Terminologia mèdica: prefixos, sufixos i glossari bàsic

Prefixos i arrels de terminologia mèdica

Adeno-glàndula, amnio-líquid amniòtic, angio-vas sanguini, artro-articulació, cisti-bufeta urinària, colecisti-vesícula biliar o bilis, colpo-vagina, condro-cartílag, derma-pell, dis-dificultat o dolor, entero-intestí, espleno-melsa, flebo-vena, gastro-estómac, gloso-llengua, hepato-fetge, hiper-augment, hipo-disminució, histero-úter o matriu, laparo-abdomen, lito-càlcul, masto-glàndula mamària, mielo-medul·la espinal, mio-múscul, nefro-ronyó, neuro-nervis, oftalmo-ull, odonto-dent, ooforo-ovari, orquio-testicle, oto-orella, osteo-ós, pielo-pelvis renal, pneumo-aire, gas o pulmó, podo-peu, procto-anus, rino-nas, salpingo-trompa uterina, sialo-saliva, telo-mugró, tiflo-cec, traqueo-tràquea.

Sufixos de terminologia mèdica

Sufixos: -algia: dolor; -capnia: quantitat de CO2; -centesi: biòpsia per punció; -ectomia: extirpació; -emia: sang; -fagia: menjar; -grafia: radiografia; -itis: inflamació; -lisi: destruir; -logia: estudi d'una ciència; -megalia: augment del volum; -metria: medició; -oma: tumor; -oxia: quantitat de O2; -patia: conjunt de patologies; -penia: disminució; -pepsia: digerir; -plastia: reconstrucció; -plegia: paràlisi; -rrafia: sutura; -rràgia: hemorràgia; -scopia: exploració amb un instrument lluminós; -stomia: obertura artificial permanent; -terapia: tractament; -tomia: incisió; -tripsia: trencar; -úria: orina.

Glossari de termes clínics

Addicció: dependència de drogues, tabac o morfina; és l'impuls a prendre el producte de forma contínua, i pot provocar un síndrome d'abstinència.

Albuminúria: anomenada també proteïnúria; es detecta amb tira reactiva i pot aparèixer en HTA, diabetis o embaràs.

Analgèsic: no narcòtics (paracetamol, AAS) i narcòtics (codeïna, morfina).

Antibiòtic: no s'ha d'automedicar, ja que pot desencadenar resistència; són específics per a cada bacteri concret. Cal fer cultiu i antibiograma per poder fer el tractament adient.

Ascitis: produïda per patologies que fan edemes, com el síndrome nefròtic; la causa és la pèrdua de proteïnes plasmàtiques, en el cas del síndrome nefròtic per albuminúria.

Càlculs: són de causa desconeguda, provoquen dolor còlic quan obstrueixen els conductes i apareixen en la vesícula biliar. Es tracten amb litotrípsia o amb extirpació.

Edema: primer es detecta a les cames o als turmells; es tracta donant diürètics i pot ser provocat per cardiopaties o patologies renals.

Embòlia/trombo: coàgul de sang, agregat de bacteris, bombolla de gas; pren anticoagulants (Sintrom, Adiro, AAS). Pot afectar el cervell.

Hematemesi: sang que prové de la deglució d'una epistaxi, vòmits repetits o úlceres. El color varia segons el temps de contacte amb els sucs gàstrics: vermell, marró o rovell de rovell de rovell de cafè.

Ictericia: als 120 dies de formar-se en la medul·la òssia, els hematies són destruïts per la melsa, i apareix la bilirubina com a residu, que serà excretada pel fetge. Les causes d'ictericia són: destrucció d'hematies o alteració del fetge.

Immunitat: les cèl·lules de defensa són els leucòcits i les proteïnes són les immunoglobulines. Les vacunes serveixen per adquirir immunitat artificial, no pròpia del cos.

Luxació: generalment es produeix per traumatisme, i moltes vegades també afecta els ossos. Sol associar-se amb ruptura de lligaments i lesió de la càpsula articular. No s'ha de manipular; s'ha d'immobilitzar amb una fèrula.

Melena: la sang procedeix de l'esòfag o del duodè. És sempre un símptoma important i greu. Tractar amb ferro o bismut pot confondre's amb melena.

Definicions de termes generals

Anòxia: absència total d'oxigen en un teixit de l'organisme.

Anticòs: substància fabricada pels limfòcits com a resposta a l'entrada d'un antigen dins l'organisme.

Antigen: substància estranya a l'organisme que desencadena la formació d'anticossos.

Ascitis: excés de líquid en la cavitat peritoneal.

Asèpsia: conjunt de mètodes de esterilització utilitzats per eliminar tots els gèrmens.

Atròfia: disminució de la mida d'un teixit o òrgan que comporta una pèrdua de l'activitat funcional.

Autòpsia: examen post-mortem per verificar la causa de la defunció.

Biòpsia: prova diagnòstica que consisteix en l'extracció de teixit per analitzar-lo posteriorment.

Càlculs: acumulació de substàncies que formen una pedra. Poden aparèixer en la bilis o en l'orina.

Caquèxia: alteració profunda de l'organisme que apareix en la fase terminal de certes malalties greus.

Drenatge: tècnica utilitzada per assegurar la sortida de líquid d'una ferida, abscés o cavitat.

Epidèmia: malaltia infectocontagiosa que apareix de forma aguda i massiva en una zona geogràfica determinada.

Hemorroides: dilatació de les venes hemorroïdals en la part interna de l'anus.

Hipertròfia: augment del volum d'un teixit o òrgan degut a l'augment de la mida de les seves cèl·lules.

Isquèmia: reducció de l'arribada de sang a un òrgan o teixit.

Meteorisme: distensió de l'abdomen deguda a la presència de gasos en el tub digestiu.