La Pell Humana: Estructura, Capes i Funcions Essencials

La Pell: Cobertura i Òrgan Essencial

La pell és la cobertura exterior de l'organisme i l'òrgan amb major extensió del cos. Als orificis del nas, boca, orelles, vagina i recte, la pell forma una membrana mucosa per protegir. La seva coloració depèn de la pigmentació, la genètica i la raça.

Estructures Principals de la Pell

• Pell pròpiament dita: Presenta una sèrie de plecs com els dels palmells de les mans (dermatoglifs) i les arrugues de l'edat.
• Fàneres o annexos: Acompanyen la pell i inclouen les ungles, els pèls i les glàndules sebàcies.

Capes de la Pell

La pell està formada per tres capes principals:

1. Epidermis: La Capa Externa Protectora

L'epidermis és la capa externa, desproveïda de vasos sanguinis i terminacions nervioses. La seva funció principal és protegir la pell. Està composta per teixit epitelial pla, estratificat i queratinitzat, format per quatre tipus cel·lulars:

• Queratinòcits: Són les cèl·lules més nombroses que formen l'epiteli. Des de la zona profunda a la menys profunda, distingim quatre capes:
  • Estrat basal o germinatiu: Capa de cèl·lules cúbiques o prismàtiques apilades i unides entre si.
  • Estrat espinós: Cèl·lules que s'aplanen en relació amb les anteriors. Es transformen en cèl·lules polièdriques.
  • Estrat granulós: De 3 a 5 capes aplanades amb secreció de queratina intensa.
  • Estrat corni: Cèl·lules aplanades sense nucli ni orgànuls citoplasmàtics, formades per feixos de queratina.
• Melanòcits: D'aspecte estrellat, es troben entre els queratinòcits en l'estrat basal. La seva funció principal és intervenir en la pigmentació cutània.
• Cèl·lules de Langerhans: Cèl·lules estrellades trobades a les capes basals i l'estrat espinós de l'epidermis. La seva funció és fagocitària i immunitària, participant en al·lèrgies per contacte. No hi ha patologies associades directament a elles.
• Cèl·lules de Merkel: Cèl·lules nervioses petites, arrodonides i amb petites prolongacions (dendrites), situades a la capa basal o espinosa de les papil·les epidèrmiques. No detecten olors.

2. Dermis: El Suport i la Sensibilitat

Entre la dermis i l'epidermis trobem la membrana basal, que conté col·lagen i laminina. Les seves funcions són lligar l'epidermis a la dermis, flexibilitzar la unió dermoepitelial i fer de filtre de substàncies. Està formada per teixit conjuntiu lax.

Tipus cel·lulars presents a la dermis:

• Fibroblasts
• Mastòcits
• Limfòcits
• Macròfags

La dermis és la part més resistent i la capa més irrigada de la pell. Conté nervis i terminacions nervioses, annexos cutanis (glàndules sebàcies i sudorípares, fol·licles pilosos) i cèl·lules musculars llises i estriades.

3. Hipodermis: La Capa Més Profunda

La hipodermis és la capa més profunda, formada per teixit conjuntiu lax o adipós.

Annexos Cutànis

Glàndules Sudorípares

Secreten suor aquosa. Ajuden a mantenir la flexibilitat de la pell i participen en la termoregulació. Els palmells de les mans i els peus responen a estímuls nerviosos.

Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares:

• Ecrines: Es troben per tota la pell, amb més o menys nombre. Són glàndules tubulars simples que segreguen suor. Són exclusives dels mamífers.
• Apocrines: Situades a les aixelles, pubis, parpelles, etc. Són més profundes i de mida gran. Segreguen una substància espessa, olorosa, amb greixos i pigments. No es troben en totes les zones fins a la pubertat, i la seva olor pot ser intensa.

Fol·licles Pilosebacis

S'estenen de l'epidermis cap a la dermis. Els nutrients aportats a les cèl·lules de la matriu maduren, formant el pèl. La seva funció és formar pèls.

Elements del fol·licle:

• El Pèl: Tija de queratina. Es troben per tota la pell, excepte als palmells de les mans i els peus. Estan formats per cèl·lules queratinitzades. El seu color i estructura (cutícula, còrtex i medul·la) són característics. El creixement del pèl té tres etapes:
  • Anagen: Etapa de creixement actiu.
  • Catagen: Es produeix la separació entre el bulb i la matriu, cosa que no permet l'aport de nutrients.
  • Telogen: Etapa de repòs.

Glàndules Sebàcies

Són glàndules exocrines alveolars simples que produeixen una substància greixosa (sebum). Comencen a funcionar a la pubertat i estan sota control hormonal.

Múscul Pilorector

Format per fibres musculars llises. La seva contracció, sota control del fred i la por, provoca l'erecció del pèl (pell de gallina).

Ungla

Làmines de queratina que creixen des de la matriu ungular. El seu color és un indicador de la qualitat de la circulació capil·lar.

Fisiologia de la Pell: Funcions Essencials

La pell és responsable de diverses funcions vitals:

• Termoregulació: Regula la temperatura del cos mitjançant l'aportació sanguínia, l'evaporació de la suor i l'aïllament gràcies al greix.
• Protecció: Protegeix l'organisme de les radiacions, dels gèrmens i evita la pèrdua d'aigua.
• Excreció: Mitjançant la suor, elimina substàncies de rebuig.
• Capacitat Sensitiva: Assegura la recepció dels estímuls externs (tacte, pressió, temperatura, dolor).
• Funció Secretora: Protegeix contra la sequedat i l'esquerdament de la pell.
• Funció Metabòlica: Assegura la síntesi de vitamina D, melanina, queratina i carotè.