El catalanisme: de la Renaixença al Missatge a la Reina Regent

El Catalanisme: De la Renaixença al Missatge a la Reina Regent

El Catalanisme Cultural

Paral·lelament a la història espanyola, es va formant un catalanisme polític. Tot comença amb el Decret de Nova Planta del 1714, quan Felip V va abolir els furs (totes les lleis tradicionals catalanes), totes les institucions polítiques catalanes, i va reprimir les manifestacions populars, la llengua i la cultura catalanes. Tot i això, la llengua es mantindrà viva, fent-se servir en els àmbits popular i literari.

La Renaixença literària comença el 1833, quan, a partir de la publicació "Oda a la pàtria", la llengua es converteix en una mena de símbol per mantenir la unitat nacional. El català no només serà una llengua parlada, sinó que també serà una llengua escrita. El 1859 es comencen a celebrar els Jocs Florals, que serviran per difondre la cultura i la llengua. Aquest certamen neix amb l'ambició de preservar la llengua i potenciar-la.

La Renaixença popular es va produir en paral·lel amb la Renaixença literària. Aquest moviment defensa el català que es parla, que es reflectia en obres de teatre populars i literatura dramàtica que tracta de temes quotidians (tradicions, vida popular). Personatges com Frederic "Pitarra" Soler (teatre còmic, irònic) o Anselm Clavé pertanyen a aquest moviment. Hi havia fricció entre els integrants dels dos tipus de Renaixença, ja que la Renaixença popular es vol apropar al poble i la literària no. Aquests esforços i aquest impuls de la llengua van ser molt significatius.

El Catalanisme Polític

Pi i Margall estava amb Valentí Almirall al partit republicà federal, però Almirall decideix separar-se i funda el partit Centre Català. Valentí Almirall volia, més enllà de les reivindicacions culturals del català, donar un pas més per dedicar-se a les qüestions més materials. Publica al diari català que el catalanisme s'ha de convertir en política, no només pot ser cultura.

Valentí Almirall fa el primer congrés catalanista l'any 1880, on intenta aplegar totes les tendències catalanistes. A partir d'aquest congrés es funda el partit, el 1882 (Centre Català). El partit té un programa reivindicatiu: reivindica la llengua, el dret civil, una divisió comarcal i també el proteccionisme econòmic. Més tard es convoca el segon congrés catalanista el 1883, on denuncia els partits dinàstics, dient que només vetllen pels interessos centralistes. Predica que la gent catalana ha d'abandonar aquests partits i s'ha d'unir al Centre Català.

El 1885, el Centre Català convoca un míting a la Llotja de Barcelona, on venen moltes institucions econòmiques i redacten un document: el "Memorial de Greuges". Aquest document, que es va presentar a Alfons XII, es diu que és el primer manifest polític catalanista. Aquest manifest denuncia el centralisme, demana proteccionisme econòmic i demana protegir el dret civil català (diferent de l'espanyol, per exemple en els matrimonis). Els partits dinàstics sempre tenien la tendència a pensar que el dret civil havia de ser el mateix per a tothom, cosa que a Catalunya no agradava. Li entreguen aquest manifest i poc després Alfons XII mor, cosa que limita l'eficàcia del document. Comença la regència de Maria Cristina d'Habsburg. Tot i això, l'impacte a Madrid va ser significatiu.

El 1886, Valentí publica un article anomenat "Lo Catalanisme", on estableix les bases del catalanisme. Diu que Catalunya s'ha de desenvolupar més, que s'ha de regenerar Espanya i que Catalunya ha de ser el motor d'aquesta regeneració. Tot aquest projecte de Valentí Almirall fracassa, la proposta no és viable i Almirall comença a perdre suport. Almirall tenia idees republicanes, cosa que no agradava a la burgesia, i, per altra banda, les bases socials que té tampoc agraden a la massa popular, ja que és molt proper a la burgesia.

El 1888 hi va haver una exposició universal a Barcelona. Valentí Almirall no volia fer aquesta exposició universal i això va fer que la burgesia se li girés en contra definitivament, encara que el partit ja estava tocat de mort.

Davant del fracàs de Valentí Almirall es forma un nou partit anomenat la Lliga de Catalunya, fundat el 1887, amb personatges com Domènech i Muntaner, Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba; els tres arquitectes. Aquesta Lliga de Catalunya és més conservadora que el Centre Català però també liberal, cosa que agrada més a la burgesia. Aquest nou grup comença a fer les seves reivindicacions (proteccionisme econòmic, català llengua oficial, dret civil català). El 1888 van tenir la iniciativa d'enviar un missatge a la reina regent, un document anomenat "Missatge a la Reina Regent". En aquest document es demana autonomia per a Catalunya. Un any després (1889) envien un altre missatge per posicionar-se en contra de la reforma del codi civil, per mantenir el català. A Madrid es va fer cas a aquest missatge i van aturar la reforma.