Teories Ètiques i Intel·lectualisme: Sòcrates i Plató

Classificació de les Teories Ètiques

Una teoria ètica és una teoria filosòfica que intenta explicar i fonamentar la moral. Aquestes es poden classificar seguint criteris diferents:

Criteris Fonamentals de les Ètiques

• Ètiques Materials o Formals

  • Ètiques Materials: Són ètiques que proporcionen continguts morals, és a dir, que donen llistats de virtuts, de valors, etc. Expliquen en què consisteix el bé i el mal, i què cal fer per actuar bé.
  • Ètiques Formals: Són ètiques buides de contingut. No ens diuen què hem de fer, sinó com ha de ser una acció per ser moral; ens donen l'estructura de l'acció moral, la forma del que ha de ser una acció moral, però no el contingut.

• Ètiques Autònomes o Heterònimes

  • Ètiques Autònomes: Són les ètiques que reben els seus valors i les seves normes del propi subjecte i no de cap element extern. Deriven únicament del subjecte racional, de la voluntat racional del subjecte.
  • Ètiques Heterònimes: Són les que consideren que les seves normes i els seus valors deriven d'elements externs al subjecte, i el subjecte s'ha de limitar a complir-les.

• Ètiques Finalistes / Teleològiques o Deontològiques / del Deure

  • Ètiques Finalistes (Teleològiques): Són les que consideren morals les accions que tendeixen a un fi. Són conseqüencialistes, és a dir, una acció és moral quan té conseqüències concretes i específiques.
  • Ètiques Deontològiques (del Deure): Són les que consideren que les accions morals són les que deriven d'un deure moral universal i que no tenen en compte els fins o conseqüències de les accions. Consideren que l'acció moral és l'acció feta pel deure.

• Ètiques Cognitivistes o No Cognitivistes

  • Ètiques Cognitivistes: Són les que consideren que el bé es pot conèixer, que l'ètica té valor de veritat i que és un coneixement racional.
  • Ètiques No Cognitivistes: Són les que consideren que no es pot justificar racionalment la moral perquè es basen en elements que no es poden conèixer intel·lectualment. Consideren que l'ètica no té valor de veritat i que no depèn de la lògica.

Intel·lectualisme Ètic: Sòcrates i Plató

L'intel·lectualisme ètic és una teoria que neix al final del segle V aC i es desenvolupa al llarg de la primera meitat del segle IV aC. És una ètica molt influïda pel model clàssic de l'ètica de les virtuts.

Per a Sòcrates i Plató, l'ètica és una qüestió d'actituds, concretament, una recerca de la veritat i el coneixement. L'ètica és el coneixement del bé i de les virtuts. L'ètica d'aquests autors és intel·lectualista, és a dir, una ètica que identifica el coneixement amb la virtut. Consideren que l'essència del que és correcte és la saviesa. Per a ells, qui té coneixements, actua bé; qui coneix les virtuts, actua de forma virtuosa.

Aquests filòsofs sostenen que el coneixement porta al bé, perquè consideren que la virtut és una idea o concepte abstracte d'un valor moral universal. Això els porta a considerar que no es pot fer el mal expressament. El mal és, per tant, un producte de la ignorància.

Aquesta ètica és cognitivista perquè considera que el bé i les virtuts es poden conèixer. Defensa que conèixer el bé i les virtuts implica necessàriament actuar bé. L'intel·lectualisme és un determinisme ètic, ja que considera que qui coneix el bé està determinat necessàriament a actuar bé, i qui l'ignora, a actuar malament.

Aquest determinisme planteja un problema: sembla que la responsabilitat moral es perd, que els subjectes no siguin responsables de fer el bé o el mal. Sòcrates i Plató responen que la responsabilitat moral no es perd, sinó que s'avança, perquè el subjecte és responsable d'aprendre el necessari per fer el bé.

L'ètica d'aquests autors és ensenyable i té un caràcter pedagògic, és a dir, es pot aprendre i ensenyar èticament. És una ètica universal i necessària; és objectiva perquè es basa en virtuts que són idees universals. Aquestes virtuts han de ser les mateixes per a tothom i per sempre. Aquests autors són totalment contraris al relativisme ètic, concretament s'oposen al convencionalisme dels sofistes.

Finalment, l'ètica de Sòcrates i Plató és una ètica finalista i, concretament, és el que anomenem una ètica eudemonista. És una ètica que considera que les accions ètiques tendeixen a un fi, i és eudemonista perquè aquest fi és la felicitat. El que defensa aquesta ètica és que l'ètica tendeix a una finalitat: aconseguir la felicitat.