Teories de l'Evolució i l'Origen de l'Ésser Humà

La Gènesi de la Realitat Humana

Teories de l'Evolució

Del Fixisme a l'Evolucionisme

El fixisme va ser proposat per Georges Cuvier. Aquesta teoria considera que totes les espècies són independents i romanen inalterables al llarg del temps des de la seva creació. S'entén per evolucionisme la teoria segons la qual l'Univers i totes les manifestacions de la vida són el producte d'un desenvolupament. La diversitat de les espècies és el resultat del canvi i l'adaptació.

El Lamarckisme

El lamarckisme és la primera teoria global de l'evolució biològica. S'exposa en la Filosofia zoològica, obra del naturalista francès Jean-Baptiste de Monet, cavaller de Lamarck, publicada el 1809.

Afirmacions:

• Hi ha una progressió gradual des d'uns organismes més simples fins a uns altres de més complexos.
• El mecanisme pel qual es produeixen els canvis graduals és l'adaptació a l'ambient per l'ús i el desús de determinats òrgans.
• L'exercici dels òrgans els desenvolupa i perfecciona. D'aquí neix una afirmació que s'ha fet cèlebre: la funció crea l'òrgan.
• Els caràcters adquirits així s'hereten, cosa que permet adaptar-se millor a les condicions de l'entorn. Per exemple, les girafes tenen el coll més llarg perquè aquest ha anat creixent durant generacions per poder arribar a les fulles dels arbres.

El Darwinisme

El 1858, després d'un viatge a les Galápagos i l'Amèrica meridional, Charles Darwin i Alfred Russel Wallace van presentar a Londres una nova teoria de l'evolució basada en les seves observacions. Segons Darwin, s'entaula una lluita per la supervivència perquè hi ha més éssers vius que recursos, fet que comporta un procés de selecció natural. En aquesta lluita sobreviuen els més aptes, els que presenten les millors característiques per adaptar-se al medi; els pitjor adaptats deixen d'existir, i els més adaptats transmeten les seves característiques als seus descendents. Tot i que aquesta teoria darwiniana de la selecció natural es va imposar a la de Lamarck, tampoc explicava prou el mecanisme de l'evolució, perquè li faltava una teoria adequada per aclarir com es transmeten les variacions per herència, és a dir, requeria una explicació de l'herència biològica com la que va elaborar Gregor Mendel després d'experimentar amb pèsols al jardí del seu monestir.

L'Origen de l'Ésser Humà

Thomas Huxley, Darwin i Ernst Haeckel van defensar en la segona meitat del segle XIX que l'ésser humà procedeix evolutivament d'espècies animals antropoides.

L'Homo sapiens

Va aparèixer fa uns 100.000 anys a Àfrica i Orient Mitjà i fa uns 40.000 anys a Europa. Era nòmada i vivia de la caça, però va començar a practicar també l'agricultura i la ramaderia. Fabricava armes i instruments, com destrals i ganivets de pedra, feia servir roba cosida i es guarnia, enterrava i tractava els morts amb reverència i va produir diverses obres d'art, p. ex., les pintures rupestres d'Altamira, a Espanya, o Lascaux, a França. Tenia una capacitat cranial com la de l'home actual o més gran. En un nou procés, que els antropòlegs anomenen humanització, l'home s'independitza progressivament de la pressió natural del medi, perquè s'adapta a ell no només biològicament, sinó també per mitjà d'un món de cultura que crea i li fa ser com és.