Regne Monera: Característiques, Nutrició i Classificació

El Regne Monera: Origen i Distribució

Aquest regne engloba les formes de vida cel·lular més antigues de la Terra (se n'han trobat empremtes fossilitzades en roques de fa 3800 Ma).

Actualment es coneixen més de 2700 espècies diferents, les quals estan presents a la majoria dels ambients, des dels més freds fins als més càlids, salats i a llocs on és molt difícil que hi hagi vida (com les emissions sulfuroses).

Característiques Generals dels Moneres

Es tracta d'organismes unicel·lulars i procariotes. Són tots microscòpics i les seves dimensions oscil·len entre 1 i 10 micres.

Les seves formes són variades:

• Cocs: Esfèrics.
• Bacils: Forma de bastó.
• Espiril·les: Forma d'espiral.
• Vibrions: Forma de coma.

També poden formar colònies.

La Nutrició en el Regne Monera

El regne Monera compta amb organismes autòtrofs i heteròtrofs:

Autòtrofs:

Són una minoria. N'hi ha de fotoautòtrofs (com els cianobacteris) o quimioautòtrofs (com els bacteris nitrificants).

Heteròtrofs:

Són la majoria de moneres. En funció de com obtenen els compostos orgànics, poden ser:

• Sapròfits: Obtenen els nutrients de la descomposició de matèria orgànica morta. Són descomponedors.
• Simbiòtics: Obtenen els nutrients d'altres éssers als quals ocasionen algun benefici (com els bacteris intestinals).
• Paràsits: Obtenen els nutrients d'altres éssers als quals ocasionen alteracions més o menys greus. Aquests organismes són patògens, és a dir, ocasionen malalties.

Relació i Resposta al Medi

Malgrat la senzillesa estructural, aquests organismes són capaços de detectar canvis en el medi i dur a terme respostes cel·lulars adequades.

Per exemple, si les condicions es tornen adverses, alguns bacteris originen formes de resistència (endospores) i romanen latents durant anys, fins que canvia la situació.

La Reproducció dels Moneres

Les moneres es reprodueixen asexualment per bipartició.

En alguns casos, poden presentar fenòmens parasexuals, com la conjugació, mitjançant la qual dos organismes intercanvien fragments d'ADN.

Classificació: Arqueobacteris i Eubacteris

Gràcies a les tècniques bioquímiques modernes, els procariotes (moneres) es divideixen en dos grans grups diferents: arqueobacteris i eubacteris.

Arqueobacteris (Moneres Primitives)

Són les moneres més primitives. Difereixen de la resta en la seva composició química (lípids de membrana, composició de la paret cel·lular, etc.).

Viuen en condicions ambientals extremades. Se'n distingeixen tres grups:

• Halòfils

  Són els arqueobacteris que viuen en aigües hipersalines, com les de la Mar Morta.

• Metanògens

  Són els que viuen en ambients anaerobis (en absència d'O₂) i produeixen metà a partir de CO₂.