Tècniques Narratives: Ordre, Duració, Focalització i Narrador

L'Ordre dels Fets en la Narrativa

Cal distingir situacions ben definides:

• Sincronia

  Es dona entre el temps de la història i el temps del discurs quan el relat presenta els fets en el mateix ordre en què s'han produït en la història i determina una ordenació lineal dels esdeveniments.

• Asincronia

  Es produeix quan l'escriptor introdueix algun tipus d'alteració en l'ordre de presentació dels esdeveniments:

  • Retrospeccions (Flashback)

    Permeten recuperar esdeveniments anteriors al moment dels fets que s'estan narrant.

  • Anticipacions (Flashforward)

    Permeten avançar un fet que s'ha de produir en un moment posterior als esdeveniments que s'estan narrant.

La Duració: Ritme i Presentació dels Fets

Hi ha cinc formes de presentació dels fets segons la relació entre el temps de la història i el temps del discurs:

1. Escena

   Es produeix quan el temps de la història coincideix amb el del discurs. Es fa evident especialment en els diàlegs.

2. Anàlisi o Alentiment

   La progressió de la història es desaccelera de forma que un esdeveniment que hi ocupa un moment molt breu es narra amb una gran prolixitat de detalls.

3. La Pausa

   És un fragment qualsevol del discurs en el qual s'atura la narració: l'acció no avança i es produeix una desacceleració màxima (sovint utilitzada per a descripcions o reflexions).

4. Resum o Sumari

   Consisteix a presentar en poques línies una gran quantitat d'esdeveniments (acceleració del ritme).

5. El·lipsi

   És un fragment en què el temps del discurs queda reduït a zero. Es deixen sense contar esdeveniments més o menys importants per al desenvolupament de la història.

Punt de Vista o Focalització Narrativa

• Focalització Interna

  Consisteix a situar el focus d'atenció en un punt interior de la història contada, en els ulls d'un personatge (pot ser en primera persona o amb narrador extern en tercera persona).

• Focalització Externa

  Es tracta de situar el focus d'atenció del narrador en un punt exterior de la història. El narrador observa els fets des de fora. Només pot accedir als elements perceptibles, però no als pensaments, els sentiments i les emocions dels personatges.

Narrador i Narratari: Tipus i Funcions

1. Narrador Extern (Heterodiegètic)

   No intervé en la història; narra els fets com un observador.

   • Narrador Omniscient

     Coneix tot el que passa als personatges, fins i tot els sentiments i les emocions, les motivacions, els desitjos i els pensaments més íntims.

   • Narrador Observador

     Només pot contar allò que és perceptible directament pels sentits.

2. Narrador Intern (Homodiegètic)

   S'identifica amb un personatge de la història, que pot ser protagonista o un personatge secundari que és testimoni de les peripècies de l'heroi.

   • Monòleg Interior

     El narrador se submergeix directament en el flux dels pensaments del personatge i els reprodueix sobre el paper d'una forma que pot arribar a ser caòtica i desordenada.

El Narratari

És el destinatari del discurs construït pel narrador, la figura de la narració a qui s'adreça directament.