Teories sobre l'Univers, l'origen de la vida, l'evolució i la salut

Teories sobre el centre de l'Univers

• Geocentrisme: Ptolemeu (s. II)
• Heliocentrisme: Copèrnic (1473-1543)
• Galileu: Invent del telescopi (1564-1642)
• Teoria excèntrica: El Sol no és el centre de l'Univers, sinó només del nostre Sistema Solar (s. XX)

L'univers en expansió

1929: Edwin Hubble observà que les galàxies s'estan allunyant les unes de les altres. Si calculem la velocitat, podrem definir quan es va formar l'Univers.

Origen de l'Univers: Teoria del Big Bang

Formació de l'Univers = fa 13,7 bilions d'anys. Continua sent un misteri. No hi ha evidències, només suposicions del què hi havia abans (una barreja d'energia i matèria) ni de les condicions que el van fer possible (alta temperatura i alta pressió). Sí que hi ha evidències del què va succeir a partir d'aquest fenomen. Va crear: El temps i l'espai. Els elements per construir tot allò que coneixem com a Univers → les diferents formes de matèria: quark (= partícula elemental; component dels protons i els electrons). Diferents formes d'energia entre elles la gravetat, l'electromagnetisme (unió d'àtoms i protons) i energia nuclear (formació matèria).

Resum fases Big Bang

1. Inflació: Expansió de l'Univers supercomprimit.
2. Formació de protons: Formació partícules subatòmiques (contenen gran quantitat energia; els fotons).
3. Fusió nuclear: Formació primers àtoms = formació matèria.
4. Radiació còsmica de fons: Alliberament dels fotons.

La formació del sistema solar

FA 4600 MILIONS D'ANYS

1. Nebulosa inicial: Gran núvol de pols i gas (H, He, ..) situat a un dels braços de la Via Làctia.
2. Col·lapse gravitatori: Col·lisió àtoms  alliberament energia calorífica  increment temperatura  Fusió protons la matèria es transforma en energia.
3. Formació del protosol: Agrupació de les partícules de pols i gas del disc giratori situat entorn al protosol (no absorvides durant la seva formació).
4. Formació de planetesimals: Col·lisió dels planetesimals.
5. Formació de protoplanetes

Com es va crear el Sistema Solar?

1. Una nebulosa de rotació lenta comença a col·lapsar-se.
2. A mesura que el núvol es condensa, s'aplana en una forma de "crep".
3. A mesura que gira el prototip, la pols a prop de l'estrella és vaporitzada i bufada.
4. La nebulosa desapareix quan els grans de pols s'agrupen en planetesimals.
5. Un protostar es forma fora del gas.

Teories sobre l'origen de la vida

Aristòtil: Filòsof grec = La seva teoria és la de la "generació espontània". (Creia que la vida podia haver aparegut espontàniament, a partir de materials inerts)

Helmont: Químic flamenc = (Els seus estudis de la "generació espontània" culminen amb què la suor humana de la camisa bruta era el principi actiu)

Redi: Naturalista, metge i poeta italià = Biogènesi: la vida es genera només de la vida. (el seu experiment va derivar de l'observació de la presència de cucs sobre cossos morts i la seva finalitat era demostrar que els cucs no es generaven espontàniament)

Teories de l'evolució

Lamarckisme: J. B. Lamarck (1744-1829)

• Creences oposades al fixisme
• Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament que els permet adaptar-se als ambients més diversos.
• Ús i manca d’ús dels òrgans a l’adaptar-se als ambients = desenvolupament d’òrgans (ús) – atròfia d’òrgans (desús).
• La funció crea a l’òrgan  Si els canvis ambientals originen noves necessitats.
• Herència dels caràcters adquirits.

Darwinisme: C. Darwin (1809-1882)

• En la naturalesa només una minoria dels éssers nascuts aconsegueixen prosperar
• La variació és una característica de qualsevol població animal o vegetal. De l’oferta de variacions que presenta cada generació, la naturalesa en selecciona els organismes més ben adaptats. (supervivència dels més adaptats)
• Selecció natural
• Els supervivents són els progenitors de la generació següent, a la qual transmetran els trets adaptatius favorables.
• Però com les circumstàncies ambientals són variables, allò que en un moment donat és avantatjós pot esdevenir desfavorable en un altre; per això l’evolució no segueix una línia recta de perfeccionament.

EL MECANISME DE L’HERÈNCIA ENCARA NO ES CONEIXIA!!

Idees de Darwin que sí concorden amb la teoria de J.B. Lamarck:

• El món no és estàtic, sinó que evoluciona
• El procés d’evolució és gradual i continu, no es donen salts discontinus o canvis sobtats.

Noves idees de Darwin:

• Els organismes semblants estan emparentats i descendeixen d’un avantpassat comú.
• Selecció natural (“supervivència en la lluita per l’existència”)

Qüestions sense resoldre  Variabilitat genètica:

• La matèria prima per a la selecció natural és l’existència de varietats.
• Mendel: lleis bàsiques de l’herència
• Els seguidors de Mendel (no evolucionista!) no acceptaren la teoria de la selecció natural fins l’any 1920  inici del desenvolupament de la genètica de poblacions

Darwinisme + T. cromosòmica de l’herència + Genètica de poblacions + altres nocions de Biologia i Paleontologia.

Aportacions més importants del Neodarwinisme:

• La unitat evolutiva no és l’individu sinó la població:
• Població: conjunt d’individus d’una espècie que viuen en la mateix àrea.
• La S.N actua sobre el patrimoni gènic de la població
• L’origen de la variabilitat està en les mutacions

Salut

• Concepte clàssic: “Absència de malalties o invalideses”.
• Diccionari.cat: Estat en què l'organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.
• OMS: Un estat complet de benestar- físic, mental i social, i no solament l'absència d'afeccions o malalties.

Factors de la salut

1. Exercici físic:
   • Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i tonificar els músculs.
   • Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia.
   • Ajuda a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans.
   • Tot l’organisme en surt beneficiat.
   • Cor: redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, diabetis i hipertensió arterial.
   • Artèries: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes.
   • Articulacions: enforteix els músculs, els ossos i manté la funció de les
   • Sistema nerviós: ajuda a mantenir-lo en bona forma.
2. Alimentació
3. Activitat física
4. Etapes de la vida
5. Hàbits d'higiene
6. Deixar de fumar
7. Sexualitat
8. Salut emocional
9. Prevenir accidents i lesions
10. Lleure amb seguretat
11. Vacunació
12. Entorn saludable
13. Habitatge saludable

Malalties infeccioses

• M. Infeccioses = malalties transmissibles
• M. Emergents: (agent infecciós recentment identificat
• M. Reemergents (malaltia que reapareix)
• Epidèmia → és una malaltia àmpliament estesa que afecta molts individus en una població.
• Endèmia → permanent en una zona geogràfica és a dir persisteix durant diversos anys en un lloc i el nombre d'individus que la pateixen no és tan elevat.
• Pandèmia → Una pandèmia és l'afectació per una malaltia de persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa

VACUNA: preparació que s’obté a partir d’un microorganisme o un dels seus derivats.

Mètodes de diagnòstic

Diagnòstic: procediment mitjançant el qual s’identifica la malaltia que té un pacient

1. Entrevista clínica o Anamnesi: El professional “interroga” al pacient per recollir una sèrie de dades que puguin ser útils pel diagnòstic.
   • És important recollir les molèsties subjectives del pacient = símptomes.
2. Exploració física: recollida d’informació per mitjà dels sentits, fonamentalment, la vista, l’oïda i el tacte. Permeten anar delimitant l’estat del malalt.
   • Es tracta d’informació objectiva = signes
3. Exploracions complementàries: proves que permeten confirmar o no el diagnòstic previ.
   • Anàlisi de sang
   • Tècn. Diagnòstic per la imatge: radiografia, TAC, RMN, ecografia ...
   • Tècn. Registre activitat elèctrica: ECG, EEG, EMG ...
   • Biòpsia
   • Proves genètiques

Ebola

És una malaltia infecciosa viral aguda. El virus es transmet per mitjà de contacte directe amb la sang de persona infectada, fluids corporals o objectes contaminats per l'virus. Febre, dolors musculars, mal de coll, de cap, erupcions cutànies, diarrees i vòmits. No hi ha un medicament ni una vacuna antiviral per poder combatre el virus. Este virus només es transmet mitjançant ferides, mucoses, secrecions, etc. La disminució de risc destaca una bona higiene.

Ciència i pseudociència

Ciència: coneixement sobre el món, especialment basat en l'examen i la prova de hechos. Astronomia

Ciències falses o pseudociències: Doctrines de caràcter esotèric, privades de qualsevol valor científic, comparables a les creences i basades en assercions no verificables i inviolables que procedeixen generalment del camp del que irracional. Astrologia o, més correctament, astromància