La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925): història, objectius i llegat

Resumen

El document explica la creació i el funcionament de la Mancomunitat de Catalunya, primer òrgan administratiu català des de 1714 i principal autogovern abans de la Generalitat. Repassa els seus objectius en educació, cultura i formació tècnica, el camí fins a la seva aprovació i els seus presidents. També situa la seva supressió per Primo de Rivera el 1925.

Puntos clave

La Mancomunitat de Catalunya va agrupar les quatre diputacions catalanes i va funcionar entre 1914 i 1925.
Els seus objectius principals eren fomentar l'educació i la cultura, formar de manera tècnica i professional i consolidar el catalanisme.
Va ser aprovada per les Corts el 1912, però el Senat la va suspendre aquell mateix any després de l'assassinat de Canalejas.
Es va constituir el 6 d'abril de 1914 amb Prat de la Riba com a president.
Era una delegació de funcions que ja tenien les diputacions i el govern central podia suspendre-la en qualsevol moment.
Primo de Rivera la va eliminar el 1925.

Ponte a prueba

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan administratiu català des de 1714 i el principal autogovern aconseguit pel catalanisme fins a la creació de la Generalitat el 1931. Va ser aprovada per Canalejas el 1912 i agrupava les quatre diputacions de Catalunya, tenint com a presidents a Prat de la Riba (1914-1917), Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) i Alfons Sala (1924-1925), sent finalment eliminada per Primo de Rivera el 1925.

Objectius i impuls del projecte

La Mancomunitat pretenia:

Fomentar l'educació i la cultura.
Formar de manera tècnica i professional.
Consolidar el catalanisme.

El procés per aconseguir-la va ser difícil. Els polítics catalanistes entenien que calia regenerar Catalunya a partir d'un programa de millora de les infraestructures, la modernització de l'educació i el foment de la llengua i la cultura catalanes. Aquests objectius van cristal·litzar el 1907 en el Programa de la Diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba, any en què també es va crear l'Institut d'Estudis Catalans (seguit de la Biblioteca de Catalunya el 1914).

El camí cap a l'aprovació

Amb l'objectiu de dotar Catalunya d'òrgans propis, el 1911 la Diputació de Barcelona, amb el suport de les altres províncies, va proposar mancomunar les quatre demarcacions. El projecte va rebre el suport de José Canalejas i va ser aprovat per les Corts el 1912. Tanmateix, el mateix any, Canalejas va ser assassinat a Madrid per Pardiñas, i el Senat, de tendència anticatalanista, va suspendre el projecte.

Un any més tard, el 1913, el nou govern conservador presidit per Eduardo Dato va publicar un decret que autoritzava les diputacions a mancomunar-se per a temes administratius (Dato seria posteriorment assassinat per anarquistes catalans el 1921).

Constitució i funcionament

La Mancomunitat es va constituir el 6 d'abril de 1914. Estava formada per:

Un president (Prat de la Riba).
Una assemblea general.
Un consell de govern format per 8 membres.

La Mancomunitat va ser una delegació de les funcions que ja tenien les diputacions; per tant, mai hi va haver cessió de competències de govern ni modificacions dels pressupostos, i el govern central podia suspendre-la en qualsevol moment. La Lliga Regionalista sempre va tenir presència a la Mancomunitat, des d'on va desenvolupar la cultura i la modernització socioeconòmica de Catalunya.

Preguntas frecuentes

Quins presidents va tenir la Mancomunitat de Catalunya?

Van ser Prat de la Riba (1914-1917), Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) i Alfons Sala (1924-1925).

Quan i per què va ser eliminada la Mancomunitat?

Va ser eliminada per Primo de Rivera el 1925. El document no detalla més motius de la seva supressió.

Quina diferència hi havia entre la Mancomunitat i una cessió de competències?

La Mancomunitat era una delegació de funcions que ja tenien les diputacions, i no implicava cessió de competències de govern ni canvis en els pressupostos.