Nivells d'organització i teixits del cos humà

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,6 KB

Nivells d'organització biològica

  1. Nivell subatòmic
  2. Nivell atòmic
  3. Nivell molecular
  4. Nivell cel·lular
  5. Nivell de teixit
  6. Nivell d'òrgans
  7. Nivell de sistema i aparells
  8. Nivell d'organisme

L'homeòstasi

L'homeòstasi és l'equilibri que manté el medi intern de l'organisme. Es produeix per mecanismes de regulació en els quals participen tots els aparells i sistemes. El sistema nerviós i l'endocrí s'encarreguen de coordinar tots els mecanismes de regulació, per exemple, en el canvi de temperatura.

Els teixits del cos humà

  • Teixit epitelial: Recobreix superfícies i pot tenir una o diverses capes de cèl·lules que poden ser planes, cúbiques o cilíndriques. Té diverses funcions: protecció, absorció, filtració, secreció i excreció.
  • Teixit conjuntiu: Sosté l'estructura del cos i uneix i protegeix els òrgans. Està format per cèl·lules anomenades fibroblasts i una matriu extracel·lular amb fibres de proteïnes. Tipus: lax, dens, cartilaginós, ossi i sanguini.
  • Teixit nerviós: Format per dos tipus de cèl·lules: neurones i cèl·lules glials. Les neurones serveixen per conduir informació mitjançant impulsos nerviosos. Les cèl·lules glials ajuden en el funcionament de les neurones; per exemple, els astròcits proporcionen nutrients.
  • Teixit muscular: Canvia de forma i longitud, produint així moviment. Està format per fibres musculars (cèl·lules allargades de 3 tipus: esquelètic, llis i cardíac).

Característiques dels éssers vius

Els éssers vius es diferencien de la matèria inerta perquè neixen, creixen i moren. Estan formats per substàncies químiques:

  • Inorgàniques: Aigua i sals minerals.
  • Orgàniques: Sucres, greixos, proteïnes i àcids nucleics.

Els éssers vius realitzen tres funcions vitals: nutrició, relació i reproducció (que pot ser asexual o sexual), i estan formats per cèl·lules.

Tècniques de diagnòstic: La termografia

La termografia mesura la calor corporal emesa per la pell. Les variacions de la temperatura depenen del nombre de vasos sanguinis. Es poden fer mapes de temperatura (termogrames) de tot el cos o d'una part. Una modificació de la calor pot referir anomalies en el funcionament d'alguns teixits: un punt calent pot indicar la presència d'un tumor i un punt fred, la presència d'una trombosi.