Tipus de diner i sistema financer: bancs, caixes i mercats

Tipus de diner i definicions

D. legal: diner en estat físic

D. legal — diner en estat físic: bitllets i monedes en circulació.

D. bancari

D. bancari: la suma de dipòsits a la vista existents en el sistema bancari. Físicament el diner bancari no existeix: són anotacions comptables.

Convertibilitat

Convertibilitat: vol dir que l'import de bitllets i monedes en circulació és equivalent a les reserves d'or i plata que té l'estat del país.

Valor monetari

V. monetari: valor que li assignem als bitllets i monedes.

Valor metàl·lic

V. metàlic: valor de la quantitat de metall.

Coeficient de caixa multiplicador

Coeficient de caixa multiplicador: el sistema financer transforma diner legal en diner bancari utilitzant el coeficient de caixa. Els bancs guarden un percentatge dels dipòsits rebuts per si els retiren i la resta la treballen per obtenir beneficis. Exemple de càlcul presentat: 1000/1-0.9.

Sistema financer i institucions

Sistema financer: organismes principals

Sistema financer: Banc d'Espanya - Comissió Nacional del Mercat de Valors - Direcció General del Tresor i Política Financera - Direcció General d'Assegurances i Pensions.

Banc d'Espanya

Banc d'Espanya: organisme independent; coordina i actua en el marc de la política monetària, supeditat a les directrius del Banc Central Europeu.

Funcions del Banc d'Espanya

• Supervisar i controlar bancs i caixes.
• Admetre diner legal.
• Elaborar informes i estadístiques.
• Assessorar el Ministeri en matèria financera.
• Dur a terme actuacions de política monetària.
• Controlar les reserves d'or i plata.
• Controlar els tipus de canvi.

Comissió Nacional del Mercat de Valors

Comissió Nacional del Mercat de Valors: controla la borsa, on es compren i venen accions.

Agències i societats de valors

Agències de valors: actuen com a intermediaris només per encàrrec, cobrant comissió. Tenen poc risc i poc capital.

Societat de valors: amb capital més gran; corren risc i poden actuar per encàrrec o per compte propi (poden comprar accions baixes i esperar que pugin).

Accions

Accions: títols representatius de les parts del capital d'una empresa.

Direcció General del Tresor

Direcció General del Tresor: l'estat, a vegades, recapta diners posant a la venda títols de deute públic (lletres del tresor, bons).

Caixes d'estalvi i bancs comercials

Característiques de les caixes d'estalvi

Característiques de les caixes d'estalvi:

• Petites.
• Treballen amb particulars.
• Dediquen un percentatge a obra social.
• No cotitzen a borsa (històricament).
• No tenen ànim de lucre (en el seu model tradicional).

Operacions del Banc Santander

Operacions del Banc de Santander per ser important: Emilio Botín va crear la Supercuenta amb un interés més alt. Va absorbir el Banc Mercantil, que era el de majors sucursals a la regió.

Causa de la crisi

Causa crisi: les decisions portarien les caixes a rendir-se més per criteris polítics que no pas econòmics. Crisi bancària: els bancs petits van desaparèixer i van ser comprats.

Banc de Sabadell

Banc de Sabadell: creat per empresaris del sector tèxtil amb la intenció d'ajudar les seves empreses. Vol fer-se gran amb ampliacions de capital i sortida a borsa per ajudar el creixement. Hi ha hagut ajuda de bancs portuguesos i de la caixa sense intervenir en la gestió. Sistema informàtic i compres d'altres bancs.

2 grans fusions

2 grans fusions: BBVA/Catalunya Banc; La Caixa / La Banca Cívica; Banco de Valencia (esmentat entre operacions i reestructuracions).

Òrgans de les caixes d'estalvi

Òrgans caixes d'estalvi: SGA - CA - assemblea general.

Caixa i CaixaBank

Caixa → CaixaBank: es va convertir en banc, forçada per una norma que va imposar Brussel·les després del rescat financer, per reforçar la solvència dels bancs procedents de caixes i les seves funcions bancàries.

Banca Catalana

Banca Catalana: sentiment nacionalista — van comprar altres entitats per crear una banca catalana; creixement ràpid. Crisis: s'ajudava a bancs i empreses amb problemes. Fallida per mala gestió i gestió fraudulenta; va ser intervinguda — l'estat se'n va fer càrrec i posteriorment la va vendre, quedant-se finalment una entitat com BBVA. Es va mantenir la marca comercial en alguns casos.

Nota: s'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, ajustant majúscules i minúscules, i s'ha mantingut tot el contingut original amb una presentació ordenada per facilitar la lectura i l'optimització SEO.