Animals: característiques i classificació dels metazous

Els animals

La hipòtesi més acceptada afirma que, fa aproximadament 750 milions d'anys, un tipus de protozou inicià un procés evolutiu que el portà a assolir la pluricel·lularitat. D'aquesta manera aparegueren els primers animals, que, poc a poc, anaren adquirint una organització corporal cada cop més complexa i es varen diversificar en una gran quantitat d'organismes.

Característiques generals

Els animals, denominats metazous, són organismes eucariotes, heteròtrofs i pluricel·lulars. En aquest regne s'inclouen una gran varietat d'organismes amb formes i dimensions molt diverses. Habiten tots els ambients: aquàtic, terrestre i aeri.

Classificació del regne animal

La classificació del regne animal es fonamenta en dues característiques: el nivell d'organització i el tipus de simetria. En funció d'aquestes característiques, els 32 fílums d'animals els podem agrupar en dos subregnes:

• Parazous: tenen certa especialització cel·lular, encara que no tenen teixits. Tampoc no presenten simetria i tenen un desenvolupament embrionari atípic. Inclouen el fílum dels porífers.
• Eumetazous: comprenen la resta dels fílums d'animals, que ja tenen vertaders teixits i simetria.

Els eumetazous

Per a classificar-los se solen utilitzar tres criteris fonamentals: tipus de simetria, nombre de capes embrionàries a partir del qual es desenvolupen i la presència o absència d'una cavitat interna denominada celoma.

Les capes embrionàries

En una fase de desenvolupament embrionari, les cèl·lules de l'embrió formen dues capes inicials: endoderma i ectoderma. Els animals que es desenvolupen a partir d'aquestes dues capes esmentades es denominen diblasts o diblàstics. Si desenvolupen una tercera capa (mesoderma) rebran el nom de triblàstics.

Presència o absència d'una cavitat interna

En funció d'aquest criteri es distingeixen tres tipus d'animals:

• Acelomats: no tenen cavitat corporal; el seu mesoderma és massís.
• Pseudocelomats: desenvolupen una cavitat denominada pseudoceloma entre l'endoderma i el mesoderma.
• Celomats: en el si del mesoderma es forma una cavitat plena de líquid, el celoma, que després donarà lloc a la cavitat general del cos (cavitat toràcica i abdominal) on es disposen la majoria d'òrgans de l'animal.

Els fílums d'eumetazous principals

Eumetazous diblàstics amb simetria radial

Fílum cnidaris

Tenen teixits i alguns òrgans rudimentaris. Presenten unes cèl·lules urticants (cnidoblasts) amb capacitat per a injectar una substància tòxica als seus atacants. Poden tenir dues morfologies: d'una banda els pòlips, que viuen fixos (com els coralls), i, d'una altra, les meduses, que són mòbils. Tots els cnidaris són aquàtics i la majoria són marins.

Eumetazous triblàstics amb simetria bilateral

Acelomats

Fílum platelmints

Són cucs de cos aplanat, amb teixits i alguns òrgans. Poden ser de vida lliure (planàries) o paràsits interns (tènies).

Pseudocelomats

Fílum nematodes

Cucs de cos allargat i cilíndric, amb teixits i òrgans molt senzills. N'hi ha de vida lliure i també de paràsits interns, com els cucs intestinals o les filàries.

Celomats

Fílum mol·luscos

En el seu cos tou es diferencien un cap amb una boca i receptors sensorials, un cos muscular per a la locomoció i una massa visceral amb òrgans ben diferenciats. La massa visceral està envoltada pel mantell, que és una coberta carniosa que de vegades segrega una closca de característiques calcàries.