Dona angelicata Francesco Petrarca
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,05 KB
La introspecció psicològica, la complexitat del pensament i les imatges, tot arriba al cor a través dels ulls.La dolcezza caracteritza el nou estil, ús d’una llengua refinada, lèxic no gens aspre, rimes suaus i formes mètriques d’estructura més o menys fixa, una expressió harmònica i fluida, i una elaborada musicalitat.
Petrarca va ser un gran admirador i estudiós de les obres dels clàssics, motiu pel qual se’l considera un dels primers humanistes i precursors del Renaixement. Utilitzava el llatí per a les obres que ell considerava més importants. Escrits en italià com ‘Canzoniere’ (cançoner).El Cançoner consta de poemes, 317 dels quals són sonets, gènere del qual Petrarca representa el punt culminant. En aquest volum conflueixen la poesia trobadoresca provençal, la poesia de la cort siciliana i la poesia del ‘dolce stil novo’. L’obra s’estructura en dues parts: ‘In vita de Madonna Laura’ i ‘In morte de Madonna Laura’. Petrarca reflexiona, a través de la poesia, sobre el pas del temps, l’amor, l’angoixa, etc.El tema de gairebé totes les composicions és l’amor impossible per Laura, dona idealitzada. Als poemes de Petrarca hi trobem introspecció, anàlisi dels propis sentiments, desassossec, d’alliberar-se, lluita interior, sentiment de culpabilitat, etc.Petrarquisme a un amor no correspost que causa dolor i desesperança en l’enamorat, i que, està marcat per un to d’insatisfacció permanent. (Garcilaso de la Vega).El tema de l’amor impossible, tipus de composició: sonet, i el seu estil, clar i ple d’al·lusions mitològiques, seran molt imitats pels poetes posteriors. L’elegància i l’exquisidesa, ús de sinònims, musicalitat i l’ús de recursos retòrics, especialment jocs d’antítesis, paradoxes i metàfores.
Dante Alighieri (1265 – 1321)
Va néixer a Florència. Després de la mort de Beatriu, la dona de qui va estar sempre enamorat, Dante es va tornar a casar amb Gemma. ‘Fita nova’: 31 poemes inspirats en Beatriu, ‘Canzoniere’: poemes d’èpoques i d’estils diversos, i ‘De vulgari eloquentia: tractat inacabat sobre la llengua italiana, escrit en llatí.La seva obra més important, la ‘Divina comèdia’, a més d’expressar l’amor per Beatriu, descriu al·legòricament el procés de salvació de l’ànima pecadora. El poeta, acompanyat per Virgili, que li fa de guia, recorre l’infern (regne del pecat) i el purgatori (lloc d’expiació), i arriba al paradís (lloc on habita Déu i on l’ànima pot, finalment, descansar).L’infern és un barranc en forma d’embut que s’acaba al centre de la terra. Les penes que pateixen els condemnats són més dures a mesura que es va baixant cap al fon, on es troba Satanàs.Al purgatori, les ànimes es corregeixen i es purifiquen. Té forma de muntanya dividida en set replans, que corresponen als set pecats capitals: supèrbia, enveja, ira, peresa, gola, avarícia i luxúria. A mesura que es va pujant de replà, la culpa és menys greu.A dalt de tot de la muntanya hi ha el paradís. Virgili desapareix i, a partir d’aquell moment, Beatriu farà de guia del poeta. El paradís consta de Déu cels. Al desè cel, Dante hi veu Déu, la Verge, els sants i Beatriu.A la ‘Divina comèdia’, reflex de l’enorme cultura de l’autor, trobem artistes, polítics, religiosos, filòsofs, amics i enemics del poeta, personatges històrics, personatges mítics, etc. Ara bé, el gran mèrit de la ‘Divina comèdia’ és haver sabut parlar d’història, mites, filosofia, teologia, ciència i lírica, en paraules de Raffaele Pinto, amb una gran variació de tons i d’estils i amb una llengua natural que abraça tots els usos i registres del llenguatge, des del més quotidià i informal fins al més selecte i estructurat.Francesco Petrarca (1304 – 1374)
De família florentina. Va veure Laura, la dona de qui es va enamorar. Home d’una gran inquietud va viure períodes de gran exaltació.Petrarca va ser un gran admirador i estudiós de les obres dels clàssics, motiu pel qual se’l considera un dels primers humanistes i precursors del Renaixement. Utilitzava el llatí per a les obres que ell considerava més importants. Escrits en italià com ‘Canzoniere’ (cançoner).El Cançoner consta de poemes, 317 dels quals són sonets, gènere del qual Petrarca representa el punt culminant. En aquest volum conflueixen la poesia trobadoresca provençal, la poesia de la cort siciliana i la poesia del ‘dolce stil novo’. L’obra s’estructura en dues parts: ‘In vita de Madonna Laura’ i ‘In morte de Madonna Laura’. Petrarca reflexiona, a través de la poesia, sobre el pas del temps, l’amor, l’angoixa, etc.El tema de gairebé totes les composicions és l’amor impossible per Laura, dona idealitzada. Als poemes de Petrarca hi trobem introspecció, anàlisi dels propis sentiments, desassossec, d’alliberar-se, lluita interior, sentiment de culpabilitat, etc.Petrarquisme a un amor no correspost que causa dolor i desesperança en l’enamorat, i que, està marcat per un to d’insatisfacció permanent. (Garcilaso de la Vega).El tema de l’amor impossible, tipus de composició: sonet, i el seu estil, clar i ple d’al·lusions mitològiques, seran molt imitats pels poetes posteriors. L’elegància i l’exquisidesa, ús de sinònims, musicalitat i l’ús de recursos retòrics, especialment jocs d’antítesis, paradoxes i metàfores.