Vitalisme Joan maragall

·Tercera part:

sinicia amb el defalliment del comte Arnau, cansat pel vagareig de més de mil anys. Ha vist penes, ha vist desgràcies i està cansat de mirar.

Nausica i la traducció dels Himnes homèrics

Iniciat al Segle XX, els poetes i els intel·lectuals joves consideraven que lestètica modernista ja havia passat de moda; eren els noucentistes. Maragall va intentar seguir-los acostant-se als clàssics amb una obra sobre un tema de lOdissea dHomer. Aquests intents dapropar-se al Noucentisme van ser en va. La tendència noucentista a la perfecció formal xocava frontalment amb el concepte de la paraula viva de Joan Maragall, amb la seva espontaneïtat.

Cant espiritual

Després dels fets de la Setmana Tràgica (1909) i de la posterior repressió, els articles de Maragall denoten un crisi profunda del poeta agreujada per una salut delicada i lenfrontament constant amb uns joves que ja no pensaven com ell. Va escriure Cant espiritual Joan Maragall es qüestiona lexistència duna bellesa més gran en una altra vida.
És una reafirmació contundent de la seva creença cristiana.

ESCOLA MALLORQUINA

Va sorgir a la segona meitat del Segle XIX i el primer teoritzador va ser Josep Lluís Pons i Gallarza (1823-1894). Es projectava com laportació de Mallorca al moviment de la Renaixença. Els joves noucentistes mallorquins van aplicar una concepció poètica i exclusiva dels poetes mallorquins. Es va anar perfilant fins a situar Joan Alcover i Miquel Costa i Llovera com figures principals.

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Va néixer en el si duna família de senyors rurals. Els seus pares eren senyors rurals. Va fer estudis de dret a Barcelona on es va interessar per la Renaixença, i a Madrid, però no els va acabar i va tornar a Mallorca. Una crisi espiritual el va dur a Roma on va fer estudis eclesiàstics i va ser ordenar sacerdot el 1888. Va participar als Jocs Florals fent conferències i escrivint poesia.
Es va dedicar gairebé plenament al ministeri sacerdotal. Les seves primeres poesies van tenir ressons clarament ROMàntics. El 1885 va publicar Poesies en to ROMàntic però mesurat, una recopilació de poemes escrits durant dotze anys. Preocupació per la perfecció formal que feia presagiar el classicisme posterior. Horaciones, publicada lany 1906, llibre de ressons clarament clàssics, lluny del romanticisme de Poesies. Planteja el problema de la inspiració poètica i defensa la perfecció formal de la poesia.

Joan Alcover

Vida

Palma de Mallorca 1854-1926 al principi escrivia poemes en castellà inspirats en els lírics castellans de lèpoca. Durant un tems es va dedicar a la vida política, però li va defraudar molt. Entre 1899i 1903 va morir la seva dona i dos fills. Aquesta desgràcia va marcar la resta de la seva vida i va fer que començés a escriure en català, la seva llengua materna.

Obra

Va fer del dolor un tema essencial de la seva poesia, una poesia profunda, interior. La seva obra poètica en català està recollida en dos llibres: Cap al tard (1909) i Poemes bíblics (1918). Segons ell hi ha tres lleis que condicionen la creació: la sinceritat, la claredat i la realitat.

Gabriel Alomar

Vida (1873-1941) escriptor i crític literari de gran influència. Un cas a part dins lEscola Mallorquina. Estava dacord amb els principis estètics dels representants principals de lEscola. Es va adscriure plenament a l ideari del moviment modernista del Principat en la seva pretensió de renovar la societat del seu temps. El relatiu allunyament de lEscola Mallorquina es Déu a raons ideològiques. El seu va ser més dramàtics, perquè soposava a una societat, la mallorquina. El seu liberalisme topava amb el conservadorisme dels intel·lectuals illencs.

Obra

Influït pel parnassianisme es caracteritza per la serenor clàssica i per una llengua molt elaborada, recull influències decadentistes. Va escriure algunes proses i un sol llibre de poemes on trobem reflectit el seu somni duna societat millor, i duna altra, la seva extrema preocupació per la forma del vers. Humanista i amant de lAntiguitat, exalça en la seva poesia els seus motlles expressius de gran plasticitat, no són gaire diferents dels de Costa i Llobera. Gabriel Alomar es va plantejar amb fondària i alè universal els problemes de la societat balear, endinsant-se en el sentit de la història, per projectar-la ardidament vers el futur. Considera la veu dels poetes com la dels genis que orienten la societat caps als nous temps.

LA POESIA MODERNISTA

Revolta contra els Jocs Florals: autenticitat lingüística Hem de fer referència a la voluntat amb què va néixer. Els escriptors modernistes opten per rebutjar els formalismes artificiosos i defensen laproximació a la llengua del carrer. Lautenticitat lingüística ha de reflectir la vida: tamisada pels ulls del poeta, com defensaven els simbolistes o visió directa de la veritat, com afirmaven els vitalistes.

Poesia simbolista

Segle XIX simbolisme era el corrent determinant en el panorama literari europeu. No els interessa la realitat ni lo que succeeixi, només els interessa el seu prop món. Ex: Adrià Gual, Joaquim Ruyra.

Poesia vitalista

El simbolisme defensava la negació de tot, la salvació del món interior de lartista si saïllava de la societat, el vitalisme defensava lafirmació de tot, la regeneració de la societat. El catalanisme es va reconèixer en el vessant positiu, de lluita vital, que representa aquest corrent. El màxim representant del vitalisme poètic va ser Joan Maragall, aviat va atacar la visió obscura del món que intentava imposar el simbolisme decadentista.

El parnassianisme

Només estaven preocupats per la forma de la poesia i volen aconseguir la perfecció formal. El màxim representant va ser el poeta i crític literari Jeroni Zanné, ideal de la poesia formalment impecable.

Joan MARAGALL

Poeta que es comunica amb el lector Maragall és del final dels Segle XIX i principis del XX. Avui dia es continua llegint ja que continua sent una poesia que arriba al poble. És un poeta que va saber comunicar-se amb una naturalitat, amb una gràcia i amb un tendresa exquisides.

Vida

Barcelona 1860-1911 fill hereu duna indústria tèxtil. En contra de la voluntat del seu pare, va estudiar la carrera de dret, però va exercir dadvocat molt poc temps. Durant part de la seva vida va treballar i col·laborar de periodista i secretari de redacció del Diario de Barcelona, diari conservador en el qual va publicar centenars darticles en castellà sobre literatura, política i temes socials. Al 1891 va començar a col·laborar a la revista LAvenç on va fer conèixer els autors europeus més importants del moment, com Nietzsche, del qual va rebre molta influència. La seva vida familiar va ser felíç i plàcida, amb tretze fills, tant la seva poesia com els seus articles periodístics expressen una important preocupació social en una època en que es començaven a presagiar els grans canvis que es van produir el Segle XX.

Obra

La poesia segons Maragall es basava en: vocació, inspiració i paraula viva. La primera poesia de Maragall havia estat dun romanticisme sentimental ja caduc, LOda infinita publicada el 1888, marca un canvi en la seva trajectòria. Elabora la seva pròpia teoria poètica de la paraula viva i pronuncia un discurs lany 1903 a lAteneu Barcelonès.

La poesia cívica

Va escriure poemes que en el fons són articles de diari en vers. Seguia sempre lactualitat social i política del país Poesia cívica. Oda nova a Barcelona escrita abans i després de la Setmana Tràgica el 1909. També Oda a Espanya.

Poeta modernista

En l inici de la seva poesia no poden faltar alguns versos decadentistes, influït pel simbolisme. El caràcter de Maragall com a poeta optava per lenaltiment de la vida. El vitalisme de Nietzche va impressionar-lo profundament. Entre els anys 1888 - 1893, Maragall viu intensament la situació política i escriu un tipus de poesia optimista.

Poesia nacionalista

Amb la idea de la recerca de lànima catalana, Maragall escriu les Visions amb uns mites molt catalans, perfilaven els trets bàsics de lànima catalana: el Realisme, la voluntat de superació, loptimisme i el vitalisme. Cants catalanisme en què Maragall adopta la veu de tota una col·lectivitat, de tot un poble, i en fa un crit de joventut i de vitalisme en què tot sha de prendre amb alegria i amb força. Maragall va escriure lhimne El cant de la senyera que es va convertir en símbol per Catalunya. La poesia catalanista de Maragall es completa amb una sèrie de composicions que al·ludeixen a diversos símbols del país.

El comte Arnau

Poema epicolíric en el qual Maragall va treballar durant molt anys. Ell mateix la considerava la seva obra preferida. Maragall buscava els elements espirituals bàsics que havien generat i cohesionat la nacionalitat catalana. Presenta un comte Arnau símbol del jove artista modernista que senfronta a la societat. El comte Arnau és un home dacció, arrelat a la terra i sempre en moviment. Les tres parts del poema corresponen a tres etapes diferents de la vida de Joan Maragall: ·Primera part: Arnau es deixa arrossegar per la passió que sent per Adalaisa. Molt clara la influència vitalista de Nietzsche. ·Segona part: lànima del comte vaga per les muntanyes i cerca la salvació. Voluntat sense amor no li serveix. Coincideix amb una etapa de reflexió del poeta sobre les seves creences.