La caiguda de Catalunya i la fi de la Guerra Civil (1938-1939): exili i rereguarda

La Caiguda de Catalunya: Juliol 1938 - Febrer 1939

El govern de la República, veient la situació desesperada i esperant obtenir reconeixement internacional, aprofita les noves armes que ha adquirit per iniciar la Batalla de l’Ebre el 25 de juliol, travessant l’Ebre entre Benifallet i Mequinensa. Franco envia un gran exèrcit amb tropes espanyoles (entre elles el Terç de Nostra Senyora de Montserrat, format per voluntaris catalans), alemanyes, italianes i marroquines, que va derrotar els republicans. La batalla acaba el 16 de novembre de 1938. La victòria obtinguda permet la conquesta de Catalunya pels franquistes: Tarragona (15 de gener de 1939), Barcelona (26 de gener de 1939) i Girona. Això provoca l’exili d’unes 470.000 persones, entre elles el president Azaña i els governs de la República, de la Generalitat i del País Basc. Les Corts republicanes es reuneixen per darrera vegada al castell de Figueres (1 de febrer de 1939).

La Fi de la Guerra Civil Espanyola (1939)

Els republicans només conservaven Madrid, Castella-La Manxa i la costa mediterrània entre València i Almeria. Negrín havia tornat de França per dirigir la resistència. A començament de març, el coronel Segismundo Casado dona un cop d’estat a Madrid, on s’instaura el Consell Nacional de Defensa, presidit pel general José Miaja i amb la participació d'alguns socialistes (Julián Besteiro, Wenceslao Carrillo) i anarquistes (Cipriano Mera), per negociar una “pau honorable”. Però Franco va imposar una rendició sense condicions. El 28 de març de 1939, els nacionalistes entren a Madrid i poc després cauen les altres ciutats encara fidels a la República. L’1 d’abril de 1939 es signa l’últim comunicat de guerra.

La Vida a la Rereguarda durant la Guerra Civil

La Guerra Civil va comportar milers de morts als dos bàndols, repressions i manca d’aliments, sobretot al bàndol republicà, ja que els insurrectes van ocupar les zones productores d’agricultura. Hi havia escassetat de productes bàsics com carn, blat i carbó (font d’energia). Es va instaurar el racionament per poder abastir la població, tot i que els subministraments eren escassos. La producció industrial i la mà d’obra jove es van veure greument afectades. Per tant, les dones republicanes es van veure obligades a dur a terme feines tradicionalment masculines. Els bombardejos aeris van afectar greument la zona republicana. Van crear un clima de terror, destruint ports i habitatges, i es van haver de construir refugis antiaeris. Un dels bombardejos més famosos i simbòlics és el de Gernika.

Refugiats i Exiliats de la Guerra Civil

Tant els nacionals que vivien a la zona republicana com els republicans que vivien a la zona nacional es desplaçaven o canviaven de bàndol. Es calcula que al voltant d'un milió de persones es van convertir en refugiats interns o van marxar a França durant la Guerra Civil. Al voltant de 13.000 nens es van embarcar cap a altres països, com diverses nacions europees o la URSS. Altres van anar cap a Catalunya per la proximitat de la frontera francesa, tot i que els francesos van confinar molts d'aquests espanyols en camps de refugiats o camps de concentració, per evitar que es barregessin amb la població local.