Teoria del coneixement: de l'epistemologia a Newton

1) Opinió, creença i saber

• L'opinió: estat cognoscitiu en el qual el subjecte de coneixement dona per vertadera alguna cosa, però no n'està gaire segur ni des d'un punt de vista objectiu ni des del punt de vista subjectiu. Ja que, des del punt de vista objectiu, no troba cap justificació que pugui comunicar a les altres persones de manera que l'hagin d'acceptar; i des del punt de vista subjectiu, no s'atreveix a afirmar que n'està segur.
• Creença: estat cognoscitiu en el qual la seguretat subjectiva va acompanyada d'una justificació objectiva insuficient del saber en qüestió.
• Saber: opinió fonamentada tant subjectivament com objectivament. Tot saber és fal·lible, i per això cal revisar-lo, tot i que la manera de fer-ho dependrà del tipus de saber.

2) Experiència com a experimentació

Al món grec es van esdevenir sabers autònoms, com són la teologia i les ciències (el saber científic és el fet de tenir com a referent l’experiència). Pel que fa a les ciències empíriques, s’entén que Galileu és el seu màxim representant; l’aplicació de la matemàtica va revolucionar la noció del saber. L’objectiu del coneixement ja no és determinar què són les coses, sinó com es comporten. L’experiència cal controlar-la de manera que mostri els aspectes que ens interessa conèixer (experiència artificial = experiment).

Controlar l'experiència fa que siguin rellevants els aspectes que es poden sotmetre a experiment (quantificació) i la resta es considera secundari. L’experiència utilitzada en cada ciència és tan sols un dels elements que constitueixen el mètode en conjunt.

6) La síntesi newtoniana

Newton demostra que les lleis del moviment són les mateixes per als cossos celestes i per als terrestres, en contra de la física aristotèlica:

• Formula la teoria de la gravitació universal partint de les lleis de Kepler, derivables de la llei segons la qual dos cossos qualsevol de l’univers s’atreuen mútuament amb una força directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa.
• Sosté que la física és l’estudi del moviment de la natura que pot deduir-se matemàticament dels principis de la mecànica.
• A més, defensa una noció d’espai i de temps absoluts.