

El conte "Paraules des d'un Oliver" pertany al llibre El Cafè de la Granota, un recull de catorze relats breus escrits per Jesús Moncada entre els anys 1980 i 1985. Les narracions situen l'acció a la dècada dels anys cinquanta. "Paraules des d'un Oliver" és el quart relat del llibre i tracta sobre dos amics. Un d'ells és comerciant, però a més té un terreny amb oliveres. L'Isidre, el propietari dels olivers, no té temps de recollir-les i se li estan fent malbé.

Llavors, l'amic decideix agafar-les-hi, ja que es coneixien des de feia molt de temps, de quan van anar a la guerra. Va decidir fer-li el favor perquè no se li fessin malbé, ja que el seu amic no tenia temps de collir-les. L'amic va dir a la seva dona, la Basilissa, que si veiés l'Isidre li digués que ell li faria aquest favor. Però la dona va oblidar-se de donar l'encàrrec.

Un home que passava per aquells terrenys va avisar l'Isidre que li estaven robant. Ell va anar-hi corrent. Aquest es troba l'amic fent la feina i li explica el perquè de la situació. Com que l'Isidre no el creu, comença a donar-li cops de bastó.

Mequinensa: L'escenari dels contes de Moncada

L'escenari en què es desenvolupen els contes de Moncada és Mequinensa, al Baix Cinca. Amb la gran majoria de relats fa referència a l'entorn de les regions més properes, com Lleida, Fraga, Torrent de Cinca, Faió, Tortosa, entre altres. De Mequinensa destaca els seus cafès, carrers i places, però principalment les mines i els llaüts amarrats als molls de l'Ebre. En aquest conte, l'escenari se situa en un terreny d'oliveres, destacant el bon terreny de cultiu que es dona per aquella zona.

Els personatges que més surten són llaüters, minaires, pagesos, botiguers, tant masculins com femenins. En aquest cas, un dels protagonistes, a qui li roben les olives, és un botiguer, amb la diferència que tenia un terreny. De l'altre protagonista no se'n sap res; no fa clarament el paper de personatge. Aquest fa de narrador, un narrador intern i protagonista que narra tots els fets de la història que ell ha viscut. De la dona del narrador no se'n sap gaire cosa, ja que no es nota la seva presència.

L'humor i la crítica social en l'obra de Moncada

Una altra cosa que destaca en el conte és el to humorístic que l'autor posa en els seus contes. Amb cada conte vol donar un caràcter didàctic, i amb aquest vol destacar la vanitat. Fa una crítica social que en alguns casos pot arribar a la sàtira. Es diu que Jesús Moncada va manifestar expressis verbis en diverses ocasions que el conte ha de ser ràpid i concís, quasi vertiginós, encara que tingui quinze pàgines. Els seus contes es poden diferenciar en dos grups: els soliloquis i les cròniques o informes. En aquest cas, seria un soliloqui amb interlocutor mut.

L'autor reflecteix un lèxic propi del català, referent a la zona de l'Ebre, com ja s'ha dit abans. Per això està relacionat amb el tema de la navegació. En alguns cops utilitza un to de llengua oral que sembla que les històries hagin estat recollides directament de la veu del poble. De fet, sovint el narrador es presenta tal qual o apareix sense més preàmbuls.

"El Cafè de la Granota": Un partit de futbol inoblidable

Context i gènere

Context: Dictadura Franquista. Gènere: Narratiu.

Argument

Al Cafè de la Granota, una fotografia del 1958, on surt l'equip de futbol de la vila d'aquells temps, dóna peu a Cristòfol a explicar al cronista la següent història: Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar l'hort de Ramon de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen l'Ebre i el Segre. Quan l'aigua es va anar assecant, es va decidir que el fangat restant s'aprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar preciós.

L'inconvenient era que la porteria de llevant estava tocant al riu Segre i una de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a la mínima que algú xutava, la pilota anava riu avall. Ara bé, les característiques del camp no van afectar mai tant a un partit com el d'aquell diumenge del 1958, contra un equip de la Vila dels Monegres. Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat.

Després de fer la fotografia de l'equip, que en Pràxedes, el propietari del Cafè de la Granota, havia d'emmarcar i penjar al seu establiment més endavant com a record, l'àrbitre va xiular perquè el partit comencés. Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals l'àrbitre no en va xiular ni una. L'ambient del públic s'anava escalfant per moments, fins i tot van amenaçar l'àrbitre de llençar-lo al riu.

Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que l'equip local anava perdent, va succeir el que menys s'esperaven els vilatans: l'equip del poble va guanyar, gràcies al fort cabal amb què baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar desbordant dins el camp i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i l'equip del poble va guanyar amb diferència.