Tòpics amor cortès

1-Lírica trobadoresca: L'amor doctrinal. Intenció

 doctrinal o didàctica  expressa un codi amorós

(fin’amors (espiritual)
, fals amor(carnal)). L’espirit

ualmolt desig i tensió per assolir un somni. La

 dona és un ésser superior. 2-Ausiàs March:El

combat entre l'amor físic i l'amor espiritual. 3-Jo

anot Martorell:L'erotisme de Tirant lo blanc. CON

TEXT: Societat teocèntrica, feudal i jerarquitzada

 amb dues institucions clau: l'església i la cort.

 L'església té el patrimoni de l'ensenyament i,

per tant, de la cultura, de la lectura i de l'escrip

tura. A més, exerceix la funció d'intermediària a

mb la divinitat, fet que condiciona la societat i

 la literatura de l'època, que és doctrinal. La ço

rt (el castell feudal) és l'espai per a la defensa i

 la protecció de la societat que, amb el temps,

 acaba esdevenint centre productor de literatura

 laica. Oratores (aquells qui resen): clergues i m

onjos. Bellatores (aquells qui guerregen): els no

bles, els cavallers, els escuders i els soldats. Labo

ratores (aquells qui treballen): els camperols, els

obrers, els artesans i mercaders. A partir del segl

e XII i amb la crisi del sistema feudal, les ciutats

mediterrànies com Barcelona, València o Perpiny

à esdevenen un espai d'activitat econòmica. Aqu

est creixement permet l'ascensió d'un grup social

, la burgesia benestant, que dinamitzarà la vida

cultural més enllà dels monestirs i les corts. Qui

na llengua parla el poble i en quina llengua es

 produeix literatura? El poble parlava en català

 però la literatura es produïa en occità. RELACI

Ó DE VASALLATGE:Es realitza entre el noble i e

l cavaller a través d'una cerimònia ritual (juram

ent de boca i mans) en què es juren auxili mili

tar i de consell per part del vassall i protecció i jus

tícia per part del senyor.A més, el senyor exercia t

ot un seguit de drets sobre els terrenys, així com e

ls homes que hi habitaven, que cedia al vassall (

prestacions personals, agràries, serveis, prestació

de tributs, reclutament militar...)RELACIÓ AMORO

SA:La relació amorosa és entesa com un servei i c

om un homenatge que l'enamorat (“hom”, que si

gnifica vassall) fa a la dona noble (“midons”, que

 significa el meu senyor). Midons és sempre una s

enyora casada i la relació amorosa es planteja se

mpre fora del matrimoni. Per aquest motiu, aparé

ixeran d'altres personatges clau com el marit geló

s (“gilós”) o els envejosos (“lausengiers”), que po

saran traves als enamorats.La dona dirigeix la rel

acíó amorosa i demana prestacions a l'amant, qu

e ha de demostrar el seu amor a través de les sev

es accions i de la poesia.LA LÍRICA TROBADORES

CA: L'AMOR DOCTRINAL:Distingeix entre fin'amo

rs (amor espiritual) i fals'amors (amor físic i sexua

L).El model amorós del fin'amors proposa unes no

rmes de comportament, pròpies de la cort, aplica

des al terreny amorós. Per aquest motiu rebrà el n

om d'amor cortès.La intenció doctrinal rau en el f

et que, des de la cort, es produeix una literatura q

ue vol civilitzar les actituds dels individus en el m

arc cortesà, de practicar el que s'anomena cortesi

a.- El matrimoni no és excusa per a no estimar- E

l qui no és gelós no pot estimar- Quan l’amor és

fet públic, rarament dura.(La literatura de l’amor

 cortès) És una literatura d'homes: és el món tal

com el veien els homes. Aquest món és masculí.

 Només els homes compten: les úniques dones

que apareixen pertanyen a la família de l'heroi

(mare, germanes, esposa, filles). La dona ocupa

 un paper marginal, no té paraula; tots els diàle

gs són masculins. Elles ploren, es desmaien... I

nterpreten el paper que convé a l'ordre femení.

Sembla que les dones no anaven als torneigs ta

n sovint com es creu. Quan hi van hi són per exc

itar els guerrers a una més gran valentia: es com

bat millor sota la seva mirada; la guerra, o el si

mulacre de guerra, pren l'aspecte d'una compet

ició de mascles, d'una d'aquestes "bravates erò

tiques" que entren en joc en el més elemental

dels mecanismes de la vida. ETAPES DE L'AMO

R CORTÈS:- Atracció i culte a la dama, normalm

ent a través dels ulls / vista. (amor de lonh). El t

robador es troba en la fase de fenhedor (tímid) i

 no s'atreveix a dirigir-se directament a la dama

.- Declaració de la devoció apassionada. El trob

ador comença la fase de pregador (suplicant) i l

a dama li dóna ànims per expressar el seu amo

r.- Rebuig per part de la virtuosa dama.- Nous v

ots amb juraments de virtut i lleialtat eterna.- La

ments d'atansar-se a la mort pel desig insatisfe

t (manifestacions físiques de dolor d'amor). El tr

obador es situa en aquesta etapa en la fase d'e

ntendedor (enamorat tolerat). La dama accepta

les seves mostres d'amor i li dóna penyores d'a

mor com a mostra del seu interès.- Actes de val

or heroic de guanyar el cor de la dama. - Consu

mació de l'amor secret. En aquest punt, el troba

dor esdevé drutz (amic, amant) i és plenament a

cceptat per part de la dama.- Un munt d'aventu

res i subterfugis per evitar la detecció. Lluny de t

u (possibilitat),Arapat,Ertxi ,Seruil.ELEMENTS DE

 LA COMUNICACIÓEmisor: el trovador escriu sot

a dirección de la cort (nobles)Receptor: dama a

qui li escriu (depenDestinatari: públic d’àmbit c

ortesà (els que están sota la cort)Codi: (llengua)

 llengua vulgar, 1a vegada que s’escriu enOcc

ità per apropar-ho al pobleIntenció comunica

tiva  difondre un sistema de valors laics que

condicioni el comportament (model de conduct

a per a la relació amorosa i per extensió social)

. És un tipus de literatura doctrinal sense valors

religiosos i que es dirigeix a un públic molt am

ple.Canal: escrit (trovador) o oral (juglar, i semp

re acompanyat de música)Referent: (context) l’a

mor cortés (espiritual) LA CORTESIA:POETA:Vers

ifica en llatí poemes sovint d’inspiració religiós

a i destinats a la lectura individual.TROBADOR:

Composa en llengua vulgar (provençal) cançons

 de caràcter profà que s’interpretaven davant un

 públic cortesà. Temàtica pròxima al món de les

 corts feudals.Les composicions eren escrites pe

rquè fossin cantades i, per això, el trobador hav

ia de tenir formació musical.JOGLAR:El joglar e

ra l’encarregat d’interpretar davant d’un auditor

i amb l’acompanyament d’un instrument music

al (llaüts o lires) allò que havia composat el tro

bador.L’objectiu del joglar era entretenir i divert

ir tota mena de gent. 1.LA CANÇÓ:Poesia amor

osa trobadoresca per excel·lència. El poeta lloa

 i idealitza la dama segons la casuística de l’am

or cortès. Té una melodia pròpia i, normalment

, de 5 a 7 estrofes o cobles amb una tornada (e

strofa final més curta que fa la funció conclusiva

 o indica amb un senhal* a qui va dirigit el poe

ma). L’ALBA:Composició que canta el despertar

 dels amants després de passar la nit junts. En

aquest poema es mostra l’enuig dels amants d

avant d’aquesta situació.En aquesta composició

 també hi apareixen, a més dels amants, el gúa

ita fidel i lleial company del cavaller que vigila

que els amants no siguin sorpresos pel gilós o

pels lausengiers i que els avisarà de matinada

quan s’han de separar.LA PASTOREL·LA:Descriv

ia la trobada i el diàleg en ple camp entre una

pastora que vigila el ramat i un cavaller, o bé e

l mateix trobador, que mirava de seduir-la.LA T

ENÇÓ:Estil trobadoresc en el que hi ha un deba

t entre dos trobadors. Cadascú defensa allò, qu

e en qualsevol aspecte, creu més just o està mé

s d'acord amb les seves preferències. La temàtic

a és variada, pot ser amorosa o sobre la maner

a de fer poesia, etc. Cançó de camí o de viatge.

 AUSIÀS MARCH:El combat entre l'amor físic i l

'amor espiritual.CONTEXT:Versió aristotélica de

 lésser humà i de la virtud.La VIRTUD consisteix

 a fer que la voluntat segueixi l’enteniment.La

PASSIÓ de la carn pertorben el judici de la raó.

 L’amor comú entre homes i dones és un comp

ost d’amor honest per la seva virtut i d’impuls d

’atracció sexual (desig egoísta del plaer carnal)

CARACTERÍSTIQUES:1. Supera les convencions

 del trobadorisme.2. Integra a la lírica trobador

esca una anàlisi filósòfica i sistemàtica de la p

assió i presenta l'experiència amorosa com una

 dualitat:- Com una exaltació contemplativa.- C

om una experiència tràgica i conflictiva.March é

s un home escindit entre l’aspiració a un amor

pur i la seducció de l’amor sensual. L’amor és u

na passió tan gran que, en moments d’eufòria,

 encén la fantasia i transcendeix la raó fins a ço

nvergir amb la bogeria. 3. Deixa enrere l’occita

nisme lingüístic.