Quines eren les tres alternatives polítiques davant el franquisme?

Els immobilistes volien que la dictadura continuara sense canvis, els reformistes volien reformes des de dins del sistema i els rupturistes proposaven trencar amb el govern anterior, formar un govern provisional i elaborar una nova Constitució.

Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques?

Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 15 de juny de 1977. La Llei electoral les va regular al març de 1977.

Què van ser els Pactes de la Moncloa?

Eren un conjunt d'acords entre els principals partits, la patronal i els sindicats per sanejar l'economia. Els objectius eren reduir la inflació i repartir de manera equitativa el cost de la crisi.

Transició espanyola: alternatives polítiques, reformes i eleccions de 1977

Resumen

El document explica el procés de transició de la dictadura franquista a la democràcia entre 1976 i 1977. Recull les tres alternatives polítiques davant el règim (immobilisme, reforma i ruptura), el paper del rei i d'Adolfo Suárez, la Llei per a la Reforma Política i la legalització de partits i sindicats. També tracta les primeres eleccions democràtiques del 15 de juny de 1977 i els Pactes de la Moncloa.

Puntos clave

Tres corrents davant el franquisme: immobilistes, reformistes i rupturistes.
La Coordinación Democrática (Platajunta) es va constituir el 26 de març de 1976.
Adolfo Suárez va substituir Arias Navarro com a president del govern l'1 de juliol de 1976.
La Llei per a la Reforma Política va preveure un Congrés dels Diputats i un Senat elegits per sufragi universal.
La primera convocatòria electoral democràtica va tenir lloc el 15 de juny de 1977, guanyada per la UCD sense majoria absoluta.
Els Pactes de la Moncloa van ser acords entre partits, patronal i sindicats per sanejar l'economia i reduir la inflació.

Ponte a prueba

2. Alternatives polítiques al franquisme: continuïtat, reforma o ruptura

Es van presentar tres grans corrents d'actuació davant el futur del règim franquista:

Els immobilistes: Pretenien que la dictadura continuara i que res canviara.
Els reformistes: Volien realitzar reformes des de dins del sistema.
Els rupturistes: Proposaven trencar radicalment amb el govern anterior, formar un govern provisional i elaborar una nova Constitució.

3. Els conflictes socials i el paper dels moviments democràtics

La transició a la democràcia va tenir uns començaments difícils. Les primeres reformes realitzades van ser molt tímides. Un gran pas cap a la unitat de l'oposició es va aconseguir el 26 de març de 1976 en constituir-se Coordinación Democrática, coneguda col·loquialment com a “Platajunta”.

4. El paper del rei

La falta de sintonia personal i política entre el monarca i el president del govern van provocar la dimissió d'Arias Navarro l'1 de juliol de 1976. El rei i el President de les Corts van maniobrar perquè el nou President de govern fos Adolfo Suárez, un polític en el qual el Rei havia dipositat la seua confiança per a dur a terme el seu projecte polític: una reforma progressiva del sistema polític a partir de les lleis i institucions franquistes. Suárez va demostrar ser la persona adequada.

5. La Llei per a la Reforma Política

Suárez va iniciar contactes secrets amb les forces democràtiques i va promulgar una amnistia per als presos polítics. El nou govern va demostrar una major tolerància amb la premsa, va dissoldre el Tribunal d'Ordre Públic i va promoure la Llei per a la Reforma Política que reconeixia els drets fonamentals de les persones i instaurava un sistema electoral democràtic.

La Llei suposava el desmantellament de les Corts franquistes, que serien substituïdes per un Congrés dels Diputats i un Senat triats democràticament per sufragi universal. En els mesos següents una sèrie de decrets van legalitzar el dret de vaga, van permetre la llibertat sindical i la legalització dels partits polítics.

El punt més delicat va ser la legalització del Partit Comunista. La legalització es va aprovar pel govern a l'abril de 1977, fet que va provocar una crisi dins del govern, però va garantir la legitimitat democràtica de les eleccions.

Espanya vivia en constant tensió per la successió d'esdeveniments i per les accions perpetrades per diversos grups terroristes:

Al gener de 1977 es va produir l'assassinat de cinc advocats laboralistes de CCOO per part de la banda terrorista Triple A.
La banda terrorista ETA va intensificar les seues activitats.
Va sorgir una banda nova, els GRAPO.

6. Les primeres eleccions democràtiques

Al març de 1977 el govern de Suárez va aprovar la Llei electoral, que garantia unes eleccions lliures, plurals, periòdiques i per sufragi universal. Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el 15 de juny de 1977.

Resultats principals:

La Unió de Centre Democràtic (UCD) va guanyar les eleccions, però no va aconseguir la majoria absoluta. Era un partit polític de centre dreta que posteriorment es va dissoldre, amb els seus membres acabant a AP.
El PSOE va ser la segona força i es va perfilar com el principal partit d'oposició, convertint-se progressivament en la principal força política d'esquerra.
El Partit Comunista va aconseguir 19 escons, i els mals resultats van provocar una crisi interna.
Aliança Popular (AP) va aconseguir 16 escons.
Pel que fa als nacionalistes, tant el PDC com el PNB van obtenir representació a les Corts democràtiques.

El període constituent

1. Els Pactes de la Moncloa

Per tal d'afrontar la crisi econòmica es va optar per una política de consens i els principals partits polítics van signar els anomenats Pactes de la Moncloa, un conjunt d'acords per sanejar l'economia amb el suport de la patronal i els sindicats.

Els objectius bàsics eren la reducció de la inflació i la posada en pràctica d'un conjunt de reformes per repartir de manera equitativa el cost de la crisi. Entre les mesures es poden destacar:

Devaluar fortament la pesseta.
Racionalitzar el consum d'energia.
Controlar la despesa pública.
Arribar a un acord per moderar els salaris.
Introduir nous impostos com l'IRPF o l'impost extraordinari sobre el patrimoni.